Una història una mica caricaturesca dels gramàtics de la Renaixença, des de Víctot Balaguer i els Jocs Florals fins a Pompeu Fabra. M'ho passo molt bé
divendres, 20 de desembre del 2024
Obriu pas! D'Alfred Bosch
dissabte, 14 de desembre del 2024
L'habitació d'en Giovani, de Janes Baldwin
Una bona novel·la sobre el desig i el sentiment homosexual (masculí?)
diumenge, 8 de desembre del 2024
El calamar gegant, de Fabio Genovesi
Història i oceanografia, una metàfora ecològica molt simpàtica.
A l’obra de Genovesi l’espècie, el calamar gegant, és una coartada o, si voleu, un mcguffin, un mcguffin de 14 metres de llargada i mitja tona de pes que reuneix un currículum comparable, des d’una perspectiva antropocèntrica, al del lleopard de les neus: mite –kraken–, experiència –relats de navegants–, ciència –Architeuthis. I Fabio Genovesi un funambulista de la prosa. De quina altra manera podem interpretar un currículum que reuneix activitats com són la de guionista de cine, dramaturg, crític musical i literari, traductor, novel·lista o col·laborador en les retransmissions del Giro d’Itàlia? https://www.laveudelsllibres.cat/noticia/95724/el-calamar-gegant-de-fabio-genovesi
dissabte, 7 de desembre del 2024
1491, una historia las Americas antes de Colón , de Charles Mann
Interessantíssim
Les societat precolombines tant més potentsbque el que ens pensem però que van caure com un castell de cartes davant de l’empenta colonitzadora dels europeus per la seva desunió i per les malaties que els van delmar.
El libro plantea que, según hallazgos recientes, la población indígena americana era mucho más numerosa, llegó antes al continente y controló su medio ambiente de manera mucho mayor de lo aceptado por los estudiosos e investigadores tradicionales. https://es.wikipedia.org/wiki/1491:_Una_nueva_historia_de_las_Am%C3%A9ricas_antes_de_Col%C3%B3n
dissabte, 30 de novembre del 2024
dissabte, 16 de novembre del 2024
Marco, d’Aitor Arregui
Gran interpretació de l’Eduard Fernandez
- Enric Marco Batlle fue un sindicalista español que ejerció como Secretario General de la Confederación Nacional del Trabajo (CNT) y como Presidente de la Amical de Mauthausen de España. Durante su etapa frente la Asociación, Marco dio un gran número de charlas, principalmente en centros de enseñanza, sobre su pretendida vivencia como superviviente de los campos nazis. Más adelante, se acabó descubriendo que había falseado datos de su biografía para aparecer como superviviente del campo de concentración de Flossenburg, durante la IIGM.
divendres, 8 de novembre del 2024
Manifesta 15 a la casa Gomis
dijous, 7 de novembre del 2024
El polonès, de J. M. Coetzee
Un home i una dona es coneixen a Barcelona gràcies a l’interès comú per la música de Chopin. Witold, un reconegut pianista polonès, viatja a Catalunya per participar en un recital. Un cop acabat el concert, l’amfitriona, Beatriu, el convida a sopar.
La trobada no es desenvolupa amb la tranquil·litat que el músic i la dona esperaven tal com explica de manera sincera, aguda i precisa la protagonista. Les tensions no són només d’ordre sentimental; també hi ha diferències vitals, culturals, sexuals o lingüístiques que marquen el curs de la seva relació.
dilluns, 4 de novembre del 2024
Filmin setembre
Incendis, de Denis Villeneuve
Vermeer, de Suzanne Raes
De tal padre tal hijo, de Hirokazu Kore-eda
Dance first, de James Marsh
Divertimento , de Marie-Castille Mention-Schaar
diumenge, 3 de novembre del 2024
No pensis, mira, de Mercè Ibarz
Una exquisita proposta sobre la relació directa i personal de cadascú amb les obres d’art i amb les exposicions.
Professora d’art i cronista d’exposicions durant una bona colla d’anys, els punts de vista de Mercè Ibarz sobre qüestions artístiques són sempre personals, fonamentats i d’una gran lucidesa. En aquest llibre convida el lector a enfocar la mirada i establir una relació directa amb les obres.
Entre la memòria íntima, l’observació culta i l’anàlisi social, No pensis, mira és un assaig exquisit i estimulant, una mostra més de la intel·ligència, la sensibilitat i la claredat expositiva que defineixen l’autora.
dissabte, 2 de novembre del 2024
Els germns Tãnner, de Robert Walser
D'on surt aquest aire que et ressona a Muntanya Màgica? És només el paisatge alpí? És només l'atmosfera suïssa? O, és clar d'aquests monòlegs filosòfics dits o pensats per part d'un (s) personat)s) ben especial(s)
Al igual que en El ayudante y en Jakob von Gunten, sus otras dos grandes obras, las andanzas de Simon, Kaspar, Klaus y Hedwig —los tres hermanos y la hermana que componen la familia Tanner—, sus encuentros y separaciones, sus peleas y romances son los hilos con los que Walser teje esta brillante y magnífica primera novela que retrata con excepcional intensidad el perfil errante de un autor alabado por grandes autores de la literatura universal como Robert Musil, Hermann Hesse o W. G. Sebald. https://www.siruela.com/catalogo.php?id_libro=5016
divendres, 1 de novembre del 2024
Francesca de Barcelona, de Laia Perearnau
De tant en tant va molt bé una cosa senzilla i fresca, i els aires de la Barcelona del segle XIV amb la situació dels jueus de rerefons els respiro bé.
Barcelona, 1382. La Francesca és una noia cristiana de quinze anys que ajuda la seva àvia Bonanada a fer de llevadora. L’àvia li ensenya els secrets de l’ofici i la introdueix en el domini de les plantes remeieres, però ella no en té prou, i malgrat que viu en un entorn molt humil, té la ferma determinació de convertir-se en metgessa i cirurgiana. Només hi ha un problema: aquesta és una professió reservada als homes i fer-s’hi un lloc és gairebé una quimera.
Gràcies al seu ofici de llevadora, visita sovint el Call. Allà coneixerà l’Astruc, un noi jueu provinent d’una nissaga de metges que vol estudiar medicina. Tots dos arribaran a l’acord de compartir coneixements: la Francesca li ensenyarà tot el que sap sobre plantes i ell li donarà accés als seus llibres. Però la medicina no és la seva única passió: la Francesca està enamorada d’en Martí, el seu amic d’infantesa, i amb aquest amor s’iniciarà en la vida adulta, una vida trepidant plena d’obstacles, amor, traïcions i passions.
https://www.grup62.cat/llibre-francesca-de-barcelona/376386
dilluns, 28 d’octubre del 2024
La gavina, de Txhèkhov
Al Lliure, amb tot a la penya de Vimbodí. A mi m'agrada. El debat és si l'adaptació traeix l'original o li fa perdre coses importants, però als que no hem llegit l'original ens és igual
El texto de La gavina trata, principalmente, sobre la latencia de un cambio generacional (especialmente, a nivel artístico), la necesidad de amar y de sentirse realizado y en donde, de forma no muy subliminal, se desmonta el concepto de la idealización (del arte, del amor).
Toda esa esencia permanece vigente en el espíritu de esta versión adaptada por el director quien, con gran maestría, ha modernizado las líneas de la dramaturgia (trabajo del propio Manrique, junto a Cristina Genebat y Marc Artigau) pero ha mantenido a los personajes principales, sus pesares, su sentir. Chéjov incide, además, en sus obras (y en La gavina también pasa) en el disconformismo del ser humano ante lo que no nos gusta pero, a la vez, en la desesperanza por el cambio de eso que nos contraria. Y así es como esta dramaturgia de hace casi 130 años pero tan actual, tan universal, lo expone.
divendres, 25 d’octubre del 2024
El 47, de Marcel Barrena
Està molt bé que es facin pel·lícules així en què es reivindica la lluita obrera i social del nostre país i de l'antifranquisme. Des del començament em ressonen aires d'un Nvecento bertoluccià.
