dimecres, 27 d’abril del 2022

A la conquesta del cos equivocat, de Miquel Missé.

El que em costa de comprendre és d'entrada el concepte d'identitat. No és que m'identifico com un home perquè tinc cos d'home: és que soc home perquè tinc cos d'home. Soc blanc perquè tinc la pell blanca

Però hi ha altres identitats que no puc justificar amb una dada objectiva. Soc català perquè... Soc mestre perquè...

I, per tant, es un problema que no entenc. 

---

El llibre ataca la meva incomprensió en la seva arrel i de vegades fins i tot sembla que m'endevini el pensament.

Però cert,  el gran problema és el llenguatge (o un dels).

---

Evidentment. El gènere és un constructe social.

---

No sé si el que diu és el que jo penso, el que jo entenc: en un món sense tensió de gènere no hi hauria persones trans

---

¿La idea central seria que no cal transformar el cos,  que cal transformar el sistema perquè accepti tots els cossos i totes les identificacions?

---

Menors trans: no és una identitat, és més interessant aproximar-se als malestars de gènere en la Infància I l'adolescència mitjançant una perspectiva crítica amb les normes de gènere. 

---

Cal deixar d'entendre la qüestió trans com u  fet biològic..., mèdic... és un fet social, cultural i políttic

---

És podria definir el llibre com una crítica a l'essencialisme trans?

---

El cos no és un error que cal corregir. 

---

El gènere no és als genitals, però tampoc no és al cervell: és un entramat de relacions i significats socials.

---

Però on encara discrepo una mica és en l’acceptació que un nen pugui sentir-se nena.


El relat més popular sobre la transsexualitat ha assenyalat que el malestar que tenim resideix en el nostre cos i que la solució és transformar-lo. Tanmateix, altres veus han volgut impugnar aquest relat amb noves preguntes: i si l’origen del nostre malestar no estigués al nostre cos?, continuaría el remei trobant-se al cos? Trobar una resposta a aquestes qüestions és un exercici col·lectiu que fa dècades que s’està forjant. Aquest llibre és part d’aquest exercici, de la batalla per guanyar el relat sobre l’origen del malestar de les persones trans i així desplaçar el discurs del cos equivocat per proporcionar una altra proposta. O, dit d’una altra manera: aquests cossos nostres, que ens van dir que estaven equivocats, volem reconquerir-los. https://www.editorialegales.com/libros/a-la-conquesta-del-cos-equivocat/9788417319724/



Crítica al identitarismo en las luchas LGTBI https://barcelonaencomu.cat/ca/post/critica-al-identitarismo-en-las-luchas-lgtbi



divendres, 15 d’abril del 2022

Fum, d'Ivan Turguènev

Que rus! I això que diuen que és el més europeu dels russos! D'entrada m’interessa la historieta romàntica i menys  els comentaris sobre la política  russa...però a poc a poc em va agafant aquest escepticisme crític sobre Rússia que desprenen alguns monòlegs. Que difícil deu ser ser rus! (Quina frase més apropiada per ser dita avui en dia amb el context de la guerra a Ucraïna) Cal dir que fa pensar en el Tolstoi de Ressurrecció.


En Grigori Mikhàilovitx Litvínov, un jove ben plantat, culte i raonable, espera la seva promesa Tatiana a la ciutat alemanya de Baden-Baden, el punt de trobada predilecte, a l’època, dels russos benestants. Però la seva vida fa un tomb quan topa per casualitat la captivadora Irina Pàvlovna, que anys enrere l’havia deixat per casar-se amb un militar ric i pretensiós que li va permetre assolir una posició social elevada. La flama de l’antic amor sembla que torna a néixer en ells, però ¿podrà trencar, aquest amor, les obligacions que tots dos han contret, o els destrossarà el cor per segona vegada? Retrat punyent i irònic de la burgesia, aquesta novel·la, que va suscitar indignació a la Rússia del seu temps, és una clara mostra de la millor narrativa del segle XIX. http://www.adesiaraeditorial.cat/ficha.aspx?cod=ACI000084




dimarts, 12 d’abril del 2022

El present esquerp, de Raimon Obiols

M'agrada l'Obiols, que apart de polític és savi. Potser més que polític és savi. I, per tant, omple de cites les seves reflexions. També sobre el Procés però no només sobre el Procés.










dilluns, 4 d’abril del 2022

Les palmeres salvatges, de William Faulkner

Faulkner m’enganxa i em trasbalsa en algunes pàgines tant com em costa. Però algunes escenes èpiques del presidiari arrossegant una barca i una dona embarassada per la plana inundada del Mississippi em quedaran ben gravades. Moments de gran plaer lector. L’altra història, la de la parella, m’ha interessat menys.



A Nova Orleans, el 1937, un home i una dona ho sacrifiquen tot per una passió il·lícita. Al Mississipí, deu anys més tard, un presidiari es llança a travessar el riu inundat i arrisca la llibertat per salvar una embarassada. A partir d’aquestes dues narracions, Faulkner compon una simfonia d’alliberació i condemna, de supervivència i autosacrifici. A Les palmeres salvatges s’entrellacen dues històries que basteixen una novel·la captivadora que confronta l’ésser humà amb les forces de la natura i, sobretot, amb les seves pròpies passions, sentiments i ambicions.

Amb una prosa que deixa bocabadat, William Faulkner ens regala, un cop més, una obra de gran inventiva impregnada a cada pàgina del país que va fer seu.https://edicions1984.cat/cataleg/les-palmeres-salvatges/



...
Però encara sobta més la temàtica, perquè és una portentosa i gairebé avant la lettre novel·la existencialista que tracta sobre la llibertat individual i la condició humana. També és una tràgica història d’amor.
https://www.nuvol.com/llibres/les-palmeres-salvatges-o-faulkner-enamorat-247846?utm_source=pocket_mylist


'Les palmeres salvatges', de William Faulkner: exaltació, sordidesa i fatalitat (diari Ara)