Caledonian road, d’Andrew o’Hagan

 Un senyor totxo que m’emoasso sense gaires dificultats ia això ja diu bastant de la novel.la. Una b9na descripció del Londres actual, una bona teranyina de personatges de totes les capes socials que convieuen peruqe s8enfronten en una lluita que és la de. CLasses, suposo , adaptada al segle XXI. 

Un retrat punyent de les classes socials, la política i els diners explicat a través del destí comú de cinc famílies.

Campbell Flynn, historiador de l’art i biògraf de Vermeer, sempre havia sabut que, quan la seva vida s’esfondrés, ho faria en públic. Com a expert en celebritats, ha gaudit d’una carrera fascinant envoltat d’oligarques i aristòcrates, dissenyadors de moda i artistes de prestigi, sempre còmode tant amb l’elit intel·lectual com amb el gran públic.

Però ara el món està canviant. Una xarxa de secrets i crims sortirà a la llum, i Campbell Flynn serà incapaç de protegir-se de la devastació que podria suposar l’exposició dels seus privilegis.

https://mesllibres.cat/ficcio/9719-caledonian-road-9788417353650.html

https://youtu.be/ZV21_t9Gc74?si=5ZzC_AMRjrVZEX4u 

“Campbell Flynn,(es)  el clásico hombre liberal bajo presión. Cree haber vivido una buena vida, estar en el lado correcto de la historia. Le gusta presentarse como feminista y antirracista. El drama llega cuando la siguiente generación lo señala con el dedo y le dice que también él es parte de un sistema corrupto. Porque ahora es un liberal que vive en una casa de 7 millones de libras. Podemos despreciar las guerras culturales, pero no podemos ignorar su mensaje central: ha surgido una generación que no tolerará la injusticia que nosotros hemos tolerado. Espero con ansias leer las novelas que escriben”. https://www.elperiodico.com/es/ocio-y-cultura/20250526/andrew-o-hagan-caledonian-road-entrevista-117751411

des del sofà, novembre 2025

Sèries:

La sangre helada https://www.filmin.es/serie/la-sangre-helada

La  jueza Lewis  https://www.filmin.es/serie/la-jueza-lewis

Pel·lis: 

El maestro  , de Farah Nabulsi  https://www.filmin.es/pelicula/el-maestro-the-teacher

Nuremberg, de James Vanderbilt

 Al’acabar la peli en Miquel diu M’ha gradat molt i jo No m’ha agradat gens. E, se,bla falsa i no em crec que s’adeqüi a lamrealitat historica delmque van serbels judicis de Nuremberg. I encara més després d’haver vist el documental sobre el judici d’Eichman.

 

 Tras el fin de la II Guerra Mundial, con ocasión de los cruciales juicios de Nuremberg de los Aliados contra el derrotado régimen nazi, el psiquiatra estadounidense Douglas Kelley (Malek), encargado de determinar si los prisioneros oficiales nazis son aptos para ser juzgados por sus crímenes de guerra, se ve inmerso en una compleja batalla de ingenio con Hermann Göring (Crowe), mano derecha de Hitler. 

https://www.filmaffinity.com/es/film597108.html

Mercè Rodoreda, una biografia, de Carme Arnau

La Mercè Rodoreda, l’associo sempre amb l’admiració que li tenia la mare. O a mi m’hi sembla. Pel fet de ser una bona novel.lista dona, suposo. I això que MR potser havia arribat a experimentar un feminisme molt més radical que no el de la mare. M’ha fet gràcia submergir-m’hi una mica, també després de les cartes a l’Anna Murià

…

Descobreixo que la Rodoreda despotricava del feminisme.  M’atreveixo a dir que, com tanta gent, s'equivocava a l'entendre què volia dir aquesta paraula

.

Blue moon, de Richard Linklater

"I dissabte a la nit m’escapo també (tot són escapades, com pinzellades d’activitat cultural que no acaben de formar un quadre) a la Calàndria del Masnou, el meu refugi cinèfil a veure Blue moon. Torno pels carrers nocturns, foscos i deserts d’aquest poble que m'és tan antipàtic retrobant la valoració de la pantalla gran. I això que no és una pel·li de grans dimensions, de grans espais sinó tot al contrari, però la llagrimeta de solidaritat i tendresa cap a l’artista perdedor, borratxo i enamoradís no sé si hauria baixat al sofà de casa."

En su vocación por llevarnos y llevarse la contraria, el director maestro de la elipsis en cintas como Boyhood (una vida entera, real y verdadera en una película) se decide a contar los mismos 100 minutos que ocupan el metraje de la película. No hay saltos. Apenas uno al principio de unos pocos segundos que anuncia la muerte que vendrá del protagonista. Lo que sigue es un trozo de la noche del del 31 de marzo de 1943, en la que el legendario letrista Lorenz Hart (Ethan Hawke) y colaborador eterno del músico Richard Rodgers (Andrew Scott) se enfrenta al triunfo de este último con el musical de Broadway Oklahoma!; obra que marca la ruptura de los dos y con la que el primero nada tiene que ver. Todo discurre en el interior del bar Sardi's donde un público entusiasta celebra el triunfo el día del estreno. Mientras, nuestro héroe se lanza a casi un monólogo tan deslumbrante como tenso, profundamente herido y a la vez muy cerca del delirio. La vida, dice el protagonista, de repente se vuelve obsoleta. https://www.elmundo.es/cultura/cine/2025/11/27/69286c28e4d4d8b06f8b456f.html

Lisa Cohen d'Ada Klein Fortuny

 Me'l deixa l'Aina. M'agrada força aquesta successió de nòvios amants i marit... al final, però és una mica más de lo mismo cada cop. S'aguanta bé perquè no té més de 150 pàgines i perquè no té pretensions.

Descriu bé la varietat que hi pot haver en la.mateixa situació d'encontre-desencontre

No hi ha paraules, de Francesc Torralba

“Llegeixo  el llibre que en Francesc Torralba ha escrit sobre la mort del seu fill. No em sembla especialment profund ni il·luminador. Una mica tòpic més aviat. Però clar el tema em fa pensar.”

Hi ha moltes coses amb les quals no hi estic d'acord, però és un contrast constant amb la manera com vaig viure, com visc, la mort de la Marta.