Me l'empasso a Vimbodí. Irregular, però ja que la mateixa vida d'en Ferrater no va ser sempre especialment atractiva.
Tants coneguts! Tants llocs propers! Tantes històries sentides!
Mal editat. Quina porqueria de fotografies i quina falta de fotografies
Aquest i el "Posseït" em fan pensar en la poesia, el gènere que m'ha estat esquiu i atractiu a la vegada. Quines ganes de llegir-ne amb la condició d'entrar-hi!
Vèncer la por és un llibre escrit des d’un marc cultural espanyol i per a un lector culturalment espanyol, tot i que sembla que vulgui haver estat escrit malgrat aquest marc —amb la tranquil·litat que aquest marc provoca. I això hi és una cosa molt gran i una cosa molt petita al mateix temps: és molt gran perquè és el taló de fons de tot el llibre —molts cops tan de fons que es fa imperceptible o, directament, irrellevant—, i molt petita perquè gairebé mai és el tema principal del relat, cosa que permet fer una lectura que en prescindeixi gairebé del tot —o sense haver-ne de fer gaire cas.
https://lalectora.cat/2022/04/19/el-vencer-i-la-por/
Amat, a banda de la vida de Ferrater, ens ofereix un fresc, no sempre amable, del panorama editorial, polític i universitari. Un món universitari molt restringit a les classes privilegiades, aleshores. L’obra i la vida de Ferrater formen part d’un moment brillant i complicat de la represa de la cultura catalana, i, malgrat que alguns experts insisteixen que és més interessant el lingüista, l’assagista, el crític, al capdavall, avui, la figura del poeta sembla, per moltes raons, haver desenfocat la resta, tot i que, afortunadament, encara més en comparació amb d’altres autors, la seva variadíssima producció intel·lectual ha estat objecte d’una recuperació editorial acurada.https://www.llegir.cat/2022/06/critica-vencer-la-por-vida-de-gabriel-ferrater-jordi-amat/
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada