La drecera, de Miquel Martín i Serra

Me'l deixa la Maria O. i l'encerta, i mira que jo amb els catalans...  No té res perquè en teoria m'hagi d'atraure especialment, però me l'empasso ràpid. La infància d'aquest noiet empordanès més o menys de la meva quinta (els referents futbolístics i musicals en són prova) m'enganxa.

El narrador d’aquesta història, tot just sortit de la infantesa, viu en un petit poble de l’Empordà amb els seus pares, que fan de masovers al xalet d’una família benestant. Fascinat, observa la vida dels senyors i els seus fills, que habiten un món inaccessible i cada vegada més contradictori per a ell. Amb el pas dels dies i les estacions, replegarà la seva mirada sobre l’entorn que el veu créixer i que sembla perillar cada cop més, amenaçat per un nou model de vida.https://periscopi.cat/escafandre/la-drecera

A través dels ulls d’un vailet, fills dels masovers d’un xalet de gent de Barcelona a l’Empordà transitarem per qüestions tan universals com la mort, l’amor (en el més ampli sentit de la paraula) i l’amistat. Ho fem sempre a través de la visió del narrador, un noiet que, per edat, viu totes aquestes qüestions per primera vegada, la seva mirada és neta de prejudicis, encara no ha tingut temps de fer-se’ls. El veurem créixer i com la seva manera de veure i viure la realitat va canviant. És un pas de cadència lenta, sense grans ensopegades. Veurem com el narrador fa el sempre complicat pas de la infantessa a l’adolescència: el descobriment del propi cos i la d’experimentar amb ell, del desig carnal, dels primers amors i les primeres atraccions sexuals que no sempre acaben de ser totalment clares.

Un dels canvis que experimenta i que més m’ha xocat, per bé, és la visió que té del món dels amos del xalet: primer es meravella de l’opulència i frisa per heretar la roba dels fills dels amos, enveja la seva piscina, les seves motos…, però amb el pas del temps i amb l’edat va canviant aquesta visió idíl·lica i pensa que no és més que una comèdia que serveix per tapar les seves misèries.

https://www.taradell.com/2021/01/04/critica-literaria-la-drecera-de-miquel-martin/

<iframe src="https://www.ccma.cat/video/embed/6053381/" allowfullscreen scrolling="no" frameborder="0" width="500px" height="281px"></iframe>

Napalm al cor, de Pol Guasch

Em costa molt, tot i que li reconec valor literari: la riquesa de llenguatge, l'estructura de trames alternes, la insinuació de llocs i personatges explicant-ne tan poc... T'imagines una pel·lícula i la imatge hauria ajudat...

En tot cas aquest tio és un crac i ho demostra amb aquest discurs.

«De vegades penso que estic anotant el futur. Em dic que, davant de la incomprensió, en quedin les paraules. Algú, potser, les podrà entendre», diu el narrador d’aquesta història. I, en efecte, Napalm al cor té alguna cosa d’exercici de comprensió íntima d’un passat extrem i traumàtic, i de cartografia sentimental d’un present convuls a la recerca d’alguna forma d’alliberament.

Situada en una geografia ambigua, la primera novel·la de Pol Guasch posa en dansa una parella de nois que han crescut en una zona militaritzada, marcats per unes condicions de vida precàries, per la intolerància de l’entorn cap al seu desig, i per unes famílies tocades pel desarrelament. La manca de perspectives ho domina tot, però encara mantenen la possibilitat de deixar-se enlluernar i fins i tot sotmetre, d’aferrar-se a la militància i a la temptació de la violència, i de seguir parlant una llengua que es desfà: la seva

.https://www.anagrama-ed.es/libro/llibres-anagrama/napalm-al-cor/9788433915917/LA_83

El gran virus d’aquest llibre, però, és el lament. Guasch fa caure el lector al dia 900 després de l’explosió i la corrua de soldats rapats. Som en una casa familiar, embolcallada d’hort i d’arbres. Som en un esquitx de poble gairebé abandonat, on tot passa rere els vidres embromats de les finestres, en el murmuri contingut dels habitants que hi queden. A l’altra banda de la serra hi ha una gran ciutat, on hi viu, tot sol, Boris, l’amant del protagonista mig confinat que no té nom. Poques coses, de fet, tenen nom en aquesta novel·la. Només un riu, el Tet (que migparteix la Catalunya del Nord horitzontalment), i unes muntanyes, les Rocalloses (que fereixen en vertical durant cinc mil quilòmetres Amèrica del Nord); que Guasch anomena i posa de costat per assenyalar, només, potser, que som en un mapa impossible.

https://www.nuvol.com/llibres/napalm-al-cor-i-sang-a-hort-169743

Hamnet, de Maggie o'Farrell

Suggerent història al voltant de Shakespeare sense anomenar-lo i fent protagonista la seva dona i donant el títol al seu fill. La O'Farrell sempre original.

