La cinta blanca

En un poblet alemany just abans de la 1ª Guerra Mundial es produeixen uns fets i accidents misteriosos. Ambient opressiu, rígida moral luterana, normes educatives espartanes, rostres feréstecs... però un blanc i negre preciós en una pel·lícula interessantíssima. Li dic a la Marta que no em sabria greu tornar-la a veure...
Us deixo el tràiler sense subtítols (i òbviament en versió original) perquè gaudiu més de la força de les imatges i d'aquest alemany que és tan terrorífic com les mirades dels nens.



Michael Haneke dice que 'La cinta blanca' no es una explicación del nazismo

Fantàstiques Matemàtiques!

M'ho passo bomba amb un llibre del qual no n'entenc la meitat (i em quedo curt). El llibre Simetria de Marcus de Sautoy és un interessantíssim passeig per la Història de les matemàtiques (o almenys d'alguns dels seus camps). I encara que els conceptes, els teoremes i les demostracions em són absolutament inassequibles trobo sensacional la vivència humana que rau en les vides de tants matemàtics : tornetjos sobre equacions al Renaixement, duels on moren genis joveníssims, matemàtics al límit de la síndrome d'Aspeger...

caldrà buscar ràpidament el llibre precedent sobre els nombres primers

i aquí hi ha du Sautoy amb les idees del llibre:

(podeu posar subtítols si els necessiteu)

Gràcies, Jose Luis Castillo

(...)

Es que estoy intentando que el alumnado comprenda que la educación no es algo que haces para obtener notas. Y que aprender no es estudiar antes de los exámenes. De verdad que le estoy dando vueltas a la cabeza para ver cómo se cambia esto. Y no está resultando tan trivial, a pesar de que parece muy sencillo. Y es que aprender es una actividad cotidiana. Y cambiar los hábitos del alumnado, que no hace trabajo diario, y que está convencido de que se puede aprobar con alguna hora de estudio en casa el día antes del examen, no es fácil. Puede que no guste, pero el alumnado es un freno frente al cambio. Es un sector conservador, que no quiere modificaciones.

Y las familias… Las familias también dicen querer que sus hijos e hijas aprendan, pero, en realidad, la mayoría de las veces sólo les preguntan sobre las notas. Y sólo vienen a preguntar por cómo va la cosa si las notas están flojas, no si sus hijas e hijos están aprendiendo, ni qué, ni cuánto, ni cómo. Llevo 22 años dando clase y son contadísimos los padres o madres que me han formulado esa pregunta.

Y nosotros… Que no nos atrevemos a modificar las cosas. Aun sabiendo que es necesario el cambio. Que sí, que nos esforzamos en dar clases buenas. Muchos docentes lo hacen. Pero luego, lo que cuenta es el examen en la mayoría de los casos. Cambiamos nuestro modo de enseñar, pero no el de evaluar. Así, no hay manera…

(El blog de Jose Luis Castillo)

Thomas More: Utopia

Torno als clàssics. Es llegeix tan bé que fins i tot és una mica decebedor. Però és curiosa aquesta visió tan progressista de l'organització de la societat que l'obra de More destil·la (en general, perquè hi ha excepcions) quan tot just s'acaba de tancar la porta de l'Edat Mitjana : comunisme, divorci, eutanàsia, justícia social, tolerància religiosa... . Montaigne sembla més profund i més àcid. Però, vaja, no hi entenc jo.

http://www.vilaweb.cat/noticia/3676820/accent-editorial-publica-utopia-thomas-more.html

Últimes pel·lícules

Va estar bé Garbo, la història de l'espia català que va enganyar Hitler i li va fer creure que l'atac a Normandia només era una maniobra de distracció. Un documental original amb barreja d'escenes tretes de ficció, i entrevistes amb gent que ha investigat la història.

I ahir m'arribo a veure La carretera (The road) i confirmo la impressió de la novel·la, que la història no té gaire suc, que és molt lineal i que desaprofita moltes possibilitats. Però tal com em pensava les imatges són corprenedores i és interessant de veure.