diumenge, 23 de gener de 2011

Vimbodí vs. Praga


(els de Vimbodí hi aniran i potser es quedaran decebuts que el seu/nostre poble no tingui absolutament res a veure amb l'obra. De totes maneres el nom tampoc no té al final la connotació despectiva que al començament em va fer patir una mica)

Ens ho passem molt bé. I això que al començament el tema em fa molta mandra quan sembla només les relacions que s'estableixen entre la gent que competeix per decorar els carrers d'un barri de Barcelona . Però no. És molt més. El personatge de la noia que té càncer té un ganxo sensacional i l'obra per mi toca molt bé aspectes sociològics molt interessants i amb un punt d'equilibri molt ben trobat; passa el mateix amb els aspectes melodramàtics i humorístics en què l'obra no es passa mai de frenada.

Com descriuries Vimbodí vs. Praga?
Com una comèdia amb un rerefons trist. Però una comèdia, al cap i a la fi.
Potser es diferencia dels altres T6 en el sentit que té referents molt concrets: hi
surten capsules Nespresso, la cançó Puff, el drac màgic, els cuplets de la Núria
Feliu... Hi surten marques, noms, situacions... És, de fet, tan realista que acaba
anant més enllà de la realitat.

ara fins i tot les obres de teatre tenen facebook

4 comentaris:

Enric Alfonso ha dit...

Hola Martí, espero poder veure també aquesta obra, si em dóna temps. N'he llegit crítiques de tots els colors, tot i que prefereixo quedar-me amb les positives. El ganxo que a priori té aquesta obra per a mi és el nom del meu poble, Vimbodí, si bé, com tu dius, es limita al nom del passatge. No obstant això, sempre és bo que el nom soni arreu, i més de la mà d'una autora tan prometedora. Desconec si la Cristina Clemente té algun vincle amb Vimbodí ¿Algú m'ho pot dir? Més que res perquè també era coguionista del culebtrot de tv3 "El cor de la ciutat", on hi sortien dos personatges que deien ser de Vimbodí. Per aquest motiu, el nom el poble hi sortia sovint.
A reveure!

Teresa Cunillera ha dit...

Hola gent,
Després d'haver vist l'obra, us he de dir que no us la podeu perdre, els vimbodinencs que hi vam assistir ahir en vam sortir plenament satisfets: La naturalitat de la trama, l'agilitat en el diàleg i en el canvi de personatges, la cuidada escenografia, no només ens transporta a aquest petit món de la rivalitat entre carrers sinó que serveix d'excusa per a l'exercici de superació personal que l'autora ens transmet a través sobretot de la Pilar i de la Ariadna.
Enric, pel que fa a la pregunta de si la Cristina té algun vincle amb Vimbodí, sembla ser que hi va venir de colònies, això ens va dir el seu germà, que també hi era el dissabte i que resulta que ja coneixiem perquè casualment treballa a St. Hilari.
Bé, ja penjarem alguna foto (el Cristí en va fer moltes) i suposo que l'Alfons també en farà alguna crònica......
Fins aviat!!1

Montse ha dit...

Hola, jo tinc les meves arrels, per part de mare, a Vimbodí, i quan vaig veure l'obra que s'anunciava al TNC, la curiositat va fer que investigués sobre el nom de l'obra i l'autora. En veure que del poble, només tenia el nom del passatge no em vaig desanimar, ja que el tema que toca m'és molt proper, el de les festes de Gràcia. Així que divendres hi vaig anar i em va agradar molt, sobretot per la part sociolingüística de l'obra, els diferents catalans que parla cada família i com emmarcar els diferents origens socials només per la manera de parlar i vestir. Dos mons que conviuen a Barcelona des de fa molt de temps, i que són, un i l'altre, absolutament legítims. Tinc moltes ganes de treballar l'obra amb els meus alumnes de català, per mostrar-los aquests aspectes i, a més, parlar-los de dues coses molt estimades, Vimbodí i Gràcia.
A reveure!

Natxo ha dit...

El cert és que vaig trobar l'obra molt interessant i recomanable. Gairebé dues hores molt ven invertides.

El meu comentari per si et fos d'interès:

http://semirea.blogspot.com/2011/02/vimbodi-vs-praga.html