Torno als clàssics. Es llegeix tan bé que fins i tot és una mica decebedor. Però és curiosa aquesta visió tan progressista de l'organització de la societat que l'obra de More destil·la (en general, perquè hi ha excepcions) quan tot just s'acaba de tancar la porta de l'Edat Mitjana : comunisme, divorci, eutanàsia, justícia social, tolerància religiosa... . Montaigne sembla més profund i més àcid. Però, vaja, no hi entenc jo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada