Sí, de Thomas Bernhard

No és fàcil com tots els Bernhard. El final em destarota: un austríac depressiu passeja per un bosc d'alerços amb una persa que acaba resultant més depressiva que ell.

Desde el primer momento, del mismo modo que al "corredor de fincas" Moritz, nos agrede sin miramientos un narrador vehemente, que no nos soltará hasta haber dicho todo lo que tiene que decir. Desde la primera frase, una larga parrafada erizada de conjunciones que se atropellan y de incidentes que se imbrican, la cosa está clara: o bien dejamos el libro, o bien tomamos impulso para no detenernos hasta el final. Todo, entonces, se esclarece muy rápidamente, las alusiones se precisan, los agravios se apuntalan con argumentos sobrecogedores, con ejemplos alucinantes y grotescos, retomados y desarrrollados sin dejar nada en la sombra. Lo sabremos todo sobre Moritz y su familia, sobre los dos Suizos ("y sobre todo la Persa"), lo que viene a buscar en ese agujero perdido, poblado de inquietantes austríacos, donde compran a precio de oro un terreno invendible, para construir allí una mansión de pesadilla.

"Sí es una obra de arte, y todo aquel que no quiera perderse la literatura de su tiempo, debe leerla... Si existe una literatura actual en lengua alemana capaz d subsistir al lado de Musil y de Kafka, hela aquí"

(em penso que és del pròleg de Luis Goytisolo a l'edició castellana)

https://www.casadellibro.com/libro-si/9788433930088/382014

i un comentari a fons del gran Kovaklski

http://elmundodekovalski.blogspot.com.es/2010/11/si-de-thomas-bernhard.html

Paradisos oceànics, d'Aurora Bertarana

“Els savis somreien amb desdeny i publicaven discretes ironies saludant l’aparició de Paradisos Oceànics. Una dona, sense demanar-los consell, gosava escriure i publicar un llibre entusiasta que cantava la naturalesa exòtica i els homes primitius. Amb elegants calfreds m’acusaven de deixeble de Rousseau. Els molestava que, sense com va ni com ve, jo pugés, amb un saltiró a la plataforma del “tramvia de l’anomenada”, on ells ja anaven estrets i fent equilibris per no perdre el lloc.” http://www.nollegiu.cat/aurora-bertrana/

L'assassinat de Jesse James pel covard Robert Ford d'Andrew Dominik

A mi m'ha agradat aquest Brad Pitt fent de Jesse James però sobretot un noséqui fent d'un altre noséqui que és el que va matar Jesse James; (bé pel títol de la peli ja se sap que va ser un tal Bob Ford però evidentment abans ni idea). Bona tensió, un argument que de vegades no t'ho posa fàcil, un bon entreteniment. A mi em passen bé aquests westerns moderns que no semblen gaire westerns.