És una pel·lícula de ficció, no és un documental. Si es té en compte això et pots estalviar algunes crítiques de poca fiabilitat històrica
"El 47" cuenta la historia de un acto de disidencia pacífica y el movimiento vecinal de base que en 1978 transformó Barcelona y cambió la imagen de sus suburbios para siempre. Manolo Vital era un conductor de autobús que se adueñaba del bus de la línea 47 para desmontar una mentira que el Ayuntamiento se empeñaba en repetir: los autobuses no podían subir las cuestas del distrito de Torre Baró. Un acto de rebeldía que demostró ser un catalizador para el cambio, de que las personas se enorgullecen de sus raíces, de una lucha del vecindario, de la clase trabajadora que ayudó a crear la Barcelona moderna de los años 70.
https://www.filmaffinity.com/es/film651337.html
dijous, 17 d’octubre del 2024
El zoo de vidre, de Tennessee Williams
La propuesta arranca desde la perspectiva de un ensayo general de la obra donde el director hace las veces de narrador y de actor y así es como se nos introduce en la vida de la familia Wingfield. Una madre que ha sido abandonada por su marido y que se alimenta tanto de la nostalgia como de las expectativas futuras no realistas para sus hijos. Tom, el hijo pequeño, quien trabaja en un almacén por obligación, sobrevive escribiendo poesía y buscando la manera de huir del hogar familiar. Y Laura, recluida y acomplejada, más por una barrera mental que por el impedimento físico que realmente tiene, subsiste a la vida sumergida en un diminuto mundo de figuritas de cristal.
dimecres, 2 d’octubre del 2024
Manifesta 15 a les 3 xemeneies
Bona visita a les Tres xemeneies amb el Jorge i la Sole i la Carme. Les instal·lacions d’art contemporani estan bé, l'espai on estan col·locades és espectacular L’estoneta d’amistat amb ells tres és molt bonica i agradable sota aquell embalum que el final de l’activitat industrial ha convertit en arquitectura desolada a la vora del mar.
dissabte, 28 de setembre del 2024
4 3 2 1, de Paul Auster
Una experiència lectora sensacional aquest mes que 'he passat amb l'Archie, amb els 4 Archies.
Potser Auster intenta demostrar que l’essència d'una persona no és allò que li passa sinó el fil que uneix tot allò que li podria passar?
Filmin agost 2024
dissabte, 31 d’agost del 2024
Nostra Senyora del. Nil, de Scholastique Mukasonga
Molt bona introducció al conflicte entre els tutsis i els hutus a Ruanda. Molt ben trobat l'enfocament de les noies autòctones de classe alta en un internat religiós i com es van manifestant en aquell ambient les tensions que han de dur al ferotge genocidi de l'any 94. Quina barreja brutal de Mellizas en santa Clara amb la història dramàtica d'aquell moment.
«No hi ha cap institut millor que l’institut Notre-Dame du Nil. Tampoc n’hi ha cap de més alt. Dos mil cinc-cents metres, anuncien orgullosos els professors blancs. Dos mil quatre-cents noranta-tres, els corregeix la germana Lydwine, la professora de geografia.» A Ruanda, al principi dels anys 1970 i sota el govern hutu, una quota limita al deu per cent la proporció de tutsis que pot admetre l’institut Nostra Senyora del Nil. Aquest centre educatiu, aïllat i d’accés difícil, és el que trien les famílies adinerades del país perquè les seves filles, lluny de les temptacions de la capital, es formin com a bones esposes cristianes, preparades per al matrimoni de conveniència que les espera. Durant la interminable estació de les pluges, la lluita d’unes adolescents per l’amistat, el poder i l’acceptació converteix l’institut en un microcosmos que reflecteix la tensió ètnica creixent i el clima de violència que portaran al genocidi dels tutsis el 1994. https://www.editorialminuscula.com/blog/tag/nostra-senyora-del-nil/
dijous, 29 d’agost del 2024
La paret, de Marlen Haushofer
El plantejament crida l'atenció tot i que o sembla molt original. Després es va fent avorrit.
Quina fredor aquesta noia quan parla del passat. I del futur: no té cap mena d'esperança però no es desespera gens.
Lectura final en diagonal. No passa res (què vols que passi?) és una ficció amb molt poca ficció.
divendres, 16 d’agost del 2024
Com un batec en un micròfon
L’invent de l’estructura narrativa té la seva gràcia però com que no passa res d’especial la història decau molt aviat.
Amb el carnet de conduir acabat d’estrenar, la Gabriela puja a passar l’estiu al poble de l’avi, on guanyarà el primer sou fent la substitució de la bibliotecària durant les vacances. És el dia de Sant Joan, i al cap li reverberen en sentits oposats l’espessor d’una ressaca i la lleugeresa de saber que, tard o d’hora, les amigues li perdonaran que ahir desaparegués amb la cita d’una d’elles. Tampoc n’hi va haver per tant, es diu. Un cop instal·lada, surt disparada a banyar-se al llac de sempre.
Alhora, el Quim escolta amb sordina les indicacions del propietari de la casa que ha llogat amb uns amics per passar un parell de mesos de teletreball i descans. Irritable, se li ha ficat, entre orella i orella, l’eco persistent d’una revetlla que preferiria oblidar. Com una cançó enganxosa. Un cop instal·lat, surt a cremar excessos amb la dosi d’exercici de rigor, però a la bicicleta que ha trobat pel mas se li trenca la cadena i canvia el pedaleig per unes braçades en un llac que hi ha a la vora. https://www.anagrama-ed.es/libro/llibres-anagrama/com-un-batec-en-un-microfon/9788433922939/LA_117
dijous, 15 d’agost del 2024
La història d'en Shuggie Bain, de Douglas Stuart
Una molt bona novel·la. Una relació d’amor intens entre un fill i la seva mare alcohòlica. Se’m fa llarga, però.
Als anys vuitanta a Glasgow, antigament una ciutat minera pròspera, les polítiques de Thatcher fan disparar la desocupació i les famílies es veuen obligades a fer filigranes per sobreviure. L’Agnes Bain és una dona sense sort que sempre ha aspirat a més: somia en una casa bonica i una vida acomodada que no hagi de pagar a terminis. Quan el seu marit, un taxista faldiller, l’abandona, es troba sola al càrrec de tres fills en una ciutat devastada per la crisi econòmica. Mentre la beguda es converteix en el seu gran aliat, els nens fan mans i mànigues per ajudar-la, però d’un en un l’abandonen per salvar-se a si mateixos. Tots menys en Shuggie, el més petit de tots, que es nega a rendir-se.
Dua Lipa (!) parlant amb Douglas Stuart sobre Shuggie Bain https://youtu.be/pPhEU4FSm0I?si=on81IKblkmODESrD
https://www.youtube.com/live/Vl_127pzWq0?si=uJyko2zS2lCqxkmP
diumenge, 11 d’agost del 2024
dimecres, 24 de juliol del 2024
Material de construcció, d’Elder Rodríguez
Bona, bona. Aquesta novel·la de l’Elder Rodríguez m’agrada més que els seus contes. L’experiència de l’alcoholisme del pare en aquest País Basc on l’ETA és un teló de fons, sí, però la vida és feta de les persones molt més que no de la política.
https://youtu.be/HjA7Vjzv1LU?si=zqejFZ4PEiAKP_yz
Un home reposa inert en un llit d’hospital després d’haver patit un ictus. Una dona l’observa, corpresa, des d’una distància que no sap com desfer, mentre es comença a qüestionar els fonaments emocionals sobre els quals s’ha construït la identitat. Així comença aquesta novel·la sobre una filla, però també sobre una mare, una tieta i una germana que es debaten entre la tendresa i el ressentiment cap a la figura d’un pare alcohòlic i imperfecte però alhora extremament humà.
