El jardí oblidat, de Kate Morton

em venia de gust lectura fàcil i entretinguda i ho vaig aconseguir: història a tres bandes de tres dones al llarg de tres moments històrics: Eliza, la pèl roja esbojarrada i lliure avant-la lêtre, Londres i Cornualla  a cavall del XIX i del XX; Nell, que als quatre anys arriba sola en un vaixell en un port australià i que es passa la vida buscant els seus orígens, Cassandra, la seva néta i que a la seva mort continua de nou per terres de Cornualla la cerca. I una mansió, i un jardí i un laberint...
Les errades lingüístiques intolerables no em posen prou de malhumor perquè no sigui capaç de llegir-m'ho d'una tirada i amb força interès. Sense genialitats literàries.

aquest se la carrega: http://www.llegirencasdincendi.es/2011/06/el-jardin-olvidado-kate-morton/

Amor, de Michael Haneke

Dos vells professors de música s'enfronten a la decadència, la malaltia, la senilitat... Fantàstica pel·lícula i duríssima, segons com. Pot ser fins i tot dolorosa. Detalls brutals  i trets de la realitat més concreta: canvi de llits, cadires de rodes, bolquers, infermeres amb fredor professional, esforços ineficaços per comunicar-se...

Actuació descomunal  del Trintignant i l'Emmanuelle Riva.
I Schubert.

Quedan avisados. Quien espere encontrar en el filme de Haneke un romance crepuscular lleno de nostálgicas sensaciones, un amor marchito que rescata el aroma de antaño ante el ocaso de la vida, se dará de bruces con una brutal y demoledora historia. 
http://www.europapress.es/cultura

altres enllaços:
http://iwrite.es/cine-y-series/amour-de-michael-haneke/

http://www.elcultural.es/version_papel/CINE/32135/Michael_Haneke_en_el_amor_y_en_la_muerte

El hòbbit

Tampoc m'esperava una altra cosa, però les simpaties que em desperta la trilogia de Tolkien i el seu món van fer que en sortís una mica decebut. L'aventura em va semblar absolutament lineal i poc emocionant i vaig agrair-ne el final sobtat. Els paisatges, sí, és clar; la cançó dels nans, l'escena de les endevinalles... poca cosa, però...

El cor és un caçador solitari, de Carson McCullers

M'agrada molt aquesta novel·la que m'acompanya en el canvi d'any: una ciutat  innominada del Sud dels Estats Units (Georgia potser que és on va néixer la MC Cullers), els dies previs a la 2a Guerra Mundial  els barris baixos i deprimits on es desferma la tensió entre negres i blancs i uns personatges entre aïllats in sòrdids: Mick, l'adolescent idealista, Singer el sord-mut admirat per tots, Jake, el comunista i alcohòlic que treballa en una fira d'atraccions, Biff, el propietari del cafè-restaurant, el vell doctor Copeland el negre conscienciat... Una trama on passen poques coses però les suficients per posar la punta d'interès argumental necessària... La Mc Cullers la va escriure amb només vint-i-tres anys i és una petita joia amb un estil senzill i directe que arriba fàcilment i et transporta.
Buscaré la balada del cafè trist...

I no em puc estar de dir que l'edició de La Butxaca és farcida de faltes de puntuació i que la traducció d'en Folch i Camarasa, és com a mínim absolutament passada de moda.

Aquesta manera de narrar tranquil.la però no exempta de tensió en el contingut d'allò que conta, que es troba també a la conducta dels personatges que configuren un món que desperta les sensacions i els sentiments del lector, atrapat pels personatges abocats a la misèria en els seus diversos nivells.
(Margarida Aritzeta a http://maletasarda.blogspot.com.es/2009/02/el-cor-es-un-cacador-solitari-de-carson.html