dissabte, 4 d’octubre de 2014

Inteligencia espiritual en los niños, de Francesc Torralba

(APUNTS)




I. EL ESTADO DE LA CUESTIÓN
  1. Educar en el desierto espiritual
La intel·ligència espiritual , modalitat d’intel·ligència que ens faculta per fer operacions transcendentals > benestar integral.
No independent d’altres intel·ligències
El retrocés de les pràctiques religioses, oportunitat per a l’autenticitat i risc per a la buidor. Les antigues pràctiques religioses han de ser font de renovació
L’espiritualitat no sempre és religiosa
L’espiritualitat s’expressa de manera molt quotidiana


  1. Lo espiritual en la educación
Espiritual: consciència, llibertat i responsabilitat (+enllà d’allò psicofísic)
Educació: trobada entre dues subjectivitats, pe això no pot ser neutral
Partim d’un sistema espiritual ambiental del qual ens podem desmarcar, l’educ. ens hi ha d’ajudar.
Reivindicació d’una espiritualitat específica de la infància que ha de ser respectada per l’educ.
L’espiritualitat, mur contra els mecanismes de la realitat que erosionen la nostra personalitat.


  1. Una constelación de significados
L’espiritualitat va més enllà de l’ètica
L’espiritualitat és un vincle amb la realitat aliena a l’ésser humà i alhora amb allò que li és més íntim (!MC)
També té a veure amb la cerca del significat de l’existència
És entesa també com el vincle amb una Realitat última present a totes les tradicions.
Espiritualitat= consciència


  1. Espiritualidad, religiosidad, confesionalidad


L’espiritualitat té a veure amb el ser; per això es relaciona amb tots els plans de l’ésser humà
La religiositat té a veure amb l’actuar en relació amb la Realitat fonamental (diversa segons els contextos però amb expressions universals com l’oració.)
La confessionalitat és l’adhesió a una determinada comunitat religiosa
D’aquesta triple distinció se’n deriven diferents maneres d’educar

(...)