Una joieta que em passa la Marta, un trio, el transsiberià, París, Moscou, drogues, Thomas Bernhardt...
Una lectura que dura un viatge d'avió des de les Canàries i que malgrat les dificultats de concentració enganxa i emociona
Sovint és el punt de vista del narrador allò que ens fa estimar o avorrir una novel·la i només els grans autors són capaços de jugar amb ell i anar-nos-el mostrant o amagant perquè siguem a la fi nosaltres, els lectors, els qui arrodonim el relat amb la nostra pròpia veu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada