El lector

A mi, el lector no m'agrada gaire i fins se'm fa una mica llarga. Em sembla pretensiosa i trobo que intenta tocar massa temes que només pot apuntar: relació noi-dona adulta, el sentiment de culpa, el nazisme, el pas del temps, l'expiació, la lectura i l'erotisme, la llei i la moral... Moltes situacions em semblen poc explicades o insòlites, una barreja poc reeixida , vaja. Li reconec una bona posada en escena, (fantàstics els mobles i els cassettes) i una excel·lent actuació de la Winslet

Les escoles de la República

les meravelles d'Internet:
(dedicat al pare)

http://www.granangular.cat/fitxadocu.php?ID=124

Santa setmana

Nadine Gordimer: Seducció

Julie, una noia rica sudafricana manté una relació amb un àrab sense papers i passa un any de la seva vida al país d'aquest. Al balneari de Caldes de Boí després de llargues migdiades, passejos per la neu o visites a esglesietes romàniques, m'endinso en aquesta novel·la que no és de fàcil lectura però que em sembla molt interessant. Plantejament molt poc tòpic sobre la immigració (o sobre l'emigració caldria dir?) i sobre el conflicte de civilitzacions. O potser sobre la relació home-dona, o sobre l'amor? a la segona part del llibre exploten totes aquestes contradiccions i l'acabo amb la sensació d'haver tingut a les mans un llibre que deixa pòsit.

el link més interessant que he trobat és en anglès:

El cor de les tenebres

em costa com remuntar un riu al mig de la jungla; les branques obstaculitzen el pas i per tres vegades he iniciat l'expedició. Massa al cap l'Acoppolipsis now dels anys 70 que em va impactar i Kurtz és per tant tota l'estona Marlon Brando. Un llibre, doncs, que se'm fa obsessiu i claustrofòbic del qual reconec tots els valors literaris.

Mir

Fantàstica l'exposició de Mir al Caixaforum. Devessall de color i de llum, no hi entenc gens en pintura i jo no sé dir-ne gaire cosa més: a mi em sembla a cavall del romanticisme, del modernisme, de l'impressionisme... paisatges mallorquins que semblen wagnerians, i en canvi suavitat del Vallès, del camp de Tarragona... gust pels detalls i els enquadraments, pinzellada de vegades vigorosa i enèrgica... Després de la meva visita individual i personal m'enganxo a la visita guiada i em deixo seduir pel personatge, per la seva història , pel seu mite... i m'expliquen que el que més m'ha agradat és el més fluix i el que entenc menys és el més bo, però això ja passa

Nick Hornby: En picado

Quatre potencial suïcides es troben al terrat d'un edifici i decideixen donar-se una treva i prorrogar la seva vida. Curiosa i divertida història, humor anglès fi i intel·ligent. Ja havia llegit alguna cosa de Hornby.
(un forum sobre el llibre)