Elizabet Finch, de Julian Barnes

 A mi m’agrada força ( a l’Edith, no) i espeecialment aqeusta referència tan completa a Julià l’Apòstata. Que curiós que és Barnes amb aquestes novel·les pseudohistòriques. (Són novel·les de no-ficció?)

La última novela del británico es una obra imperfecta con un cautivador inicio y la sensación final de obra inacabada
https://www.epe.es/es/abril/20230402/critica-elizabeth-finch-julian-barnes-85255821

exposicions al Caixafòrum

La imatge humana

https://caixaforum.org/ca/barcelona/p/la-imatge-humana_a88205544

Peces molt suggestives; ens interessa 

Un segle de biomorfisme

https://caixaforum.org/ca/barcelona/p/un-segle-de-biomorfisme_a160400084

No ens agrada gaire

Pompeia, l'últim gladiador

 

https://pompeyaelultimogladiador.com/

Des de dins, de Martin Amis

Una cosa: la Marta em recomana vivament el llibre i em diu que m'agradarà molt. Faig una primera lectura i al cap d'unes setanta pàgines em cansa i el deixo. Sis mesos després el reemprenc i em sembla un dels llibres més sensacionals que mai hagi llegit!

https://valenciaplaza.com/des-de-dins-de-martin-amis-una-mirada-magistral-i-agraida-a-la-vida

https://llegim.ara.cat/critiques-literaries/vida-martin-amis-novel-lada-martin-amis-des-de-dins-anagrama_1_4220625.html

Sobre la vellesa, de Ciceró

 

En este delicioso y muy afinado tratado diserta Cicerón, con su siempre estilosa prosa, sobre la mejor forma de vivir la vejez y ahuyentar de su día a día el pesar y la melancolía, sustituidos en quienes siguen sus dictados por el regocijo de sí y la vida activa.

Nos persuade Cicerón, además, de que las loas a la juventud son muchas veces engañosas, cuando no terriblemente peligrosas si es que van más allá de la mera zalamería y ponen la res publica en manos poco avezadas.

Aunque Cicerón suele asentar sus escritos en el puerto seguro de los diálogos de Platón, en esto de la polis Aristóteles dejó dichas cosas muy ciertas sobre las vicios de la juventud y las virtudes de la vejez, retomadas en este es - crito con afilada claridad

https://www.guillermoescolareditor.com/libro/sobre-la-vejez_117375/

Calígula de Suetoni

 

Calígula (Anzio, 12 - Roma, 41) fue el tercero de los emperadores romanos. En esta obra, Sueonio describe con toda clase de detalles su vida privada y su particular forma de ejercer el poder.

Antes de desvelar su faz más siniestra, Calígula trató de congraciarse con la plebe dándole un gran impulso tanto a las obras públicas como a los espectáculos, en un ademán populista que desde entonces ha tenido innumerables imitadores.

Naturalmente, esta forma de administrar la cosa pública condujo al despilfarro y a la ruina de Roma, agujero que terminarían pagando los supuestos beneficiarios de sus decisiones. Tal vez este fracaso explique que Calígula se convirtiera, durante sus últimos años, en un modelo universal de perfidia política, según el genial retrato que hace Suetonio del personaje 

https://www.guillermoescolareditor.com/libro/caligula_124217/

El pit-roig de Jo Nesbø

Poc que me l’esperava, la pasió amb què endrapo aquesta novel·la policiaca, jo que en principi els tinc poca simpatia. . Plantejament magnific a cavall dels movimenmts neonazis del segle XXI i les vivències  contradictòries de la Noruega de la 2a Guerra Guerra Mundial amb els nazis. Resolució discutible.

El detectiu Harry Hole, acabat d'ascendir a inspector i relegat a feines d'oficina, es troba cara a cara amb la història més fosca del seu país, seguint la pista d'un rifle Märklin i d'una sèrie d'assassinats en què, tot i no estar relacionats entre si, s'hi va trobant sempre la mateixa gent. Ell no creu en les casualitats i tot plegat el porta, en una persecució contra rellotge, a dos punts clau: la Segona Guerra Mundial i el subconscient humà. A El pit-roig, Jo Nesbo aborda sense embuts un dels punts més foscos de la història de Noruega: la implicació del seu país amb el règim nazi durant la Segona Guerra Mundial i l'ombra que encara avui plana sobre la seva consciència col·lectiva.  https://www.grup62.cat/llibre-el-pit-roig/100635