Agnes, una muchacha peculiar que parece no rendir cuentas a nadie y que es capaz de crear misteriosos remedios con sencillas combinaciones de plantas, es la comidilla de Stratford, un pequeño pueblo de Inglaterra. Cuando conoce a un joven preceptor de latín igual de extraordinario que ella, se da cuenta enseguida de que están llamados a formar una familia. Pero su matrimonio se verá puesto a prueba, primero por sus parientes y después por una inesperada desgracia.

Partiendo de la historia familiar de Shakespeare, Maggie O’Farrell transita entre la ficción y la realidad para trazar una hipnótica recreación del suceso que inspiró una de las obras literarias más famosas de todos los tiempos. La autora, lejos de fijarse únicamente en los acontecimientos conocidos, reivindica con ternura las inolvidables figuras que habitan en los márgenes de la historia y ahonda en las pequeñas grandes cuestiones de cualquier existencia: la vida familiar, el afecto, el dolor y la pérdida. El resultado es una prodigiosa novela que ha cosechado un enorme éxito internacional y confirma a O’Farrell como una de las voces más brillantes de la literatura inglesa actual. http://www.librosdelasteroide.com/-hamnet

i després encara em vaig empassar el Hamlet de Laurence Olivier

https://www.filmin.es/pelicula/hamlet-1948

El regne de les dones, de Txèkhov

Diré el de sempre: que els contes em deixen fred fins i tot quan són dels grans contistes. Potser només recordo els de Juan Rulfo que realment m'arribessin.

Amb només 26 anys, l’Anna Akímovna ha heretat una gran fàbrica que dona feina a milers de treballadors. Durant la celebració del Nadal, mentre puja i baixa les escales de casa seva, reflexiona sobre el futur que l’espera i les dificultats de trobar un bon marit. L'Anna no se sent còmoda ni amb els del pis de dalt, a la part noble, on rep els membres de l'alta societat de la província, amb qui li toca alternar ara que és rica --però que sap que la menyspreen pel seu origen--, ni amb els del pis de baix, els treballadors i les dones del poble ras, de qui se sent separada per la seva nova condició

L'últim passatge de Walter Benjamin, d'Enric Umbert

L'últim passatge de Benjamin és  la travessa del coll de Banyuls i  una estada a una fonda de Portbou de mala mort  on ..mor. Ben explicat. Senzill. Correcte. Les Alberes d'aquest Umbert no estan malament però és que estic llegint Pla...

Setembre del 1940, Walter Benjamin forma part d’un petit grup que ha de passar d’amagat la frontera francoespanyola. Fugen de la Gestapo. Des que els nazis van arribar a França, la situació es va tornar insostenible a París, i ell va fugir a Marsella, on va aconseguir el visat, que, des d’Espanya, li ha de permetre  arribar a Lisboa i d’allà als EUA.

Mentre Walter Benjamin camina amb la càrrega d’una maleta a través de camins de muntanya, conversa amb els seus companys de travessia i recorda certs moments cabdals de la seva vida que han marcat la seva obra de pensador, crític i traductor: la infantesa, les seves amants, els seus amics –Ernst Bolch, Hanna Arendt, Adorno, entre d'altres–, l'estada a Eivissa el 1932, els camps de treball nazis.

https://www.grup62.cat/llibre-lultim-passatge-de-walter-benjamin/248932

Article d'Enric Umbert: Walter Benjamin, el despertar revolucionari
26 set. 2020
https://tempsarts.cat/general/walter-benjamin-el-despertar-revolucionari/

https://youtu.be/r9QQ4aVtrO8

Mestissa, de Maria Campbell

Un gran llibre. No sabia res de la història dels Mestissos del Canadà. Escrit els anys 70 hem tardat cinquanta anys a tenir-lo en aquest país nostre. Quantes històries d'injustícies desconegudes  queden pel món encara!

Mestissa és el primer llibre d’una activista del Canadà, filla d’aborígens i de colons europeus. Narra la infància i joventut de Maria Campbell, una dona que fa tentines per un món de minories. Víctima de l’opressió racial i de la seva condició mestissa, aquí blanca, allà índia, Campbell veu com la seva cultura es perd en nom del “progrés” i d’una societat que no suporta la diferència.

https://clubeditor.cat/llibres/mestissa/

The Red dress és un curt que va fer la Maria Cambell inspirat en la seva història:

https://youtu.be/aToBWJP_fT8

La veu de Maria Campbell és la de qui té una història per transmetre —una història que il·lustra les formes més diverses d’opressió colonial. La pobresa, la prostitució, el nomadisme forçat, les agressions dels homes, la segregació racial o l’addicció a les drogues i l’alcohol són omnipresents en el seu relat. En això, respon directament al que les societats occidentals descriuen com “la cicatriu postcolonial”. Al mateix temps que Campbell és massa blanca per als uns i massa índia per als altres: no és d’enlloc en un món de minories, enmig de la cruïlla https://clubeditor.cat/mestissa-de-maria-campbell-mm-i/