M'ho passo bé. M'agraden les peripècies vitals d'aquestes dues parelles londinenques, aquests dos amics i amigues que intercanvien rols. la perspectiva dels seixanta anys, poc freqüent en la nopvel·lística que conec me'ls apropa és clar.
L’Alexandr, la Christine, en Zachary i la Lydia han estat amics des que es van conèixer fa trenta anys. Tots dos matrimonis han tingut una vida còmoda i harmònica fins que, un vespre d’estiu, la mort inesperada d’en Zach ho trasbalsa tot: han perdut el més fort i generós dels quatre, la peça clau que mantenia el fràgil equilibri de la seva amistat. La Lydia es trasllada a casa de l’Alex i la Christine per mirar de refer-se, però aquesta gran pèrdua, en comptes d’unir-los més, reobre velles ferides i fa ressorgir pors i rancúnies oblidades.
La novel·la ofereix perspectives diferents sobre l’amor romàntic entre homes i dones. Ens obliga a preguntar-nos si els homes són capaços d’admirar i reconèixer intel·lectualment les dones i si elles encara es defineixen massa per les atencions i projeccions masculines. Cap al tard també mostra dues aproximacions diferents a la masculinitat i a la feminitat. La Lydia és la femme fatale, romàntica i decadent; la Christine, que s’ha fet adulta amb la Lydia, és més pràctica i reflexiva, en certa manera també empesa per la promesa de l’amor dels homes. En Zach i l’Alex, amics íntims com les dues dones, són la cara i la creu de la masculinitat.
https://www.vilaweb.cat/noticies/avancament-editorial-cap-al-tard-de-tessa-hadley/
'Cap al tard' (Edicions de 1984), de Tessa Hadley, és una novel·la de trets generacionals i metropolitans amb preocupacions metafísiques https://www.nuvol.com/llibres/cap-al-tard-recomencar-186797
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada