dijous, 27 de febrer del 2025

Roser Bru, expo a Girona

 Bona passejadeta per Girona amb alguns del 58. I l'exposició és una bona excusa.



Roser Bru (1923-2021) ha estat una de les artistes més significatives del segle XX, malgrat ser una desconeguda pel gran públic a Catalunya. Va néixer a Barcelona i va haver d’exiliar-se a Xile, el seu país d’adopció, on la pintora i gravadora ha estat molt reconeguda. El Museu d’Art de Girona presenta l’exposició temàtica “Roser Bru. Superar la distància”, en un gest de reparació històrica de la memòria de l’artista, després de dues dècades des de l’última mostra a la seva terra natal. S’hi exhibeixen un centenar d’obres, de les quals prop de vuitanta són procedents de Xile i una trentena provinents de museus i col·leccions privades catalanes. La mostra es pot visitar fins al 30 de març.
https://www.ara.cat/especials/museu-d-art-girona-recupera-l-oblit-l-obra-l-artista-roser-bru_1_5213847.html



dissabte, 15 de febrer del 2025

La lletra escarlata, de Nathaniel Hawthorne

En la línia d’aquests llibres clàsics als quals m’agrada posar el “tic”. Em penso que és molt millor el llibre que la pel·lícula!


La protagonista, Hester Prynne, té un fill al cap de més d'un any de perdre el seu marit en un viatge per mar. Hester es nega a confessar la identitat del pare i la jerarquia puritana la condemna a portar una A, d'adúltera, cosida en tot moment a la roba. Però Roger Chillingworth, el marit de Hester, no ha mort, i s'instal·la d'incògnit a la colònia, amb el propòsit de venjar-se del pare de la criatura.



divendres, 14 de febrer del 2025

Morir a la primavera, de Ralf Rothmann

Una bona, bona novel·la de guerra. I mira que n'hi ha! Aquest estil a pinzellades, amb el·lipsis ben muntades i amb un crescendo fins la bestialitat final, no pas pel sang i fetge sinó pel dolor moral de com acaba tot.


A finals de l’hivern de 1945, al nord d’Alemanya, dos amics de disset anys, en Walter i en Fiete, treballen munyint vaques en una granja que ha patit els estralls de la guerra, com tot el país. Ni tan sols es plantegen la possibilitat que els enviïn mai al front, i veuen passar les catàstrofes de la guerra una mica de lluny. Però un dia les SS es planten al poble amb un barril de cervesa i una proposta a la qual ningú podrà negar-se: allistar-se per demostrar fidelitat al Führer, al poble i a la pàtria. D’aquesta manera, els dos nois acabaran al front nazi, on assistiran a la desintegració de l’excèrcit alemany i viuran en carn pròpia les últimes espurnes de violència cruenta i irracional. Morir a la primavera és una novel·la commovedora, una petita joia que explora el poder de la llibertat, els límits entre la innocència i la culpa, i la força de l’amistat.
https://www.laltraeditorial.cat/llibre/morir-a-la-primavera/

dijous, 13 de febrer del 2025

Miró i Matisse, a la Fundació Miró

Dos gegants. Era per a tu, Marta!




La Fundació Miró de Barcelona acull a partir del divendres 25 d’octubre i fins al 9 de febrer del 2025 l’exposició “MiróMatisse. Més enllà de les imatges”, que ens mostra d’una manera intel·ligent, sensible i altament delicada, alhora que gens òbvia, la relació vital i artística entre Joan Miró i Henri Matisse. És una exposició feta en col·laboració amb el Museu Matisse de Niça. El comissari, Remi Labrusse, especialista en ambdós creadors, i l’assistent comissarial, Veronique Dupas, membre de l’equip de la Fundació Miró de Barcelona, proposen una exposició que té la particularitat de creuar la història vital de tots dos, l’admiració mútua, la cultura catalana compartida, l’actitud revolucionària també compartida i la mirada que els va permetre d’avançar en la seva recerca artística, en diferents etapes de la vida de cadascú.
https://www.vilaweb.cat/noticies/miromatisse-la-recerca-inedita-duns-vitalistes/


divendres, 7 de febrer del 2025

Byron in love, d'Edna O'Brien

Una mica empatxat de les aventues s'aquest senyor. Però a "a la cama no te iràs..."


