M'agrada molt
aquesta novel·la que m'acompanya en el canvi d'any: una ciutat innominada del Sud dels Estats Units (Georgia potser que és on va néixer la MC Cullers), els dies previs a la 2a Guerra Mundial els barris baixos i deprimits on es desferma la tensió entre negres i blancs i uns personatges entre aïllats in sòrdids: Mick, l'adolescent idealista, Singer el sord-mut admirat per tots, Jake, el comunista i alcohòlic que treballa en una fira d'atraccions, Biff, el propietari del cafè-restaurant, el vell doctor Copeland el negre conscienciat... Una trama on passen poques coses però les suficients per posar la punta d'interès argumental necessària... La Mc Cullers la va escriure amb només vint-i-tres anys i és una petita joia amb un estil senzill i directe que arriba fàcilment i et transporta.
Buscaré la balada del cafè trist...
I no em puc estar de dir que l'edició de La Butxaca és farcida de faltes de puntuació i que la traducció d'en Folch i Camarasa, és com a mínim absolutament passada de moda.
Aquesta manera de narrar tranquil.la però no exempta de tensió en el contingut d'allò que conta, que es troba també a la conducta dels personatges que configuren un món que desperta les sensacions i els sentiments del lector, atrapat pels personatges abocats a la misèria en els seus diversos nivells.
(Margarida Aritzeta a http://maletasarda.blogspot.com.es/2009/02/el-cor-es-un-cacador-solitari-de-carson.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada