Filosofia inacabada, de Marina Garcés

Que la filosofia surti d' Europa, que la filosofia surti de les aules, que la filosofia surti de la filosofia.

*   *   *
I Europa, com un mal.
Pel proletariat i pel colonialisme.
(Aimé   Césaire)

A la meva manera
Jo tinc i tu no tens és evidentment i ostensiblement injust
Jo tinc perque sóc d'aquí i tu no tens perque no ets d'aquí sembla més fàcil de justificar. Ser d'aquí ens concedeix un dret.
Però aleshores vol dir que hem de parlar d'aquest aquí. I aquest aquí no és neutre. Aquest aquí europeu és fet de la injustícia del colonialisme.
Colonialisme que neix amb el descobriment d'Amèrica, quan el món de cop es fa gran i l'atzar(?) el posa en mans d'Europa.

*   *   *

La filosofia si no és clandestina no és filosofia

Dissolució d'ICV?

És dissoldrà ICV en el projecte d'Ada Colau? El tema promet dominar-me el pensament i les tertúlies els propers mesos.

L'automòbil club d'Egipte, de Alaa Al Aswani

A la fi dels anys quaranta al Caire, sota les pales dels ventiladors de l’Automòbil Club, l’Egipte dels paixàs i els monarques flirteja amb aristòcrates i diplomàtics de tota mena, sempre que siguin europeus. Tot sovint, el rei honora amb la seva presència la taula de pòquer. Extravagància, magnificència i decadència que s’aturen a les portes dels salons revestits de fusta i marbre. Als edificis annexos, un exèrcit de servents i empleats vinguts de l’Alt Egipte i de Núbia s’escarrassen a satisfer les exigències de l’inflexible Kavu, l’ajudant de cambra del rei, que dirigeix fins al més petit detall la seva miserable existència i es delecta amb la pràctica de l’art de la submissió.https://edicions1984.cat/cataleg/lautomobil-club-degipte/

Star wars, episodi VII

Brutal, la millor. Star wars ha aterrat al segle XXI.

El nadador en el Mar secreto, de William Kotzwinkle

Un llibre que diu Nadal que l'ha fet plorar al metro. Jo dec ser molt dur i fins i tot penso  que el llibre traspua una fredor desconcertant davant el fet de la mort d'un nadó. Què voleu que us digui? Ella diu que sí que és molt trist.

El nadador en el mar secreto es la historia del arduo nacimiento de un niño contada por su padre. El lenguaje poético de su narración y una contenida emoción se funden para proyectar un potente sentimiento de amor y a la vez de aceptación de una realidad no deseada. «Es intenso y desasosegante. La sobriedad absoluta lo salva de ser sentimentaloide o morboso, aunque lo hace de una manera tan estricta, tan rigurosa que aumenta la intensidad. En fin, es raro e inquietante.» ENRIQUE DE HÉRIZ «No tengo palabras para hablar de este libro que he leído de un tirón. Las lágrimas aun me rondan por la conciencia. Espléndido, precioso. Cien páginas de ferviente e intensa emoción a través del amor, la vida, las estrellas y el mar.» ROSA REGÀS https://www.amazon.es/Nadador-Mar-Secreto-Los-ineludibles/dp/8416259003

El triomf del color, a la Fundació MAPFRE

El que m'agrada més és el vitrall. La Maria O. diu que es veu des del carrer.

Davant de les pomes de Cézanne penso que un quadre t'agrada si l'has vist moltes vegades. Com una melodia. i encara més si de sobte com per un miracle quedes sol durant un minut a la sala
on s'exposa

Strappo, de Martí Gironell

Pertany a la categoria de novel·les històriques dolentíssimes però que tenen un cert interès pel tema que tracten, en aquest cas els mètodes per despenjar els frescos de les esglésies romàniques

.

El llibre dels finals, de Joan Bodon

Occitània es mor, com mor aquest home cancerígen que passeja els seus últims dies pels carrers de Clarmont Ferrant entre prostitutes i vells borratxos. Curiós i interessant.

La meva proposta

La meva proposta ara es diu pacte per un  referèndum vinculant no pactat amb l'estat, com inici d'un procés constituent.  En les noves eleccions  aquest punt ha de ser el primer del programa d'una diversitat de llistes amb el compromís de fer president de la generalitat el cap dela candidatura més votada entre les que hagin subscrit aquest pacte

Corto Maltès

Llegir (i mirar) el Corto,  a poc a poc perquè no passin gaire ràpid les pàgines,  per no tornar mai dels mars de gel i les planures del Canadà. Per no abandonat la seva ironia  i el seu sarcasme. Per continuar gaudint de les línies, les taques i les ombres.

CUP

moltes coses a dir però només en dic tres o quatre

1- noto una solidaritat personal enorme per en Baños, la Gabriel i els altres de la CUP per la pressió brutal que deu haver representat per ells aquesta situació
2- un procés d'independència d'un país que depèn del vot d'una persona no s'ha d'iniciar
3- eixamplar la base sobiranista és la frase que corre amb la qual fa temps que em sento més identificat
4- el procés és tan difícil perquè les motivacions són molt oposades per dur-lo a terme. L'Espanya ens roba és molt diferent del Construïm una República catalana social
5-La CUP pateix ara  incomprensió i atacs, com els que va patir , entre d'altres ICV. I ells hi van participar. No sóc gens venjatiu però una cura d'humilitat no li vindrà malament com a organització.
6- Estic pel referèndum no pactat; però no sé com s'ha de fer. No ho sap ningú però per saber-ho que en parlin.
7- Respecto i em crec l'evolució d'en Mas cap a posicions independentistes. Si hi hem evolucionat la gent d'esquerres també ho pot haver fet la gent de dretes. Però no entenc perquè no va renunciar després del 27S.

(bé al final han estat 7)

(potser continuarà)

projectes

L'objectiu de treballar per projectes no és aprendre continguts; és assolir competències. Els continguts són el camí.

Pizza amb 58

Em va sorprendre que Calella donés tan poca importància a les competències bàsiques des de la seva perspectiva professional de professora de didàctica de la llengua. M'agradaria comentar ho amb la jefa

Cap d, any

Passant del cap d'any com Antonio Gramsci
https://elciervoherido.wordpress.com/2015/01/04/odio-el-ano-nuevo-por-antonio-gramsci-2/
Gràcies joan subirats