Dezsö Kosztolányi: Anna Edes

M'agrada la història d'aquesta criada que entra al servei d'una família burgesa de Budapest, en el marc dels dies convulsos d'una revolució que evidentment desconeixia, a la Hongria de l'any 1919.

El "servei" com a símbol i exemple d'una tremenda injustícia social, reminiscències de l'Ancien Régime que encara perduren avui en dia.

El Marquet de les roques

Una passejada agradable pel parc de Sant Llorenç del Munt. Al peu del Montcau, amb aquestes roques tan típiques, arrodonides, granelludes, morades, un casalot enorme modernista que havia estat de la família d'en Joan Oliver, Pere Quart.

Gaziel: L'exprés de França

Bona entrada en el món de Gaziel, un personatge interessant, una prosa de primera.

Són fragments de les seves memòries, en què explica la seva primera escapada a París, molt jovenet, un segon capítol per mi excessivament novel·lesc sobre un episodi amorós amb una cabaretera, i molt interessant però molt breu el tercer capítol sobre els seus inicis en el món del periodisme.

en general no estic gaire d'acord (per no dir gens) amb les tesis de Gregorio Luri però em sembla com a mínim divertida la comparació entre la pedagogia moderna i l'art contemporani

Podríem fins i tot proposar una analogia entre les històries contemporànies de la pedagogia i de l’art. En tots dos camps ens trobaríem amb un creixent desprestigi de l’academicisme amb la ben intencionada confiança de que el rebuig del canon permet l’obertura del joc lliure de l’esperit, de les emocions, de l’espontaneïtat creativa de l’artista. La crisi de l’experiència estètica tradicional es correspon, fil per randa, amb la de la pràctica pedagògica tradicional. http://diarimaresme.com/entrevistes/l\'entrevista/gregorio-luri/

Ah!, però, aquesta gent que s'atreveixen a considerar-se per sobre de tots els postulats d'una disciplina sencera i secular!

2666

un pal!

(quina heterodòxia!)

més de 1100 pàgines que acabo no sé perquè

quatre parts que tenen molt poc a veure:

1quatre crítics en busca d'un autor candidat al Nobel desaparegut i ignot

2un professor universitari destinat a una ciutat de Mèxic que no saps què hi fa

3un periodista negre va a cobrir la informació d'un combat de boxa a la mateixa ciutat

4crims i crims i crims i cims i crims en aquesta ciutat

5la història de l'escriptor desaparegut i ignot

avorrit, obscur, pretensiós; potser ha estat culpa meva, ja passa

llegit a Internet:

Una obra maestra, indiscutiblemente la mejor novela de un autor excepcional. En palabras de Susan Sontag «el más influyente y admirado novelista en lengua española de su generación. http://www.anagrama-ed.es/titulo/NH_366

premio a la mejor novela de ficción de 2008 por el Círculo Nacional de Críticos Literarios de Estados Unidos.

Lo que aquí se persigue y se alcanza es la novela total, que ubica al autor de 2666 en el mismo equipo que Cervantes, Sterne, Melville, Proust, Musil y Pynchon.» (Rodrigo Fresán, Qué Leer)

2666 es un monumento literario

http://www.papelenblanco.com/novela/2666-es-la-novela-del-ano-segun-la-revista-time

2666 es una obra maestra, pero no todos estan preparados para entender las obras maestras, la historia tiene miles de ejemplos. (aquest deu anar per mi)

http://reginairae.blogcindario.com/2005/01/00054-2666-de-roberto-bolano.html