Yo,Julia, de Santiago Posteguillo

 Havia de passar per un Posteguillo, no? I me l'empasso sencer. Jali veig els defectes però un novel·lit ajuda a fixar fets i conceptes històrics, al cap i a la fi tampoc no som especialistes en res. Ara, que fos un premi Planeta...! (bé parla per ell sol de què és el premi PLaneta)

 

192 d.C. Varios hombres luchan por un imperio, pero Julia, hija de reyes, madre de césares y esposa de emperador, piensa en algo más ambicioso: una dinastía. Roma está bajo el control de Cómodo, un emperador loco. El Senado se conjura para terminar con el tirano y los gobernadores militares más poderosos podrían dar un golpe de Estado: Albino en Britania, Severo en el Danubio o Nigro en Siria. Cómodo retiene a sus esposas para evitar su rebelión y Julia, la mujer de Severo, se convierte así en rehén.

De pronto, Roma arde. Un incendio asola la ciudad. ¿Es un desastre o una oportunidad? Cinco hombres se disponen a luchar a muerte por el poder. Creen que la partida está a punto de empezar. Pero para Julia la partida ya ha empezado. Sabe que solo una mujer puede forjar una dinastía.

https://www.planetadelibros.com/libro-yo-julia/280958

Cuando lo intenté por cuarta vez nos ahogamos, de Sally Hayden

 

https://www.ccma.cat/3cat/sally-hayden-ens-presenta-el-treball-periodistic-cuando-lo-intente-por-cuarta-vez-nos-ahogamos/video/6265265/

https://capitanswing.com/libros/cuando-lo-intente-por-cuarta-vez-nos-ahogamos/ La reportera Sally Hayden estaba en su casa de Londres cuando recibió un mensaje en Facebook: «Hola, hermana Sally, necesitamos tu ayuda». El autor se identificaba como un refugiado eritreo que llevaba meses recluido en un centro de detención libio, encerrado en una gran sala con cientos de personas más. La ciudad se desmoronaba en una refriega entre facciones enfrentadas, y ellos permanecían atrapados, indefensos, con una única esperanza: ponerse en contacto con ella. Hayden se había topado con un desastre de derechos humanos de proporciones épicas. A partir de este mensaje, se inicia un asombroso relato sobre la crisis migratoria en todo el norte de África, en un innovador trabajo de periodismo de investigación basado en entrevistas con cientos de refugiados y migrantes que intentaron llegar a Europa y quedaron atrapados en Libia, una vez que la Unión Europea comenzó a financiar las interceptaciones en 2017. Este es un retrato íntimo de la vida de estos detenidos, y una condena a las ONG y a las Naciones Unidas, que abdican de las normas internacionales.

Una noia i un soldat, de Teresa Pàmies

 Ai, el PSUC!

El federal, de Sebastià Alzamora

 No es mi estilo, però em dona a conèixer aquests fets de la Bisbal que ignorava.

No robaràs, de David Fernández

Que bo és el David Fernández. Dels pocs capaços de provocar canvis en la vida quotidiana d'un.

https://youtu.be/jJGXhDhVGxc?feature=shared

El preu que paguem, de David Grossman

 Un jueu pacifista i laic. Progressista. Accepta el crim de l'ocupació.  Algunes coses no les veig clares. Confon potser l'Estat d'Israel amb el poble jueu?

https://youtu.be/MosvQfMb1Ek?si=pdKcyL5SdE3pTH8s

 

Matí i tarda, de Jon Fosse

 

Premi Nobel desconegut. el llibre no me'n quedarà fairecosa però història curiosa i plantejament curiós en què el personatge és mort.

Neix un nen que es dirà Johannes. Mor un home gran anomenat Johannes. Entre aquests dos punts, Jon Fosse ens ofereix els detalls de tota una vida, narrats amb gran bellesa. Començant amb els pensaments del pare d’en Johannes quan la seva dona es posa de part, i acabant amb els propis pensaments d’en Johannes quan s’embarca en un dia de la seva vida en què tot és exactament igual, però totalment diferent, Matí i tarda és una obra sobre el delicat somni de les nostres vides. Els moments al llarg de la novel·la són senzills i quotidians, però la prosa rítmica de Fosse guia hàbilment els lectors a través del passat i el present.

Filmin març abril

pel·lícules:

The road dance, de Richie Adams https://www.filmin.es/pelicula/the-road-dance

Distreta

El pájaro pintado, de Vaclav Marhoul https://www.filmin.es/pelicula/el-pajaro-pintado

Bona i bèstia

Vidas pasadas, de Celine Song https://www.filmin.es/pelicula/vidas-pasadas

Molt bonica

El acontecimiento , de Audrey Diwan https://www.filmin.es/pelicula/el-acontecimiento

Passa bé sense matar

El tiempo del amor, de Katel Killevere https://www.filmin.es/pelicula/el-tiempo-del-amor

Passa bé sense matar

Fallen leaves, de Aki Kaurismäki https://www.filmin.es/pelicula/fallen-leaves

Poètica, preciosa

sèries:

Ocurrió a orillas del río https://www.filmin.es/serie/ocurrio-a-orillas-del-rio#details

Los crímenes de Prt Talbot

Almas robadas

Sangre y dinero

Ocàs i fascinació, d'Eva Baltasar

Un cop l'acabes i entens el final penses que no està gens malament. Una noia que acaba fent de dona de fer feines i dormint al carrer...

Flotes, això és el màxim que has aconseguit. Tens mitja feina, una habitació rellogada i un títol que acredita que ets dels que no poden caure. Però caus. El risc ha entrat a la teva vida sense que el veiessis venir. D’un dia per l’altre tot allò que no et podia passar esdevé real: perds el sostre, perds la feina i et parteixen la cara.

Ara la vida ja no va de creure en les regles. Ara tu fabriques l’engany. Entraràs a les cases dels altres. Creuran que hi ets per netejar-les i fer-los la vida amable. El llop que no havies de trobar si feies bondat ets tu. ¿Oi que no tens res a perdre?

Després del tríptic sobre la maternitat que l’ha fet mundialment coneguda, Eva Baltasar trastoca el nostre confort mental des d’un altre cantó, el del pacte social quan esdevé terrorista. La seva poesia canta la nit al ras, la inquietud de qui se sap invisible enmig de la ciutat. La seva lucidesa mostra el lloc on es toquen el crim i la devoció. I la seva nova novel·la va prenyada d’un conte on l’horror és la fada que pinta d’or el món.

https://clubeditor.cat/llibres/ocas-i-fascinacio/

Cos, d’ Olga Tokarczuk

 

Un sorprenent viatge arreu del món, retrobant personatges històrics i fets insòlits, que ens fan veure d'una altra manera el cos humà. Una novel·la construïda com una constel·lació d'històries narrades per una dona viatgera, optimista, generosa i fascinada per històries inquietants. A Cos trobem a les germanes de Chopin, creuant Europa amb el cor del compositor en un pot; coneixem l'anatomista holandès Philip Verheyen, descobrint el tendó d'Aquil·les fent-se una dissecció a la pròpia cama; o trobem una secta religiosa, els bieguni, que obliga els seus adeptes a moure's constantment. Tot plegat és una monumental reflexió sobre el cos humà. Els arguments s'acumulen, nous personatges apareixen contínuament i, pàgina rere pàgina, l'enginyosa prosa de Tokarczuk aconsegueix sorprendre'ns i emocionar-nos.

https://www.apeudepagina.com/libro/cos_93128

Personal i transferible, de Raimon

Anava a dir que m'ho passo bomba i no sé si és exactament això. En tot cas, m'hi submergeixo amb la sensació que el de Raimon és un món del qual formo part amb gran intensitat. L'any 83, forma part dels anys de la meva joventut, anys de formació, un context on la politica ja era tan diferent, la cultura era tan diferent d'aquest mon actual pero eren el meu món, la meva politica, la meva, la de casa....

Els dietaris m'agraden.

El món just abans d'Internet és el món de la meva joventut. És el món del Talgo!

https://youtu.be/emB6h5DgPf0?si=GpDMDBjt6G26t2y

<iframe title="video 6240897" src="https://www.ccma.cat/3cat/video/6240897/embed/" allowfullscreen scrolling="no" frameborder="0" width="500px" height="281px"></iframe>

https://www.rtve.es/play/videos/cafe-didees/gemma-nierga-entrevista-raimon/6973695/

5a de Mahler

Al Liceu, amb el Francesc Vidal. Però per mi el Josep Pons sempre serà l'exdirecor de la Coral Càrmina que va dirigir la Missa en Si Menor a La Seu d'Urgell l'agost d'aquells 80s en què vaig pujar a la Pica d'Estats