Distòcia, de Pilar Codony

Bones estones amb les vaques i la negació de la maternitat d'aquesta noia ramadera.  

Aquesta és una història d’amor entre dues vaques. També és la història d’uns quants parts complicats, i de maternitats doloroses. I és la història de la Goja, que té un neguit encallat a dins i està plena de cabòries. I la de la Isabel, que es va sentir atrapada en un món rural que no era com s’havia imaginat. I és també la història d’en Lamine, i de la Montse, i de dos germans que fan formatges. I, a més, és la història de les orenetes que tornen any rere any, d’una ovella babaua que té ganes de jugar i d’un gat que sap com absentar-se. I d’un vedell, també, i d’un gos pastor i d’un gall manyac. És una història de decisions difícils. I és també una història de connexions inesperades.  https://www.laltraeditorial.cat/llibre/distocia/

...al cap i a la fi, la maternitat és el fil constant que serveix a Pilar Codony per lligar els dos territoris a través dels quals una veu narradora en tercera persona descabdella la trama: “La maternitat, com l’amor, com la guerra, com la mort, és un dels grans temes, i més ara que les dones són més visibles que mai.

https://cat.elpais.com/cat/2022/07/14/cultura/1657824415_780839.html

Museu Marés

 Ens ho passem bé al Museu de l'Ernest Ortoll...

Posseït

Un bon passeig per tota la poesia catalana del segle XX sobretot la que li agrada a ell i com més male>ïda millor

Al final quin poti-poti, quin totum revolutum

Passat de voltes i passat de moda. Massa anys 80

Foix:  no tot allò que produeix un gran artista és sempre bo.

La poesia, de sempre —diu Roig—, és la cosa dels ‘feliços pocs’ i la poesia catalana del XX és la cosa dels només dos feliços: un gran poeta, J. V. Foix, i un lector, Gabriel Ferrater. I d’un savi irat i amarg: Carles Riba. https://cat.elpais.com/cat/2022/05/20/cultura/1653048105_689657.html

https://www.nuvol.com/llibres/assaig/albert-roig-a-la-pedrera-de-etna-262261

Arbre de l'oblit, de Nancy Huston

Agafat una mica de casualitat a la biblioteca m’agrada molt. El desarrelament, la no-integració, les dificultats dels membres d’aquesta família (d’aquestes famílies) no és només per fets objectius com les migracions o la religió o el pes de les tradicions i els orígens, sinó que tenen un conponent subjectiu, íntim per a cada un d’ells que t’enllaça estretament amb les seves vides.

Arbre de l'oblit comença a Ouagadougou, la capital de Burkina Faso, l'any 2016. La Shayna, una nord-americana de vint-i-quatre anys, viatja a l'Àfrica per primera vegada a la vida amb el seu amant, l'Hervé, un metge humanitari haitià. Però la història fa un salt enrere i ens trobem, alternativament, al Bronx l'any 1945 i a Nou Hampshire l'any 1955, a les infanteses dels pares adoptius de la Shayna, en Joel, un jueu novaiorquès, i la Lili Rose, filla única i nena solitària. A partir de les vides d'aquests tres personatges, Nancy Huston esbossa el retrat d'una família americana acomodada i construeix, amb habilitat i precisió, una novel·la que és alhora iniciàtica i saga familiar, una història sobre la memòria que ens recorda que el passat no s'esborra mai, i que sempre, inevitablement, deixa cicatrius en el present.

El revers i l’anvers, d’Albert Camus

Relats curts de joventut molt autobiogràfics. E, sedueix especialment el poròleg en què C. , molts anys després, justifica la conveniència de publicar uns textos que li queden tan lluny.

El revers i l’anvers és la petita joia amb què va debutar Camus, publicada el 1937, de la qual l’autor no n’autoritzà la reedició fins al 1958, presentada aleshores amb un prefaci seu que també inclou aquesta acurada versió de Lleonard Muntaner, i on trobem el que ell identifica com «la meva font d’inspiració, la d’aquell món de pobresa i de llum on vaig viure molts anys enrere i el record del qual em preserva encara dels dos perills contraris que amenacen tot artista: el ressentiment i la satisfacció».
Camus es refereix als anys d’infantesa a l’Alger, a una vida austera però plena de sentit, a la veritat literària de les coses senzilles, com explica al conte “Entre sí i no”. Els contrastos també marquen el to de “A contracor”, on el protagonista ‒el mateix autor‒ passa de la crisi provocada pel desengany amorós al ressorgiment i al retrobament personal. No hi ha, com diu el títol de la darrera peça i també del llibre, “revers sense anvers”, «amor de viure sense desesperació de viure», confessa l’escriptor al prefaci.
La revolta de Camus és avui tan vigent com sempre.

