Mansfield Park. de Jane Austen

Tenia ganes de Jane Austen, ara que està tan de moda i ja em sembla bé agafar aquesta que no és de les més conegudes. Aquest ambient  de l'aristocràcia anglesa del XIX ja ens és tan conegut...! I encara més després dels Bridgerton...! No és una situació i un ambient amb els quals connecti especialment, però cau bé el personatge de Fanny, discret i humil, una mica Ventafocs en el món de la seva família adoptiva.

 

 

Mansfield Park gira a l'entorn de les estratègies de seducció, i les conseqüències d'allunyar-se de la veritat en aquest joc per enlluernar els altres

Fanny Price és encara una nena quan els seus oncles, nobles, rics i magnànims, l’acullen a la mansió de Mansfield Park, on tindrà ocasió de créixer i formar-se amb els seus quatre cosins: Tom, Edmund, Maria i Júlia. Cultes i superficials, tots tracten la Fanny com a una inferior, excepte l’Edmund, que s’hi interessa realment. El sever patriarca haurà de marxar a Antigua per negocis, i aquest fet, juntament amb l’arribada d’uns nous veïns procedents de Londres -els atractius germans Henry i Mary Crawford-, serà l’inici de la irrupció de noves diversions a Mansfield Park. Tanmateix, la Fanny, pel seu caràcter discret i reflexiu, no hi acabarà d’encaixar, i observarà amb tristor com l’Edmund queda fascinat pels encants de la Mary Crawford, malgrat la seva clamorosa manca de principis.

Amb l’humor i la ironia finíssims que caracteritzen les novel·les de Jane Austen, Mansfield Park és la seva obra més complexa, la més controvertida i, sens dubte, la que té més profunditat moral.   https://vienaedicions.com/book/mansfield-park

 

 

 

 

 

 

 

Rellotge sense busques, de Carson Mc Cullers

Passa bé aquesta novel·la de Carson Mc Cullers amb el rerefons del racisme els anys50 als EStats UNits. M'encurioseix el canvi en el pape dels pesonatges ja que un protagonista que un protagiista que  pot ser potent comel farmaccèutic a qui dignostiquen una leucèmia es converteix en un testimoni de les actuacions dels que de secundaris es van convertint en principals el  vell jutge racista, el negre orfe que desprèn una estanya seducció, el net del jutge de qui el parees es va suicidar en estranyes circumstancies

Carson Mc Cullers ja és un clàssic i en palpo el perquè.

(Chat Gpt) : Passa molt bé, aquesta novel·la de Carson McCullers, amb el rerefons del racisme als Estats Units dels anys cinquanta.
M’ha encuriosit especialment el joc amb el paper dels personatges: un protagonista que podria semblar central —el farmacèutic a qui diagnostiquen una leucèmia— es converteix, en realitat, en testimoni de les accions d’aquells que, aparentment secundaris, van guanyant pes i centralitat:el vell jutge racista, el noi negre orfe que desprèn una estranya seducció, i el nét del jutge, marcat pel suïcidi del pare en circumstàncies poc clares.

Carson McCullers ja és considerada un clàssic, i ara començo a entendre’n els motius

“La millor escriptora que ha donat el sud dels Estats Units”, Tennessee Williams
Rellotge sense agulles és l’última novel·la de Carson McCullers, publicada l’any 1961, pocs anys abans de morir. Ambientada en un poble petit del sud dels Estats Units, i a partir de la vida de quatre personatges memorables, McCullers torna als temes fonamentals de la seva obra —la solitud, les complexitats i contradiccions de les nostres emocions i obsessions, la responsabilitat dels nostres actes i les seves conseqüències, i la identitat— i ens brinda una de les declaracions més punyents sobre raça, classe i justícia, “una història de resposta i responsabilitat d’un home confrontat amb la seva humanitat”, en paraules de l’autora. Rellotge sense agulles, considerada la seva novel·la més important, tanca el cercle d’una obra tan breu com imprescindible d’una escriptora magistral, un dels homenatges literaris més monumentals a la petitesa, la convencionalitat rígida i la incomunicació de la societat americana de mitjans del segle XX. https://www.llibreriabookman.com/products/56057-rellotge-sense-agulles.html

Bandit, d'Itamar Orlev

 Bona novel·la. Hauria pogut caure en tots el tòpics del món. Pare-fill, crisi dels 40 (?), 2a Guerra Mundial, jueus, Polònia... Ens ho sabem, sí! I trobo que ho presenta i ho desenvolupa amb un fil bren travat, alternant els diversos temes perquè la cosa passi bé i ens cregeum els personatges fins i tot en les seves exageracions.

