"Turner, la llum és color", al MNAC

 Una bona exposició de Turner, un pintor que m'agrada, amb la força de les seves ambientacions lluminoses.

Per al pintor, aquarel·lista i gravador romàntic anglès Joseph Mallord William Turner (1775-1851) els elements de la natura són forces abstractes, amb la seva pròpia simbologia i significat. Aquesta exposició explora la seva fascinació pels fenòmens meteorològics i atmosfèrics, des dels inicis de la seva obra, a la dècada de 1790, i fins a finals dels anys 1840.

Turner, reconegut com el millor paisatgista del període romàntic pel seu domini de la llum, el color i l'atmosfera, pinta les immenses forces de la natura que ja en aquella època de grans canvis, a inicis de la primera revolució industrial, començaven a estar amenaçades. A través d’un centenar d’obres, pintures, dibuixos, esbossos i gravats, l’exposició ressegueix el desenvolupament de les composicions de Turner, a partir dels primers esbossos, fins a les aquarel·les, els olis o els gravats finals.

La mostra revela com l’aquarel·la va ser fonamental en l’enfocament científic, però intuïtiu de l’artista, que li va permetre copsar la intensitat de les forces de la natura amb una precisió expressiva mai igualada. La principal inspiració de Turner va sorgir dels seus viatges per la Gran Bretanya i l'Europa continental i els seus paisatges incorporen fonts diverses, des de la mitologia clàssica fins a la història de l’art o les invencions tecnològiques modernes, i se situen entre la tradició i la innovació. Aquesta exposició confronta l’espectador amb una experiència sensorial de la natura que ens afecta avui tant com ho va fer als seus contemporanis.

https://www.museunacional.cat/ca/turner-la-llum-es-color

L'instant abans de l'impacte, de Glòria de Castro

 Només per posar-lo a la llista de novel·les catalanes que els crítics recomanen i de les quals no passo de les cinquanta pàgines.

La protagonista d'aquesta història treballa al departament de comunicació d?una companyia telefònica. Després de dos permisos de maternitat i una reducció de jornada, els seus caps la sotmeten a un pla d?assetjament laboral. Decebuda, trama una venjança que escriurà en forma de dietari: durant 365 dies no comprarà res que no li sigui de vital importància. Entremig, però, sembla que la vida personal també se li capgira quan el seu marit decideix deixar la feina per convertir-se en una estrella del rock. L?instant abans de l?impacte fa una radiografia àcida sobre el món laboral, les polítiques de conciliació i la crisi dels quaranta. Escrita amb un humor negre i corrosiu, aquestanovel·la qüestiona les idees preconcebudes sobre la felicitat, l?amor i els valors de la societat de consum.https://www.casadellibro.com/libro-l-instant-abans-de-l-impacte/9788417339838/12785761

Animal, negre, tristesa

 

Paraíso, d'Abdulrazak Gurnah

Té el seu què. La vida d'aquest noi segrestat de la família (o comprat) en la Tanzània del colonialisme germànic... sorprenentment multiètnica i multicultural i és que tenim tants desconeixements, tants mites i tans orejudicis sobre l'Àfrica... (Tanzània... on queda Tanzània? almenys això ho he après...)

Cuando los padres de Yusuf, de doce años, le dicen que vivirá con su tío Aziz durante una temporada, el chico se muestra entusiasmado. Pero lo que Yusuf no sabe es que su padre lo ha empeñado para saldar una deuda imposible de pagar, ni tampoco que Aziz no es pariente suyo, sino un rico y acaudalado comerciante con el que viajará por África central y las riberas del Congo en vísperas de la primera guerra mundial.

A través de los ojos de ese chiquillo descubriremos una naturaleza exuberante y hostil, poblada de tribus despiadadas e invasores desalmados, en la que una vida humana vale tanto como unas cuantas gotas de agua.
https://www.penguinlibros.com/es/novela-historica/273092-libro-paraiso-premio-nobel-de-literatura-2021-9788418968099

Una de las virtudes del Nobel de literatura es la de descubrirnos tradiciones literarias, ramas de la literatura desconocidas para nosotros, lectores occidentales. Cuando algún pequeño editor apuesta por obras culturalmente lejanas, suelen tener una vida precaria, con ventas raquíticas. Apenas unos pocos lectores, y algún académico interesado en la narrativa de escritores remotos. El Nobel sirve como aldabonazo. En el caso de Gurnah, al Nobel hay que agradecerle el descubrimiento del autor de Paraíso, que es una gran novela. Un autor que vive entre nosotros, porque su residencia está en Londres, y su ámbito académico es la Universidad de Kent.

Paraíso es un viaje. La novela si sitúa en el África oriental, en esa región de la que forman parte Tanzania, Kenia, la isla de Zanzíbar. El marco cultural de esa zona es un cruce de religiones animistas, musulmanes lectores del Corán e indios. El suajili y el árabe son las lenguas que predominan. De las dos vienen tradiciones, modelos narrativos que remiten a Las mil y una noches, al Corán, a los clásicos del hinduismo. Espíritus, hechizos, sueños poblados de perros, forman la atmósfera de fantasía irreal en la que en algunos pasajes entra la novela.

En Paraíso apenas hay paraísos. Tan solo atisbos: un edén de agua y vegetación que se repite en los relatos que se intercambian los que viajan, el huerto que cultiva Yusuf en la casa de su «tio» Aziz. Anhelos. Nada más. El resto es pobreza y miseria, una naturaleza hostil: mosquitos, cocodrilos, serpientes, plantas espinosas que convierten la carne en una piel de sangre...

https://fanfan.es/el-paraiso-de-abdulrazak-gurnah/