Una bona, bona novel·la de guerra. I mira que n'hi ha! Aquest estil a pinzellades, amb el·lipsis ben muntades i amb un crescendo fins la bestialitat final, no pas pel sang i fetge sinó pel dolor moral de com acaba tot.
A finals de l’hivern de 1945, al nord d’Alemanya, dos amics de disset anys, en Walter i en Fiete, treballen munyint vaques en una granja que ha patit els estralls de la guerra, com tot el país. Ni tan sols es plantegen la possibilitat que els enviïn mai al front, i veuen passar les catàstrofes de la guerra una mica de lluny. Però un dia les SS es planten al poble amb un barril de cervesa i una proposta a la qual ningú podrà negar-se: allistar-se per demostrar fidelitat al Führer, al poble i a la pàtria. D’aquesta manera, els dos nois acabaran al front nazi, on assistiran a la desintegració de l’excèrcit alemany i viuran en carn pròpia les últimes espurnes de violència cruenta i irracional. Morir a la primavera és una novel·la commovedora, una petita joia que explora el poder de la llibertat, els límits entre la innocència i la culpa, i la força de l’amistat.
https://www.laltraeditorial.cat/llibre/morir-a-la-primavera/
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada