diumenge, 21 de juny de 2009

Katherine Mansfield: Felicitat


A poc a poc vaig entrant-hi en aquests contes tan femenins, per no dir feministes, d'aquesta escriptora que diuen tan valorada per la Woolf. Es nota en els detalls la feminitat de la literatura? En la presència de les flors a tots els contes , en els diàlegs quotidians però que tant expressen...? Òbviament, en els personatges de les dones sempre més fortes, més intel·ligents, més potents, més complexes...

La lectora acaba desconcertada el conte Preludi, de Katherine Mansfield. ¿I què ho fa que just quan una de les protagonistes comença a desvelar el seu món interior tan tendre i subtil, les flors hagin desapa regut dels temps anteriors i ara s’amarrin els sentiments com vaixells desesperats a la badia, al port que és aquest conte? ¿Què ho fa que sigui llavors quan, sense fer so roll, Mansfield abandona l’estança i ens retorna a la fosca? Ens fa entrega del re lleu amb una tranquil·litat que desorienta i torba; ens atordeix com la mà que priva a temps una carícia viciada. Amb aquest gest no ens queda altre remei que desesperar-nos girant les pàgines de nou, buscant als marges de les ones negres el que se’ns ha escapat, suplicant damunt el silenci inco rregible que diu governar la llei de la pa raula escrita. No ens queda altre remei que pregar pel retorn i reclamar allò que els nostres pensaments àvids no desestimen.

Mar Schönenberger

(a factorialunar.com)

n'hi ha que fan crítica com si fessin literatura però és cert que aquest primer conte només al rellegir-lo hi vaig trobar la gràcia.

1 comentari:

La lectora corrent ha dit...

No sé si he llegit tot el que va publicar Katherine Mansfield, però si no ho he fet, poc hi deu faltar. (De tota manera, no té massa mèrit llegir-s'ho tot perquè malauradament va morir molt jove, amb 30 i pocs anys.) Quan la vaig descobrir vaig llegir tot el que vaig trobar.

Mansfield va ser una mestra del relat curt. En molts, ens mostra només uns flaixos en la vida dels protagonistes, però sempre hi trobem una sorpresa, a més gaudir amb l'ús que fa del llenguatge i amb la riquesa del seu vocabulari.

I sí que era valorada per la Woolf. En un dels seus (de V. Woolf) diaris en parla i diu que enveja com escriu. Això, en boca --o ploma-- de V. Woolf, ja deixa entreveure la gran qualitat dels escrits de K. Mansfield.