dimarts, 28 d’agost del 2012

han quedat pel camí (o simfonia inacabada)

Tea-bag de Henning Mankell, tot i que em fa riure alguna escena d'un poeta(poetastre) fent una conferència a un grup de presidiaris...
Asimov Fundacion; passa sempre amb els vells mites
Llibertat de Jonathan Franzen
La bofetada de Christos Tsiolkas, ho sento Cristina amiga de la Marta no estava mal però això de la lectura ja se sap que va com va...

Vida privada


La història de Frederic de Lloberola i la seva família i la Barcelona d'aquells anys (feliços?) vint. De Vida privada m'agraden les descripcions: les olors de l'Eixample, les festes de l'aristocràcia, els locals del barri xino, però en general em sembla una novel·la amb poc argument.
Em sorprèn l'enorme procacitat per ser un llibre escrit l'any 31; devia escandalitzar força el personal: homosexualitat, trios, voyeurisme descrit amb tots els detalls..
També se'm fa curiosa l'absoluta contemporanietat dels fets que descriu amb el moment en què el llibre és escrit: que complicat fer sociologia des de tan aprop... potser també per això Sagarra és tan bo.

aquest cop tirem de Viquipèdia:
Vida privada és una novel·la escrita per Josep Maria de Sagarra. És un clàssic de la literatura catalana, que va ser publicada l'octubre de 1932 i va rebre el Premi Joan Crexells de narrativa. Sagarra fa un retrat tant de les classes socials altes com de les baixes de la Barcelona d'aquell temps, i va provocar un escàndol en aquella època pels temes que tractava i que es basava, en gran part, en personatges reals que els contemporanis podien reconèixer. Vida privada ha estat considerada la novel·la més representativa de Barcelona.

A priori, podem pensar que als anys trenta les dones encara vestien amb mirinyac i els senyors passejaven en carro de cavalls. Res d'això fou laBarcelona dels anys 20-30 que genialment retratà Sagarra. Un fresc de personatges, una novel·la coral, on hom es mou gairebé només per dues passions: el diner i el sexe, la bossa i el catre.

i gran Joan Solà parlant del llenguatge:

Guerra del 15

dissabte, 25 d’agost del 2012

Pere el Gran, de Cingolani


Vacances (?) vimbodinenques i m’empasso la biografia de Pere el Gran. Les seves discrepàncies amb el seu pare (Jaume I, el rei, el rei mil veus criden al vent...), la conquesta de Sicília (records de Tràpani amb el Josep i la Teresa), el desafiament de Bordeus ( imaginem amb el pare la sèrie de televisió on caldria magnificar una mica el paper de la reina Constança) el paper poc clar del germà Jaume de Mallorca , la invasió dels francesos i la batalla del coll de Panissars...
Complementat amb la lectura de la Crònica de Desclot menys fiable historiogràficament però amb tant més sabor!
El llibre deCingolani no sé si acaba d’encertar el to entre divulgatiu i erudit però quan baixa a mostrar de talls de la vida quotidiana del rei i dels exèrcits és on descobreixo coses que em semblen més interessants: la dificultat d’assaltar les muralles, els dies que tardaven els missatgers a cavall per anar d’un lloc a l’altre, les petites batalles terrestres o navals que es magnificaven a efectes propagandístics...
La tesi: Pere el gran un gran polític i comunicador més enllà del seu valor militar i que va aconseguir que un racó oblidat d’Europa com era la corona d’Aragó (que per cert ell volia unificar a la manera del comte duc d’Olivares) es situés en primera línia de l’atenció mediàtica mundial de l’època.

dimarts, 14 d’agost del 2012

Prometheus

Que una barreja d'Alien i Blade runner em deixi indiferent a mi, que m'entra tan fàcilment la ciència-ficció, vol dir que no està gaire aconseguida. Ni la 3D no me l'anima una miqueta. Aventureta linial, previsible, amb pocs moments especials: l'autooperació de cesària, els mapes hologràfics. els cavalls de la gruta de Chauvet, ella parlant amb el cap del robot i ... Lawrence d'Aràbia.

Jarmila

dilluns, 13 d’agost del 2012

Els Nikolaidis, de Josep M. Quintana


M'agraden les narracions situades en ambients històricament insòlits o que desconec profundament. Els Nikolaidis és la història de la família d'aquest nom que formava part de la colònia de grecs que es van instal·lar a Menorca durant l'època de la dominació anglesa el segle XVIII. El protagonista és un comerciant que es dedica a la guerra del cors! Si a algú li interessen both Menorca i la Història aquesta és una novel·la que dóna molt de suc; ideal per anar llegint durant una estada d'uns quants dies a Fornells. Fantàstica descripció de l'oposició entre Maó i Ciutadella, els dos pols de l'illa, els dos pols en la lluita entre els francòfils-espanyolistes catòlics, aristòcrates, dogmàtics i els anglòfils protestants i burgesos, progressistes, i tolerants... Literàriament moltes crítiques possibles: moments malt explicats i sobretot passatges amb massa densitat informativa on l'autor vol demostrar que s'ha documentat a fons per poder descriure els vestits, els edificis, les lleis, els menjars... Em passa sovint amb les novel·les històriques que em molesta l'excessiva pretensió didàctica per dir-ho d'alguna manera.
Si conegués l'autor li diria que la tornés a escriure: és una llàstima que no li hagi sortit reeixida.
(Toni Casares en va fer un muntatge teatral que devia estar bé)
(La portada preciosa, un quadre per penjar al rebedor de casa la Mequè)