És l’any 1988 i en fa vint que en Tadek viu a Israel, on va arribar de petit amb la seva mare, obligada a fugir de Polònia a causa d’un marit carismàtic, alcohòlic i violent que suscitava entre els seus fills una barreja esquizofrènica d’admiració i terror. Ara la dona d’en Tadek l’ha abandonat i s’ha endut amb ella el fill que tenen en comú, i la repetició fatídica del destí del seu pare, condemnat a la soledat, el sumeix en una crisi profunda. Obeint un impuls, en Tadek torna a la seva Polònia natal per retrobar el seu progenitor, potser per darrera vegada, i veure’l amb els ulls d’un adult. Decidit a deixar enrere per sempre més tot el que representa el seu pare—ara fràgil i decrèpit, però no menys abusiu—, en Tadek hi emprèn un viatge inesperat en cerca d’una reconciliació incerta que els farà confrontar plegats els fantasmes del passat. Una història honesta i commovedora sobre l’amor filial i la recerca de la identitat, narrada amb sentit de l’humor i tendresa però també amb l’amargor inevitable de les ferides profundes infligides a la infantesa.
https://www.quadernscrema.com/cataleg/bandit/

De fet, si en Sota el volcà un dels elements que marquen el ritme de la narració és l’omnipresència del mescal, en Bandit moltes pàgines estan condicionades per la ingestió constant de vodka, una beguda que ha acompanyat el pare des de ben jove i que, en la vellesa més inhòspita, no pot abandonar. En aquest sentit, Tadek i Stefan emprenen un viatge des de Varsòvia fins a una granja de la Polònia comunista on encara viu una de les ties del protagonista. Al llarg d’aquest itinerari, el fill haurà de lluitar contra els capricis i les reaccions imprevisibles del pare, el seu primitivisme atroç i la tendència instintiva a comportar-se com un animal salvatge i acorralat. Un combat entre un presoner de l’alcohol i d’efusions sentimentals amb un fill que s’ha autoimposat el manament d’intentar entendre —i perdonar— el seu progenitor. De fet, Tadek sent una mena d’opressió quan veu son pare exultant i feliç, perquè sap que és el preàmbul d’una ira incontrolada i sòrdida. https://eltrapezi.com/itamar-orlev/

i de nit a casa (maig)

Pelis

La decisión del Rey , d'Erik Poppe https://www.filmin.es/pelicula/la-decision-del-rey?origin=searcher&origin-query=primary

series 

8 meses https://www.filmin.es/serie/8-meses

Voces de libertad https://www.filmin.es/pelicula/voces-de-libertad?origin=searcher&origin-query=primary

El jardiner de Darwin de Kristina Carlson

últimament tot m'adorm

El jardiner de Darwin és una novel·la postmoderna, victoriana, coral i narrativament original. Són, justament, les veus dels diferents habitants de Downe les que omplen de ritme poètic les pàgines d'aquesta història que transcorre entre els dies grisos de novembre i l'esclat floral de la primavera. Kristina Carlson entra de manera admirable i hàbil dins la consciència col·lectiva d'una població anglesa de final del segle XIX i nosaltres, lectors del segle XXI, assistim a converses de pub, a un club de lectura femení, a una venjança no del tot reeixida i a les especulacions vilatanes sobre com Thomas Davies, el jardiner de Darwin, s'hauria de comportar.

La lliçó d 'Auschwitz, de Joan Carles Mèlich

 Diu Mèlich

Qualsevol reflexió sobre la naturalesa humana passa per la història i la contextualització

També som sempre relacionals, som en funció dels altres

La memòria té un paper antropològic i etc fonamental, és la facultat que ens permet instal·lar-nos en  l'espai i en el temps.

Però, com sempre, la filosofia se'm fa densa i pesada, es digui Mèlich, Esquirol o Marina Garcés.

"La lliçó d’Auschwitz és el repte de pensar l’ètica i la pedagogia a partir de l’experiència del mal. Ningú no coneix el Paradís, i si algú hi ha sigut, no ha tornat per explicar-ho. En canvi, hi ha algú que ha contemplat el mal, i ha tornat, i ens ha pogut transmetre la seva experiència.

Joan-Carles Mèlich es pregunta en aquest llibre per què l’humanisme ha sigut tan fràgil davant la qüestió d’Auschwitz: ni la literatura, ni la ciència, ni l’art, ni la música, ni la política no han evitat les grans catàstrofes, de les quals Auschwitz és el símbol. Cal una reflexió filosòfica, antropològica, ètica i pedagògica per veure quina lliçó hauríem d’extreure d’Auschwitz per tal que no es torni a repetir aquest terrible esdeveniment. Perquè Auschwitz no és un problema alemany o jueu, sinó un problema de tota la humanitat. Mèlich s’enfronta a la qüestió d’Auschwitz a partir de la proposta d’una ètica no basada en el deure sinó en la situació de l’ésser humà en la història: es tracta d’una ètica de la situació, de la relació, de la interpretació i de l’experiència, és a dir, d’una ètica de la finitud." https://www.fragmenta.cat/producte/la-llico-dauschwitz/

Sense nom pels carrers, de James Baldwin

En aquesta obra profundament personal, Baldwin reflexiona sobre les experiències que el van conformar com a escriptor i activista: des de la infantesa a Harlem i els seus viatges a Europa i al Sud dels Estats Units, fins als assassinats de Martin Luther King i Malcolm X. Per les seves pàgines també desfilen grans esdeveniments polítics dels anys seixanta, com la guerra d’Algèria, la Marxa a Washington o l’auge de moviments com els hippies o els Panteres Negres.


Com a intel·lectual a cavall de dos mons, Baldwin és un testimoni amarg d’una Amèrica blanca aferrada als seus privilegis. La «qüestió negra», per a l’autor, és inseparable de la història americana i de la revolució. Entre unes memòries i una reflexió política, veritable retrat de la crisi de la supremacia blanca, Sense nom pels carrers és una crònica d’un temps, als Estats Units i al món, marcat per les lluites i les esperances, però també per la brutal reacció del poder amb l’objectiu de mantenir un ordre racial i imperial arreu del món.

https://www.tigredepaper.cat/ca/cataleg/sense-nom-pels-carrers

Patos, de Kate Beaton

Una bona recomanació de la Mireia de la Biblioteca. El dibuix és simple, però agradable i la història d'una noia que treballa en unes mines de sorres petrolíferes al Canadà permet abordar temes molt de fons que es presenten amb una pàtina superficial, com qui no vol la cosa: problemes mediambientals, assetjament a la feina, condicions laborals, l'explotació i espoli dels terrenys dels aborígens (aquesta paraula... sí?)...

UNA OBRA AUTOBIOGRÁFICA LLENA DE ESCLARECEDORAS EXPERIENCIAS SOBRE EL MUNDO LABORAL, EL ABUSO SEXUAL, LA ECOLOGÍA Y EL CRECIMIENTO PERSONAL

Antes de Kate Beaton, la autora de Hark! A Vagrant, había la Kate Beaton de los Beaton de Cabo Bretón, específicamente de Mabou, una comunidad costera muy unida en la que abundan las langostas, las playas, los violines y las canciones tradicionales gaélicas. Con el único objetivo de pagar el préstamo estudiantil, Katie viaja al oeste para aprovechar la fiebre del oro negro de Alberta, algo que ya es una tradición para los habitantes de la costa este necesitados de empleos con buenos salarios que no pueden encontrar en su querido hogar. Katie descubrirá la dura realidad de la vida en las arenas petrolíferas, donde los traumas suceden a diario, pero raramente se discuten.

https://www.normaeditorial.com/ficha/comic-americano/patos-dos-anos-en-las-arenas-petroliferas

Orbital, de Samantha Harvey

 Feia per mi i és un rotllo insuportable . vaig caure a la trampa del premi Booker. Sembla mentida

Un grupo de seis astronautas lleva a cabo una misión rutinaria en la Estación Espacial Internacional, en la órbita terrestre baja. https://www.anagrama-ed.es/libro/panorama-de-narrativas/orbital/9788433929693/PN_1140

El problema bàsic d’Orbital és que no té un argument que vertebri la novel·la. No hi passa res. No hi ha narrativa. L’autora descriu fins a l'avorriment el que veuen els astronautes des de l’estació espacial, i hi incrusta metàfores sobre les races i la condició humana, però a la novel·la literalment no hi passa res.

https://llegim.ara.cat/critiques-literaries/premi-booker-transmet-l-avorriment-dels-astronautes_1_5288911.html