Manifesta 15 a la casa Gomis

Passejo sol per la Casa Gomis a l’estany de la Ricarda, un dels punts en què s’ha instal·lat aquesta exposició del Manifesta. Curiosa la casa amb aquest estil racionalista dels anys 60, el que més em sobta és el mobiliari tant de l’època de la meva infància, els llums, els sofàs les llibreries…

El polonès, de J. M. Coetzee

Sense passió.

Un home i una dona es coneixen a Barcelona gràcies a l’interès comú per la música de Chopin. Witold, un reconegut pianista polonès, viatja a Catalunya per participar en un recital. Un cop acabat el concert, l’amfitriona, Beatriu, el convida a sopar.

La trobada no es desenvolupa amb la tranquil·litat que el músic i la dona esperaven tal com explica de manera sincera, aguda i precisa la protagonista. Les tensions no són només d’ordre sentimental; també hi ha diferències vitals, culturals, sexuals o lingüístiques que marquen el curs de la seva relació.

Filmin setembre

 Incendis, de Denis Villeneuve 

Vermeer, de Suzanne Raes 

De tal padre tal hijo, de Hirokazu Kore-eda 

Dance first, de James Marsh

Divertimento , de Marie-Castille Mention-Schaar

No pensis, mira, de Mercè Ibarz

 

Una exquisita proposta sobre la relació directa i personal de cadascú amb les obres d’art i amb les exposicions.

Professora d’art i cronista d’exposicions durant una bona colla d’anys, els punts de vista de Mercè Ibarz sobre qüestions artístiques són sempre personals, fonamentats i d’una gran lucidesa. En aquest llibre convida el lector a enfocar la mirada i establir una relació directa amb les obres.

Entre la memòria íntima, l’observació culta i l’anàlisi social, No pensis, mira és un assaig exquisit i estimulant, una mostra més de la intel·ligència, la sensibilitat i la claredat expositiva que defineixen l’autora.

https://www.anagrama-ed.es/libro/nuevos-cuadernos-anagrama/no-pensis-mira/9788433927071/NCA_75

Els germns Tãnner, de Robert Walser

D'on surt aquest aire que et ressona a Muntanya Màgica? És només el paisatge alpí? És només l'atmosfera suïssa? O, és clar d'aquests monòlegs filosòfics dits o pensats per part d'un (s) personat)s) ben especial(s)

Al igual que en El ayudante y en Jakob von Gunten, sus otras dos grandes obras, las andanzas de Simon, Kaspar, Klaus y Hedwig —los tres hermanos y la hermana que componen la familia Tanner—, sus encuentros y separaciones, sus peleas y romances son los hilos con los que Walser teje esta brillante y magnífica primera novela que retrata con excepcional intensidad el perfil errante de un autor alabado por grandes autores de la literatura universal como Robert Musil, Hermann Hesse o W. G. Sebald. https://www.siruela.com/catalogo.php?id_libro=5016

Francesca de Barcelona, de Laia Perearnau

 De tant en tant va molt bé una cosa senzilla i fresca, i els aires de la Barcelona del segle XIV amb la situació dels jueus de rerefons els respiro bé.

Barcelona, ­1382. La Francesca és una noia cristiana de quinze anys que ajuda la seva àvia Bonanada a fer de llevadora. L’àvia li ensenya els secrets de l’ofici i la introdueix en el domini de les plantes remeieres, però ella no en té prou, i malgrat que viu en un entorn molt humil, té la ferma determinació de convertir-se en metgessa i cirurgiana. Només hi ha un problema: aquesta és una professió reservada als homes i fer-s’hi un lloc és gairebé una quimera.

Gràcies al seu ofici de llevadora, visita sovint el Call. Allà coneixerà l’Astruc, un noi jueu provinent d’una nissaga de metges que vol estudiar medicina. Tots dos arribaran a l’acord de compartir coneixements: la Francesca li ensenyarà tot el que sap sobre plantes i ell li donarà accés als seus llibres. Però la medicina no és la seva única passió: la Francesca està enamorada d’en Martí, el seu amic d’infantesa, i amb aquest amor s’iniciarà en la vida adulta, una vida trepidant plena d’obstacles, amor, traïcions i passions.

https://www.grup62.cat/llibre-francesca-de-barcelona/376386