La trilogia de Claus i Lucas, d’Agota Kristof

D'entrada jo penso que el títol hauria de ser La trilogia de Klaus i Lucas; o jo no he entès la història o algú s'ha colat. El llibre és espaterrant i com deia el Jorge especialment la primera part. Un llenguatge potent a batzegades, dur com aquesta història brutalment freda dels dos germans que a l'Hongria de l'ocupació nazi i dels temps comunistes viuen la seva vida amb una espècie d'aïllament autista que de tan intens els apropa a la lucidesa. Tot el primer llibre em dura dues hores d'una tarda de dissabte estirat al sofà del menjador; els altres dos ja segueixen els camins habituals de les parades i les adormides. per cert, bastants llibres i pel·lícules de l'Europa de l'est últimament, no?. està de moda? (Hongria, Txecoslovàquia, Ucraïna...) post a frag-mentos.blogspot.com/ post a paula.cl

Tender is the night

Tendra és la nit, novel·la d'ambient, realista, de personatges que parlen, es belluguen, s'estimen, s'odien, viatgen, viuen, ... sense que en el fons passi res més que això que ens passa a tots: que parlem, que ens belluguem, que ens estimenmn que ens odiem, que viatgem, que vivim. Fitzgerald presenta dos americans que passen les vacances a la Costa Blava francesa (pero també a d'altres llocs, París, Suïssa): Nick és un neuròleg casat amb Nicole, una pacient de l'alta societat i que es relacionen amb la creme de la creme dels estiuejants de la zona. Bon retrat dels "feliços" (?) anys 20 i em sembla excel·lent la versió de Terenci Moix amb un català riquíssim.




http://alexfigueras.blogspot.com/2008/06/lestimat-scott-fitzgerald.html

http://www.literalia.es/modules.php?name=News&file=article&sid=1007&mode=thread&order=0&thold=0

Quemar después de leer

(Dos treballadors d'un gimnàs volen guanyar diners amb uns documents secrets que han trobat a un ex agent de la CIA...)

El títol "Quemar después de leer", germans Cohen, John Malkovich, subtitulada ...alguns detalls suggerien un cert aire de pel·lícula interessant, fins i tot intel·lectual... però anar al cine sense saber gens què es va a veure té els seus riscos. No és que m'ho passi malament amb aquesta comèdia sobre la intel·ligència dels serveis d'intel·ligència pensada per al lluïment de 3 cracks de l'star system hollywoodià, Malkovich, Clooney i Pitt (ella , la dona, no sé com es diu). L'última escena em fa riure molt. Però què voleu que us digui...

L'any del pensament màgic

Esplèndid el monòleg de Marta Angelat a la Sala Beckett (gràcies, Toni). L'autora hi transcriu la seva pròpia experiència real de la mort consecutiva del marit i la filla en un periode de temps molt breu i del dol posterior. Sense excessos lacrimògens, amb serenitat i dolor a la vegada, amb un realisme de vegades esborronador. Una gran actuació plena de matisos i de canvis de registre. I com sempre el teatre en les sales petites quan és bo et deixa clavat a la butaca.
Una obra adequada per veure el dia dels Difunts.


crítica a Icat.fm
vídeo de la representació