Excel·lent relat. Un protagonista que no apareix i que es va definint increscendo amb una personalitat dèspota i masclista que té atemorida tota la família a partir d’un inci suau, traqnuil, d’un àpat que promet ser rutinari…
Què passaria si un dia començàrem a parlar? Perdre la por és complicat, és difícil, molt difícil però els protagonistes de Musclos per sopar van perdent la por a cada pàgina, a cada pregunta que es fan al voltant d’una taula tot esperant que arribe el pare d’un viatge de negocis.
La novel·la ens porta i ens retorna constantment al mateix, com un torrent, com una veu en teràpia, el trauma se’ns mostra fred i directe, sense eufemismes i se’ns va obrint de mica en mica
Birgit Vanderbeke ens porta una novel·la que ben bé podria ser una obra de teatre, un únic espai, tot transcorre en unes poques hores, i ens porta la història de violència que pateixen dos fills i una dona per part del cap de la família, el pare. El pare aquell que no para de mostrar-se, a través de les converses dels qui l’estan esperant i confien que el retard siga perquè no ha de tornar, la mare que es va obrint, com els musclos en la taula, el fill que amb la complicitat de la germana comença a explicar els abusos que ha anat patint i la filla, la germana, que és la veu abassegadora de la novel·la, la veu que inicia el relat i que ens diu des d’un inici que aquella nit ho canviaria tot, que després d’aquella nit res seria igual perquè per fi han parlat, perquè per fi han imaginat una vida sense el patriarca, sense el maltractador, sense aquell que els nega la felicitat, que els nega la vida.ectu https://www.laveudelsllibres.cat/noticia/76029/perdre-la-por-musclos-per-sopar-de-birgit-vanderbeke
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada