No m'és fàcil i em xoca que la seva enorme fama no se m'aparegui en forma d'entusiasme ràpid. En tot cas, la història dels sefardites i l'aproximació de l'autor al món literari i de la cultura de la mà de la mare vídua m'acaben provocant la curiositat i creant l'interès. He de reconèixer que l'he acabat en diagonal
Aquesta "crònica d´una adolescència" s´obre amb un record de gran càrrega simbòlica: Un home s´acosta a l´infant Elias Canetti i li demana que li ensenyi la llengua, aleshores treu una navalla i diu que la hi tallarà, però a l´últim moment es repensa i li diu: "Avui encara no, demà." La llengua salvada és el primer volum, centrat en els primers vint anys d´aquest segle, d´una gran novel·la autobiogràfica que Canetti continuà amb La torxa a l´orella i El joc d´ulls. Aquí pesen, sobretot, la figura dels pares i les circumstàncies de la formació del caràcter. Però hi ha també, paral·lelament, una reflexió històrica i moral sobre la rica complexitat d´Europa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada