Lluny del brogit del món, de Th. Hardy

"Déu era palpablement present al camp, i el diable se n'havia retirat amb el món a ciutat. Els vistosos gatells dels salzes de florida més tardana; les frondes de falguera, cargolades com bàculs de bisbe; l'almescat de cara quadrada;la curiosa sarriassa, com un sant atacat de feridura en una fornícula de malaquita; els créixens de muntanya, blancs com la neu; els frares, amb la seva flor de color de carn; l'herba de les encantades, i la belladona de pètals negres constituïen els elements més pintorescos del món vegetal de Weatherbury en aquest temps esponerós;..."

Batsheba, el ramader Gabriel Oak, el burro del senyor Boldwood, l'espavilat i antipàtic Troy... Aquest segle XIX anglès  ja me'l començo a conèixer. Però em va agradar més la Dama de James,  malgrat que d'entrada em deixen meravellat les descripcions  i les escenes rurals, per cert endevino que molt ben traduïdes. La història em patina una mica i el personatge no m'enamora gens, ella tan tonta i caient de quatre grapes a la trampa.
Bona escena truculenta al final amb  taüt inclòs. A l'època devia fer furor. Molt dickensiana.
Preciosa portada per altra banda...

http://www.vienaeditorial.com/mostrarllibre.asp?ididioma=1&idllibre=821

I del bloc d'eb Joan Calsapeu (és de Mataró òbviament i potser el conec i tot)