Eider Rodriguez reviu en aquest text personal i íntim l’origen de la seva educació sentimental. Concebuda amb la certesa que algunes coses només es poden entendre si s’escriuen, aquesta obra transita per l’existència d’una família del País Basc que es dedicava a vendre material de construcció mentre a casa seva bregaven amb els silencis, les renúncies i l’amor.
dimarts, 16 de juliol del 2024
Solar, d'Ian Mc Ewan
La gràcia (i la desgràcia) és que el protagonista és un científic, però té moments divertits brillants
dijous, 11 de juliol del 2024
Els grans optimistes, de Rebecca Makkai
Esplèndida. Per la descripció de l’ambient del Chicago homosexual dels anys 80, de les seves situacions, dels seus diàlegs, dels seus personatges, de les seves pors i per saber-hi barrejar aquesta petita trama quasi de thriller sobre galeries d’art i cerca d’una filla segrestada poer una secta que fa que tot passi molt fluïd.
El 1985, mentre en Yale Tishman comença a prosperar en l’àmbit professional, Chicago es veu devastada per l’epidèmia de la sida. A poc a poc els amics d’en Yale emmalalteixen i la ciutat i la seva vida canvien per sempre. Trenta anys després, la Fiona, una amiga de joventut, viatja a París a buscar la seva filla desapareguda i retroba, amb dolor, el món que creia haver deixat enrere i reflexiona rememora els dies que van marcar el futur de tots aquells joves. https://www.catorze.cat/biblioteca/els-grans-optimistes-167830/
divendres, 28 de juny del 2024
Filmin, juny 2024
Sèries:
Prisoner https://www.filmin.es/serie/prisoner
Pel·lícules:
El deshielo https://www.filmin.es/pelicula/el-deshielo
Els aerostats, de Amelie Nothombe
Bé, la Nothombe
Amélie Nothomb en plena forma: un elogi de la lectura gens trivial, gens previsible i, per sobre de tot, gens innocent.
L’Ange té dinou anys, viu a Brussel·les i és una estudiant de filologia excel·lent. Per fer una mica de diners, es decideix a donar classes particulars de literatura a en Pie, un adolescent de setze anys a qui no li agrada llegir. Segons el criteri del seu pare despòtic, sembla que el noi és dislèctic i té problemes de comprensió lectora. En el fons, però, el problema és molt més simple: odia els llibres amb la mateixa assertivitat amb què odia els seus pares. A ell, el que l’apassiona de veritat són les matemàtiques i els zepelins.
Mentre l’Ange esperona el seu alumne amb algunes lectures, el pare espia les sessions clandestinament. A poc a poc, però, la curiositat d’en Pie va despertant: clàssic rere clàssic, la literatura exerceix la seva força, com el gas que permet que els aeròstats, feixucs, s’elevin lleugers cap al cel. Tanmateix, la relació entre la jove professora i el seu deixeble es va consolidant, fins que el vincle entre tots dos es transforma definitivament. https://www.anagrama-ed.es/libro/llibres-anagrama/els-aerostats/9788433922298/LA_116
dimarts, 25 de juny del 2024
Los pazos de Ulloa, d’Emilia Pardo Bazán
M’impressiona al començament: el llenguatge, l’ambient. Després la trama no compleix les expectatives
dilluns, 10 de juny del 2024
El gran món, de Pierre Lemaitre
diumenge, 2 de juny del 2024
La hojarasca, de Gabriel Garcia Marquez
Introducció a Macondo
La primera novela de Gabriel García Márquez, publicada en 1955, narra los preparativos para el entierro de un doctor muy odiado en el pueblo de Macondo. Todos los vecinos le han guardado un profundo rencor durante años, por negarse a atender a los heridos que suplicaban ayuda en plena guerra civil. Además, el médico lleva una década viviendo aislado del resto del pueblo y se sospecha incluso que es el responsable de la desaparición de su pareja. Un viejo coronel es el único que siente la obligación moral de dar sepultura al doctor, y se encarga del funeral junto a su hija Isabel y su nieto, que sufrirán por ello el rechazo de todos los vecinos.
La historia que sirve de marco para La hojarasca abarca apenas media hora de un día de 1928, cuando estos tres personajes permanecen en la habitación con el cadáver a la espera de la autorización para enterrarlo. Sin embargo, desde esa escena se construyen todos los recuerdos de años anteriores, que sirven para explicar la decadencia de Macondo y la vinculación del doctor con el coronel, dando a la novela una estructura muy propia del Nobel colombiano.