La història de Frederic de Lloberola i la seva família i la Barcelona d'aquells anys (feliços?) vint. De Vida privada m'agraden les descripcions: les olors de l'Eixample, les festes de l'aristocràcia, els locals del barri xino, però en general em sembla una novel·la amb poc argument.
Em sorprèn l'enorme procacitat per ser un llibre escrit l'any 31; devia escandalitzar força el personal: homosexualitat, trios, voyeurisme descrit amb tots els detalls..
També se'm fa curiosa l'absoluta contemporanietat dels fets que descriu amb el moment en què el llibre és escrit: que complicat fer sociologia des de tan aprop... potser també per això Sagarra és tan bo.
aquest cop tirem de Viquipèdia:
També se'm fa curiosa l'absoluta contemporanietat dels fets que descriu amb el moment en què el llibre és escrit: que complicat fer sociologia des de tan aprop... potser també per això Sagarra és tan bo.
aquest cop tirem de Viquipèdia:
Vida privada és una novel·la escrita per Josep Maria de Sagarra. És un clàssic de la literatura catalana, que va ser publicada l'octubre de 1932 i va rebre el Premi Joan Crexells de narrativa. Sagarra fa un retrat tant de les classes socials altes com de les baixes de la Barcelona d'aquell temps, i va provocar un escàndol en aquella època pels temes que tractava i que es basava, en gran part, en personatges reals que els contemporanis podien reconèixer. Vida privada ha estat considerada la novel·la més representativa de Barcelona.
A priori, podem pensar que als anys trenta les dones encara vestien amb mirinyac i els senyors passejaven en carro de cavalls. Res d'això fou laBarcelona dels anys 20-30 que genialment retratà Sagarra. Un fresc de personatges, una novel·la coral, on hom es mou gairebé només per dues passions: el diner i el sexe, la bossa i el catre.
i gran Joan Solà parlant del llenguatge:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada