Napoleó, de Ridley Scott

 Fluixeta. No aporta res més enllà de la història amb Josefina. Inper veure batalles ja hi ha el Senyor dels anells. Però, vaja, la pantalla gran a La Calàndria ve de gust. (I les crispetes)

Brooklyn, de Colm Tóibín

 M’agrada. Una petita sorpresa, per la seva senzillesa, perquè entra fàcils, de narrativa senzilla i d’un personatge que te l’estimes

O corno, de Jaione Camborda

Estreno això d’anar al cine a Mataró un dilluns al vespre. Una pelicula lenta però amb ritme. Bonica. Poètica. Ben feta. Ben actuada. La Galícia profunda dels anys 70. (Amb el Simón) 

 Y uno de los grandes fuertes de la película es esa representación de la clase trabajadora de campo y de mar, esas ropas deshilachadas, esas manos moldeadas por el trabajo en la tierra, esos fondos siempre rellenos de extras que dan presencia a la pobreza del currito. https://www.elconfidencial.com/cultura/cine/2023-10-13/o-corno-jaione-camborda_3752505/

Dos a la Beckett. Sinisterra i Clara Peya.

 Sinisterra és El lector por horas, que em sembla un molt bon text i un muntetge més fluixet (el Toni diu que el SS de vegades és més per ser llegit que per ser representat)

.

La Clara Peya és La infanticida , unaòpera electrònica basada en un relat de la Víctor Català quetampoc no m’apasiona

.

Però anar a la Beckett en aquests dies d’UCI ajuda

Solo, d'A. Strindberg

 https://www.goodreads.com/book/show/17607967-solo

filmin octubre

 Sica , de Carla Subirana

Reality, de Tina Satter

La mujer que camina delante , de Susanna White 

La belleza y el dolor , de Laura Poitras

Todo sobre mi madre, de Pedro Almodóvar

Monstruo , de Koreeda Hirokazu