divendres, 11 de setembre de 2009

en general no estic gaire d'acord (per no dir gens) amb les tesis de Gregorio Luri però em sembla com a mínim divertida la comparació entre la pedagogia moderna i l'art contemporani

Podríem fins i tot proposar una analogia entre les històries contemporànies de la pedagogia i de l’art. En tots dos camps ens trobaríem amb un creixent desprestigi de l’academicisme amb la ben intencionada confiança de que el rebuig del canon permet l’obertura del joc lliure de l’esperit, de les emocions, de l’espontaneïtat creativa de l’artista. La crisi de l’experiència estètica tradicional es correspon, fil per randa, amb la de la pràctica pedagògica tradicional. http://diarimaresme.com/entrevistes/l\'entrevista/gregorio-luri/

Ah!, però, aquesta gent que s'atreveixen a considerar-se per sobre de tots els postulats d'una disciplina sencera i secular!