Angelical y luciferino, lord Byron fue una suerte de estrella del rock avant la lettre y la figura más épica y carismática del Romanticismo. Impetuoso e insaciable, fue revolucionario en lo sexual y en lo político y la personificación de la rebeldía ante cualquier autoridad. Edna O’Brien, la gran escritora irlandesa, narra en estas páginas la novelesca vida de Byron, una vida jalonada por todo tipo de excesos y peripecias, prestando especial atención a las relaciones sentimentales que marcaron al poeta.Año 2024: Bicentenario de la muerte de lord Byron.

dimecres, 5 de febrer del 2025

Una llibreria a Berlin, de Françoise Frenkel

Em molesta que el títol tingui tan poc a veure amb la novel.la, que explica el recorregut d'una jueva polonesa fugint dels nazis pels camins de França. No m’ha agradat especialment.




Françoise Frenkel, llibretera francòfila, jueva d’origen polonès, esdevé tot d’una conscient de la follia de l’Alemanya nazi, cosa que l’obliga a marxar-ne i refugiar-se a França. Però això és només l’inici d’un viatge erràtic: publicada el 1945, Una llibreria a Berlín és el testimoni en primera persona del desassossec dels jueus que, tot i víctimes de les persecucions, fins a l’últim moment van veure en la França dels drets de l’home un recer de l’antisemitisme que assotava tot Centreeuropa, però que el govern col·laboracionista de Vichy va convertir en un parany que en portaria molts als camps de concentració i a la mort.

dimarts, 4 de febrer del 2025

Filmin (gener)

 El cazador, de Michael Cimino


Bonnard 


Corazón salvaje, de David Lynch 


La estrella azul, de Javier Macipe


Fuera de temporada, de Stéphane Brizé 


No other land, de Yuval Abraham et al. 


Desmontando a Harry, de Woody Allen 



Series: 

Little bird 


diumenge, 2 de febrer del 2025

L'home armat a l'Auditori

 Amb discrepàncies a la sortida amb la Núria la Laia i el Josep. No m'ha agradat el muntatge amb la pel·lícula al darrere que m'ha semblat que no s'adequava al missatge pacifista de la música de Jenkins.




Petits gestos són capaços de tenir grans efectes. Aquesta és la tesi del llibre que fa una repassada per moments de la història on això ha estat així. M'ho passo molt bé.



Aquest llibre extraordinari és una recerca d’aquests espais, al llarg de segles i entre continents, i un avís que —en un món dominat per les xarxes socials— aviat s’extingeixen. Gal Beckerman, editor de The New York Times Book Review, ens porta al segle xvii, a la correspondència que va impulsar la revolució científica, i després avançar en el temps per examinar els motors del canvi social: les peticions que van assegurar el dret a votar a la Gran Bretanya de la dècada de 1830, els fanzins que van donar veu a la ràbia de les dones a principis dels noranta, i fins i tot les aplicacions de missatgeria utilitzades pels epidemiòlegs que lluitaven contra la pandèmia a l’ombra d’una administració inepta. En cada cas, Beckerman mostra que els nostres moviments socials més definitius —des de la descolonització fins al feminisme— es van formar en xarxes tranquil·les i tancades que permetien a un petit grup incubar les seves idees abans de difondre-les àmpliament. 

dissabte, 1 de febrer del 2025

Entre l'infern i la glòria d'Alvar Valls

M’ho passo bomba amb aquesta biografia de Verdaguer convertida en un thriller per veure qui es fa amb les darreres voluntats de Mossèn Cinto.


La novel·la se centra en els últims dies de la vida del protagonista, el 1902, malalt terminal de tuberculosi, un curt període en el qual es reprodueix la lluita encesa entre dos grups d’amics —els de la Lliga i els republicans— per influir en les decisions del poeta. En el reducte clos de la Vil·la Joana de Vallvidrera i enmig de grans tensions, sobresurten les figures de la família que el cuida, les visites que rep, els metges que el tracten, dos cosins intrigants que actuen rere les bambolines, i també el personatge d’en Pep, el soldat sanitari que l’assisteix, l’únic cor net en aquell microcosmos asfixiant.


<iframe title="video 6034539" src="https://www.3cat.cat/3cat/video/6034539/embed/" allowfullscreen scrolling="no" frameborder="0" width="500px" height="281px"></iframe>