Natura morta

M'adormo absolutament. Això em passa per anar al Verdi a veure una pel·lícula xinesa. En despertar ja no és un home que busca la seva dona sinó una dona que busca el seu home. Al final fins i tot m'agrada un cop ja no em turmenta la seva exasperant lentitud i començo a gaudir de la bellesa de les imatges i a sentir certa simpatia pels personatges. Ambientació descomunal la d'aquest poble en demolició a punt de ser engolit pel gegantí pantà de les Tres gorges.
(podeu comprovar al vídeo el ritme trepidant de la pel·lícula i al mateix temps, ara en sèrio, l'estil de les imatges impactants)

Ensenyament Secundari

L'informe de l'OCDE sobre educació confirma el que es veu des de fa temps: que el sistema educatiu espanyol està absolutament encallat a Secundària. De vegades les dades objectives coincideixen amb les apreciacions subjectives fetes de converses de cafè, de comentaris dels fills que van a l'institut, de tertúlies radiofòniques amb les quals no sempre estàs d'acord (però és que de vegades les opinions discrepants de segons qui et reafimen en les teves conviccions). L'informe parla dels currículums massa carregats i de la falta d'atenció personalitzada com a causes importants del fracàs escolar en aquesta etapa. Fa temps que sostinc que la LOGSE no va ser la causa d'aquest desastre sinó precisament la seva aplicació poc valenta i les reticències del propi professorat a a reciclar-se i posar per davant la pedagogia i l'alumne en comptes del contingut de les matèries. He dit sovint que a Secundària el professorat està format en molts casos per professionals frustrats que no han pogut desenvolupar la seva vocació (d'historiador, biòleg, filòleg...) i han acabat sense voler-ho al món de l'ensenyament. I així el sistema no pot funcionar.

Mobilitat al Maresme

M'espanta Joan Antoni Barón, mestre i alcalde de Mataró, en el seu article sobre el debat de la mobilitat quan diu "Sovint en aquest debat tinc la impressió que es busca més la foto que el treball seriós, que el tactisme polític de vol gallinaci preval davant una estratègia global de comarca". ¿Es refereix potser als partits com ICV que s'oposen a que es vagin construint carreteres i autovies com la que ell proposa al costat de la C-32? Barón parla que l'aixecament del peatge col·lapsaria aquesta autopista; l'estudi de Barcelona-Regional encarregat pel Consell Comarcal del Maresme desmenteix aquest fet i demostra que l'actual autopista pot engolir perfectament el trànsit de la N-II; el problema no és al Maresme; el problema és a l'entrada de Barcelona i no depèn del nombre de carrils que hi arriben sinó de la pròpia trama i densitat circulatòria de la ciutat.

(l'article de rèplica d'Ivan Terra al propi Capgròs)

El llibre del riure i de l'oblit

Hi ha llibres que no et deixen res i que saps que trigaràs molt poc a oblidar absolutament; (la lluita contra l'oblit és un dels motius d'aquest bloc). Per exemple aquestes històries aparentment deslligades amb personatges freds i indefinits: en destacaria una amb reunió de poetes amb noms famosos i amb estudiant enrollat amb dona madura. Kundera es llegeix bé però de vegades les seves pretensions són excessives en relació al contingut de la trama.

Bajo las estrellas

Comença rara i poc convincent: Benito, un tio raro, trompetista bastant arrossegat, retroba el seu germà, escultor de ferros encara més raro i coneix la seva nòvia també rara i especialment la filla d'aquesta, més rara que tots els altres junts.La veritat, però, és que a poc a poc el personatge guanya cos i acceptem el seu cinisme, la seva hipocresia i fins la seva tendresa. I al final em sap greu que la pel·lícula s'acabi i hauria continuat una estona més.

señora de rojo sobre fondo gris

Un Delibes segurament menor: senyora pefecta morint-se explicada pel marit, un pintor perdut en una absoluta crisi de creativitat.

(post al bloc ¿Otra novela?)

Quatre minuts

Aquesta és bona. Una professora de piano fa classes a una presonera perillosa i violenta genial al teclat. Uns últims quatre minuts excepcionals. Sobren una mica nazis i lesbianisme però dos personatges fantàstics.

La carta esférica

Fluixa, molt fluixa malgrat el mar, els mapes, els jesuïtes, l'Aitana Sanchez Gijon i el Carmelo Gómez: prometia almenys una mica d'entreteniment però acaba avorrint sobiranament

http://www.lahiguera.net/

Estimats Casanova

Aquestes muntanyes
que tan altes són
me'n priven de veure
mes amors on son

Si canto perquè canto
canto pas per mi
canto per m'aimia
que és primer que vós