Barcelona, any 64

La Barcelona de la meva infància. Un vídeo molt curiós.
Aspectes i Personatges de Barcelona, 1964 from Carles Barba on Vimeo.

Estupor i tremolors d' Amelie Nothomb

He estat a punt de tirar-lo per la borda. De sobte vira i tot pren sentit. Sí, té gràcia. Li donaré una altra oportunutat a aquesta Amelie

la historia de una joven belga que empieza a trabajar en Tokio en una gran compañía japonesa. Pero en el Japón actual, fuertemente jerarquizado, la joven tiene el lastre de un doble handicap: es occidental y mujer, lo cual la convertirá en blanco de una cascada de humillaciones y de una progresiva degradación laboral que la llevará a pasar de la contabilidad a servir cafés, ocuparse de la fotocopiadora y finalmente encargarse de la limpieza de los lavabos masculinos.

i genial el comentari del rincón del vago: 

Es un libro escrito en prosa. Las frases son largas. Predomina la subordinación, en algunas partes predomina más la yuxtaposición. Predominan los verbos, pero los adjetivos tienen un papel dominante en algunas partes.

Senectud, d'Italo Svevo

Buf!
Trieste, anys 20 (suposo) un homenet més o menys mediocre s'enamora/juga amb rossa guapa i inicien una relació poc definida en la qual no se sap gaire què pretén cadascú. Tot  m'és llunyà i això que Trieste m'és simpàtic...
el deixo a la meitat. Em sap greu per en Vallcorba, just en aquest moment... ( i per James Joyce)

Escuetamente diría que este libro trata de la desbordante pasión que arrastra a un hombre de 35 años a los brazos de una joven, criatura de su imaginación. Un tema bastante trillado, dada la naturaleza ficticia de todo amor. Sin embargo, Italo Svevo lo afronta bajo una mirada particular a la que parece no escapársele ningún ángulo de la pasión o relación amorosa. (Revista de Letras)

Memòries

Vimbodí és la biblioteca de memòries del pare. Aquests dies fullejo les de deGaulle, les de Paco Farreres, les de Carlos Barral. El segleXX en primera persona.

In one person (Personas como yo), de John Irving

En una sola persona és la narració autobiogràfica d’un escriptor anomenat Billy Abbott que va des de la seva adolescència fins al moment actual, quan ja té uns 70 anys. La vida sentimental d’aquest home i com descobreix la seva condició de bisexual és un dels pilars sobre els quals gira la trama, que sovint voreja el documental, perquè ens submergeix en l’agonia de l’època Reagan i els morts per la SIDA. La podem catalogar com a drama, però els episodis amb una càrrega irònica o sarcàstica sovintegen. (Nosaltres llegim)

«Ens forma allò que desitgem», diu en Billy Abbott, l'escriptor i narrador protagonista, a l'inici de la novel·la. I és ell qui ens explica la història tragicòmica de la seva llarga vida com a «sospitós sexual»: els seus primers anys de formació a mitjan segle passat en un poblet de Vermont, amb l'enamorament, imprevist i sobtat, d'una dona més gran que ell, la senyoreta Frost, bibliotecària, i la descoberta incipient de la seva homosexualitat, que li provoquen un torrent d'emocions contradictòries https://www.grup62.cat/llibre-en-una-sola-persona/94854

Las tres bodas de Manolita, d'Almudena Gandes

Madrid 1940s, Manolita, el seu germà Antonio, comunista guapo amagat, la seva germana Isa reclosa en un internat de Bilbao, escenes a la porta de la presó de Porlier, , el Palmera, transvestit, el Orejas, el xivato, (un real comissari Conesa), Silverio, el manetes, Eladia, la despampanant,... un món, una galeria de personatges increïbles- l'ambient de les dones que van a visitar els presos és potser el més original -. Novel·la potent potser una mica massa, en alguns trossos em cansa un mica.

"En los buenos tiempos las chicas se casan por amor. En los malos no siempre pueden elegir."

August

M'agrada aquesta aproximació a la Roma imperial calidoscòpica en els narradors i amb l'acompanyament de grans personatges, de noms que retornen als llibres de literatura del Batxillerat, Ciceró, Horaci, Mecenes, Ovidi... Una passejada una mica light per la Roma imperial però a mi  m'agrada descobrir la batalla d'Actium, entendre Marc Antoni i Cleopatra i, com sempre, veure que en la Història, com en la vida, no hi ha bons i dolents. 

'August', de John Williams, narra la història sobre l’ascens al poder d’un dròpol de 18 anys que, entre traïdors, bergants, estafadors es va convertir en el primer emperador de Roma. www.timeout.cat

Home, n'hi ha que es passen!

L'alcohol i la nostàlgia, de Mathias Enard

Una joieta que em passa la Marta, un trio, el transsiberià, París, Moscou, drogues, Thomas Bernhardt...

Una lectura que dura un viatge d'avió des de les Canàries i que malgrat les dificultats de concentració enganxa  i emociona

Sovint és el punt de vista del narrador allò que ens fa estimar o avorrir una novel·la i només els grans autors són capaços de jugar amb ell i anar-nos-el mostrant o amagant perquè siguem a la fi nosaltres, els lectors, els qui arrodonim el relat amb la nostra pròpia veu. 

www.nosaltresllegim.cat

viatget a La Gomera