https://elbaluard.cat/el-reialme-enyorat-de-camus/

Expo Madola, Llavaneres

 

Filmin agost

 Poca cosa, però bona:

Un nuevo mundo, 

https://www.filmin.es/pelicula/un-nuevo-mundo?origin=searcher&origin-type=secondary

El veredicto

Adeu a Berlín, de Christopher Isherwood

 Em pensava que això seria Cabaret i és molt més. Això el fa molt més interessant. Els diversos relats que giren al voltant del mateix personatge dibuixen una bona xarxa de retrats i situacions del Berlín de la PreGuerra. Isherwood hi deixa caure d’una manera sibil·lina i fantàstica la seva homosexualitat.

Amb una prosa directa i despullada d’artificis, el narrador, un jove britànic que fa classes d’anglès a Berlín, ens ofereix una col·lecció d’instantànies d’una ciutat que viu els seus últims anys de disbauxa i frenesí mentre sent com s’acosta la tempesta del Tercer Reich.

https://www.vienaedicions.com/book/adeu-berlin

Adiós a Berlín es un cuadro descriptivo del día a día de toda una serie de personajes con los que se va encontrando estos años de su estancia en Berlín. Isherwood dejaba atrás la pacata Inglaterra a la búsqueda de una libertad individual y sexual que le era imposible encontrar en su país, y en Berlín la encuentra nada más llegar. En contacto con todo lo que le ofrecía la ciudad, con la habilidad de estar y registrar para luego editar, Isherwood que era homosexual, en ningún momento tiene la necesidad de justificarlo o contarlo expresamente. Pasa naturalmente por éste hecho, como pasa con total naturalidad de compartir vivienda con una familia obrera, a confraternizar cordialmente con una familia de judíos acomodados y a relacionarse con todo tipo de personajes habituales del Berlín de los años treinta. La capacidad de adaptación de Isherwood, es efectivamente la de una cámara: mira, registra y positiva.

https://revistamito.com/el-berlin-de-chistopher-isherwood/

Vèncer la por. Vida Gabriel Ferrater, de Jordi Amat

Me l'empasso a Vimbodí. Irregular, però ja que la mateixa vida d'en Ferrater  no va ser sempre especialment atractiva. 

Tants coneguts! Tants llocs propers! Tantes històries sentides!

Mal editat.  Quina porqueria de fotografies i quina falta de fotografies 

Aquest i el "Posseït" em fan pensar en la poesia, el gènere que m'ha estat esquiu i atractiu a la vegada. Quines ganes de llegir-ne amb la condició d'entrar-hi!

Vèncer la por és un llibre escrit des d’un marc cultural espanyol i per a un lector culturalment espanyol, tot i que sembla que vulgui haver estat escrit malgrat aquest marc —amb la tranquil·litat que aquest marc provoca. I això hi és una cosa molt gran i una cosa molt petita al mateix temps: és molt gran perquè és el taló de fons de tot el llibre —molts cops tan de fons que es fa imperceptible o, directament, irrellevant—, i molt petita perquè gairebé mai és el tema principal del relat, cosa que permet fer una lectura que en prescindeixi gairebé del tot —o sense haver-ne de fer gaire cas.

https://lalectora.cat/2022/04/19/el-vencer-i-la-por/

Amat, a banda de la vida de Ferrater, ens ofereix un fresc, no sempre amable, del panorama editorial, polític i universitari. Un món universitari molt restringit a les classes privilegiades, aleshores. L’obra i la vida de Ferrater formen part d’un moment brillant i complicat de la represa de la cultura catalana, i, malgrat que alguns experts insisteixen que és més interessant el lingüista, l’assagista, el crític, al capdavall, avui, la figura del poeta sembla, per moltes raons, haver desenfocat la resta, tot i que, afortunadament, encara més en comparació amb d’altres autors, la seva variadíssima producció intel·lectual ha estat objecte d’una recuperació editorial acurada.

https://www.llegir.cat/2022/06/critica-vencer-la-por-vida-de-gabriel-ferrater-jordi-amat/