Recorda la Gent normal que tant em va agradar. Ara toca entendre els millenials, diu la Gemma Olivella.
Per què ens són pròxims pesonatges que no tenen la nostra edat, i que viuen a tres mil quilòmetres de distància? potser simplement és que compartim el món i que al cap oi a la fi som europeus de classe mitja cap amunt i això ens uneix més fins i tot que les generacions.
Confonc els dos personatges al començament. Això m’ho posa una mica difícil.
i és la primera novel·la que llegeixo on surt la COVID.
L’Alice se n’ha anat a viure a una mansió d’un poble on ningú sap qui és ni a què es dedica. Al cap de poc, coneixerà en Felix, un mosso de magatzem. Mentrestant, a Dublín, la seva amiga Eileen intenta arribar a final de mes mentre es recupera d’una ruptura amorosa flirtejant amb un vell conegut, en Simon.
A través dels missatges que s’envien les amigues, comprendrem la importància que tenen les relacions afectives i sexuals per a una generació que se sent amenaçada per la precarietat i el desencís. I quan finalment es retrobin, les acompanyarem en la recerca de l’amor en aquest món bonic però incert. https://periscopi.cat/llibre/antipoda/on-ets-mon-bonic
https://www.eldiario.es/cultura/libros/guia-leer-fenomeno-sally-rooney_1_8269776.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada