Una parella berlinesa grisa, modesta, anònima, els Quangel, reparteixen postals contra Hitler després que els seu fill mori a la guerra. Fantàstica novel·la, amb l'aire kafkià que Fallada imprimeix sempre a les seves històries, en aquest cas per mi especialment reeixida per la diversitat de situacions i per l'aparició de personatges secundaris de primera. Els passejos pels carrers de Berlín, les escales dels edificis, les dependències de la Gestapo,les escenes de la presó... esplèndid recorregut...
JOSEP LAMBIES : Fallada va convertir-se en un referent de la gent senzilla, lloat per la seva capacitat de parlar dels últims peons, dels ciutadans anònims i dels esglaons més baixos de l'escala social.
i en Jordi LLovet:
Fallada va tenir l’encert de presentar una cara del nazisme que sovint ens ha passat desapercebuda a causa de l’impacte que l’holocaust ha despertat en tota persona amb dignitat: vull dir el grau de corrupció, venjança, delació, arbitrarietat, prepotència, degradació moral i por, en especial, que inundava i ofegava totes les ànimes de la població alemanya durant els anys 1933 a 1945
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada