Metereologia, Geologia i aquesta illa-continent enfonsada al mar del Nord, perforada per les torres petrolíferes i que va serhabitada fins al Neolític per Sapiens (i Neandertals?). I dos antics amants que es retroben. M'interessa molt i és obligatorin comàginar la lectura amb el Google maps i les explicacions que es troben a Internetsobre aquest món desaparegut. Però com a novel·la és massa densa i de vegades costa.

S’il est courant, et parfois convenu, d’assimiler le travail des romanciers de l’intime à celui d’un « sismographe de l’âme », rarement la métaphore a été poussée aussi loin, et avec une si cohérente élégance, que par Doggerland, d’Elisabeth Filhol. Après La Centrale (P.O.L, 2010) et Bois II (P.O.L, 2014), l’écrivaine, scientifique de formation, poursuit sa réflexion sur le monde du travail et sur les risques liés aux avancées techniques ou technologiques.

Mais elle n’en fait plus le propos explicite du roman, seulement – et ce n’est pas une insuffisance – le révélateur de choix existentiels, en partie inconscients, accomplis par ses personnages.

https://www.lemonde.fr/livres/article/2019/01/11/doggerland-d-elisabeth-filhol-avis-de-tempete-dans-les-c-urs_5407554_3260.html

Diciembre de 2013. La potente depresión atmosférica bautizada como Xaver se cierne sobre el norte de Europa convertida en una bomba meteorológica. Desde el Met Office de Exeter, Ted Hamilton es uno de los meteorólogos que lanza la alerta sobre la peligrosa tormenta que se avecina. Y avisa también a su hermana Margaret, profesora de Arqueología en la Universidad de St Andrews, que tiene previsto viajar  a Dinamarca para dar una conferencia sobre Doggerland, la porción de tierra que en el Mesolítico unía las costas del Reino Unido con el continente y que acabó sumergida bajo las aguas del océano.

Pero Ted no logra disuadirla de su viaje, y en Dinamarca Margaret coincidirá con Marc Berthelot, con quien en sus años de estudiante mantuvo una relación amorosa. Marc, que ahora trabaja para la industria petrolífera y también participa en el simposio, se siente inquieto por la sospecha de que se pueda repetir en un futuro no muy lejano un desplazamiento de capas tectónicas como el que supuso la desaparición de Doggerland, lo cual tendría consecuencias catastróficas.

En medio de la tormenta, que ha tocado ya tierra y vacía las calles, se produce el reencuentro de los antiguos amantes tras dos décadas sin verse... Pero estos personajes conforman tan solo una de las dimensiones de una novela que tiene muchas: la humana, la geológica, la ecológica, la económica....

https://www.anagrama-ed.es/libro/panorama-de-narrativas/doggerland/9788433980403/PN_1032

El banquet anual de la confraria d'enterramorts, de Mathias Enard

 Llenguatge i contingut delirant, exhuberant, barroc i de vegades excessiu, sobretot en la descripció del banquet. Però té l'encert de ser variat en els punts de vista amb moltes interrupcions que tranquil·litzen i el fan més lleuger i passable. La Roda de la Mort i de la Vida i barrejades amb la ruralitat del segle XXI...

El diari tragicòmic d’un estudiant d’an­tropologia que s’instal·la en un poblet francès s’entrelliga amb un recorregut insòlit i fascinant per la història de França des de la invasió dels francs fins al segle xx. Episodis d’amor i de tragèdia, de present i passat, embolcallen un esdeveniment excepcional: mentre arreu les defuncions no cessen de succeir-se, en aquest poble la Mort dona una treva de tres dies als vius i ofereix un parèntesi sorprenent de men­jar, beure i celebració als seus servidors més fidels. El pantagruèlic banquet anual de la Confraria d’enterramorts.

Mathias Enard fa esclatar les costures de la novel·la en aquesta obra multiforme, de força creadora desbordant, que a cavall de la prosa sumptuosa que li és característica, aquesta vegada també plena de joc i d’humor, aborda els neguits contemporanis i el passat més turbulent, homenat­ja un territori i una manera de viure i reivindica la mirada des de la perifèria per als grans temes universals.https://www.grup62.cat/llibre-el-banquet-anual-de-la-confraria-denterramorts/321177

Infelicitat perfecta, de Peter Handke

La mare de Peter Handke era una dona invisible. Al llarg de la seva vida —que va abastar el període nazi, la guerra i la prosperitat de la postguerra— va fer el possible per mantenir les aparences, però va arribar a una conclusió terrible: “Ja no soc una persona.” No gaire després, es va suïcidar amb una sobredosi de somnífers. A Infelicitat perfecta, el seu fill s’asseu a posar per escrit allò que sap, o que creu que sap, sobre la vida i la mort de la seva mare, tot i que topa amb una “incapacitat d’expressió extrema”. Aquest llibre auster, escrupolós i profundament commovedor és un dels punts més alts de l’obra de l’escriptor guardonat amb el premi Nobel de Literatura el 2019. http://www.lavenc.cat/index.php?/cat/Els-Llibres-de-L-Avenc/L-Accent/Infelicitat-perfecta

A Siberia, de Pers Petterson

 Lectura vimbodinenca a la vora del foc. M’agrada aquesta noia enamorada del seu germà activista, sindicalista, mentre Dinamarca és grisa pel temps, pel fred, per la moral i per la resposta tèbia davant l’ocupació nazi.

La narradora de esta melancólica novela de Per Petterson relata la vida en un pueblo danés en los años treinta. Su familia dispone de pocos recursos y malvive con lo que puede.

La existencia en el hogar de la chica no es nada fácil: el padre tiene un trabajo precario; el abuelo abusa del alcohol y padece impulsos suicidas y ataques de rabia; Jesper, el hermano mayor, sueña con Marruecos. A ella solo le queda la esperanza de huir a Siberia.

Los dos se prometen llegar a esas lejanas tierras, pero no son conscientes de que esa decisión, ese deseo, implicará su separación. https://www.casadellibro.com/libro-a-siberia/9788439723707/1837637?gclid=CjwKCAiA_9r_BRBZEiwAHZ_v1z-sf0dOpmAGnRbnq-8HA61HNV-N538bxs3TmYpUG8SQN7X2_xyvoxoCmoUQAvD_BwE

Felicitat, de Katherine Mansfield

La Raquel Picolo em dona la idea: el que passa és que jo soc més d’Edgar Allan Poe, que de Txhèkhov. En tot cas la meva sensació és molt simple: jo aquests contes no els entenc. Ni amb una atenció fixadíssima aconsegueixo captar els detalls que fan falta per seguir la història i valorar-la.

Ostres, ara he descobert que ja vaig llegir el llibre i fer-ne un comentari en aquest blog!:

http://marti58.blogspot.com/2009/06/katherine-mansfield-felicitat.html

Una casa de foc, de Francesc Serés

 Passen les hores com les pàgines, fàcils, però aquesta novel.la tan lloada d’en Serés és una petita decepció. La riquesa lèxica i literària de Una llengua de plom no apareix per enlloc i la història de les vivències d’aquest semiurbanita en el món rural garrotxí tenen, trobo, un interès força relatiu.

Una nit d’hivern, un home arriba al Sallent de Santa Pau. Ben aviat, el nouvingut rep l’encàrrec de fer classes a la Mar, una noia de tretze anys. La seva família és l’eix al voltant del qual giren totes les vides de la vall del Ser. “Aquesta nena es perdrà”, diu el seu avi, un home que té el do de trobar aigua sota terra i de donar ordres sense obrir la boca. Per esbrinar què vol dir perdre’s, haurem de recórrer els camins que uneixen les cases i les vivències dels habitants d’una vall on tothom hi arriba fugint d’alguna cosa i només es queden els que no han pogut anar-se’n. El foraster busca les històries soterrades com un saurí les vetes d’aigua, i es va fent un retrat de la vall i de la seva gent, del temps i del país, dels seus mites i d’ell mateix.  Som al centre del món i de la història. La casa de foc és una obra enganxada a la realitat i a la màgia, una novel·la que busca i que troba, una història que recorre el nostre present i que ens parla del futur, un llibre que cal llegir.

https://youtu.be/48-A6FkI2Zo

<iframe src="https://www.ccma.cat/video/embed/6072134/" allowfullscreen scrolling="no" frameborder="0" width="500px" height="281px"></iframe>