Molt bona introducció al conflicte entre els tutsis i els hutus a Ruanda. Molt ben trobat l'enfocament de les noies autòctones de classe alta en un internat religiós i com es van manifestant en aquell ambient les tensions que han de dur al ferotge genocidi de l'any 94. Quina barreja brutal de Mellizas en santa Clara amb la història dramàtica d'aquell moment.
«No hi ha cap institut millor que l’institut Notre-Dame du Nil. Tampoc n’hi ha cap de més alt. Dos mil cinc-cents metres, anuncien orgullosos els professors blancs. Dos mil quatre-cents noranta-tres, els corregeix la germana Lydwine, la professora de geografia.» A Ruanda, al principi dels anys 1970 i sota el govern hutu, una quota limita al deu per cent la proporció de tutsis que pot admetre l’institut Nostra Senyora del Nil. Aquest centre educatiu, aïllat i d’accés difícil, és el que trien les famílies adinerades del país perquè les seves filles, lluny de les temptacions de la capital, es formin com a bones esposes cristianes, preparades per al matrimoni de conveniència que les espera. Durant la interminable estació de les pluges, la lluita d’unes adolescents per l’amistat, el poder i l’acceptació converteix l’institut en un microcosmos que reflecteix la tensió ètnica creixent i el clima de violència que portaran al genocidi dels tutsis el 1994. https://www.editorialminuscula.com/blog/tag/nostra-senyora-del-nil/
