Dos anys després del naixement de la seva filla Katie, la Victoria Roubideaux aconsegueix anar a la universitat, i els germans McPheron es troben amb un hivern llarg i fred al davant.
http://periscopi.cat/antipoda/item/capvespre
dijous, 21 de febrer del 2019
Capvespre, de Kent Haruf
Dos anys després del naixement de la seva filla Katie, la Victoria Roubideaux aconsegueix anar a la universitat, i els germans McPheron es troben amb un hivern llarg i fred al davant.
http://periscopi.cat/antipoda/item/capvespre
Fins que passi la teva fúria, d’Åsa Larsson
El millor el començament i la primera frase "Recordo com vaig morir". I l'escena inicial de la noia bussejant i morint msota d'u llac glaçat al nord de Suècia
L'ordre du jour, d'Éric Vuillard
L'ascens del nazisme novel·lat amb pinzellades com contes centrades especiallemtn en l'Annexió d'Àustria. Especial menció al paper dels empresaris alemanys i de les cegues potències occidentals.
Comprender la democracia, de Daniel Innerarity
Augmentar la democràcia, estendre-la en tots els àmbits de la vida, estimular la participació perquè els experts no són garantia de bona solució dels problemes.
escrits de presó, de Joaquim Forn
Impressiona bastant. Interessa la part humana i carcel·lària però especialment la part política de la falta de previsió dels dirigents del procés.
diumenge, 17 de febrer del 2019
El chico de la ultima fila, de Juan Mayorga
Una gran història sobre la literatura, el mestratge, les classes mitjanes i l'adolescència. Però a mi se'm fa una mica pesada.
Un cicle que vol promoure una reflexió crítica-lúdica sobre la ficció i el món juvenil: quins són els eixos de ficció i realitat que articulen els públics més joves, quines són les noves convencions estètiques i literàries i com estan relacionades amb els universos digitals, des dels videojocs als youtubers.
En el context d’aquest cicle, Juan Mayorga torna a la Sala Beckett amb EL CHICO DE LA ÚLTIMA FILA, on aprofita la seva experiència com a docent per retratar la relació entre un professor de literatura i un alumne prodigi, de qui presenciarem el seu naixement com a escriptor. El text va ser guardonat amb un premi MAX i va inspirar el cineasta François Ozon per la pel·lícula Dans la maison.
diumenge, 10 de febrer del 2019
Sergi Pàmies, l’art de portar/gavardina
Bé, sí, el conte en què ell explica com imaginava d'adolescent que era fill de Jorge Semprún té molta gràcia!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)