The road dance , de Richie Adams
Leaving las Vegas, de Mike Figgis
sèries
Enemiga del pueblo
----------------------------------------------------
Una d'aquelles autobiografies de gent "normal" que, un cop han descrit l'ambient en què viuen i passen a parlar de les seves relacions personals, perden l'interès. El barri jueu del Bronx té la seva gràcia, els novios de la Vivian què vols que et digui?
No esclaus que són esclaus. El `Brasil de no fa tant de temps. Una situació molt present a molts llocs de tot el món.
Els japonesos sovint tenen aquest punt de llibres d'autoavaluació, de filosofia barata. Potser és un punt de vista molt occidental, molt racional, ja ho sé, però és el meu.
Això sí que és un novel·lot! Quin personatge! Quina manera d'explicar-ho!
https://www.lleonardmuntanereditor.cat/producte/un-jardi-de-delicies-terrenals/
El títol de la novel·la està extret del quadre El jardí de les delícies del Bosco, però en lloc de passar de l’Edèn a l’infern, el protagonista d’Oates viatja des de l’infern d’un campament d’emigrants a través d’una existència incerta fins a un Edèn econòmic i social, representat per la granja de Curt Revere. I com passava en el jardí del quadre, aquest també conrea les llavors de la seva pròpia destrucció. Topografies violentes en una novel·lassa que també analitza la desintegració de la família nord-americana a partir d’una magnífica capacitat de donar una visió cinemascòpica de la seva Amèrica. Els temes clau de la literatura de Joyce Carol Oates esdevenen sempre pretextos per analitzar el seu país de manera implacable i crua: les dures condicions de la vida rural, els abusos sexuals, l’afany de poder, el desenvolupament emocional de dones valentes o el terror sobrenatural.
https://www.nuvol.com/llibres/travessar-el-desert-amb-joyce-carol-oates-339008
https://www.teatrelliure.com/ca/casares-camus
Barnes és capaç del millor i del pijor. De nou un Barnes que deixo i això que estava molt avançat.
«Una obra mestra. Una passejada enlluernadora pels temes favorits de Julian Barnes: la literatura, la música, França, però també Déu, la religió i la mort. Un llibre admirablement construït, meravellosament escrit, i fabulosament il·lustrat per citacions.» (Bibliosurf.com)
«No crec en Déu, però el trobo a faltar», amb aquesta frase arrenca el nou llibre de Julian Barnes, una irònica i divertida memòria familiar –amb retrats esplèndids dels seus avis i els seus pares, però també dels seus escriptors i músics preferits, els que ell considera el seu «autèntic llinatge».
No agrada a tothom però a mi sí. Aquesta parella d'amants adúlters em cau bé. Una nit d'amor, passeig i sexe que ens explica bé les dificultats d'aquest poliamor que tots voldríem saber portar amb dignitat i sense fer mal a ningú.
Des de fa vint-i-cinc anys, una vegada al mes, la Caitlin i en Michael s’escapen dels matrimonis respectius i les obligacions domèstiques per trobar-se a Coney Island i passar el dia junts. Són unes hores precioses, secretes, plenes de complicitat i de carícies, de records compartits, de sexe i de conversa, que tots dos atresoren i no canviarien per res del món. Però avui, en plena tempesta de vent i de neu i en aquest centre turístic fora de temporada, sembla que s’hagi d’acabar el món i, de retruc, aquests anys viscuts tan intensament i tan d’amagat. Billy O’Callaghan és un narrador magistral i delicat, en la línia de Colm Toíbín i William Trevor, i Els amants de Coney Island és un retrat intens de l’amor i la intimitat, un drama exquisit i devastador que irradia bellesa, desig i malenconia.Està bé aquesta guia de viatge pels Plns de Sió, aquesta terra (dura) tan propera geogràficament però també culturalme t i espiritualment.
En tenia un record. La primera part el confirma. Al final em perdo i el que tinc és ganes d’acabar-lo.
https://librosdelasteroide.com/libro/claus-y-lucas
Els anys del super 8 d’Annie Ernaux
Mr Jones, d’Agnieszka Holland
En el nom del pare, de Jim DSheridan
Sofia, de Meryem Benm’Barek-Aloïsi
Fins quee no n’has llegit un bon tros no t’adones que la coberta és un espoiler.
Publicada ara fa cent anys, el 1924, "Hotel Savoy" es una de les primeres novel·les de Joseph Roth. L’obra està situada en un hotel d’una ciutat innominada (que correspon a la ciutat polonesa de Łódź), on solitaris veterans de guerra, ballarines de varietes i altres personatges insolits somien un futur en un lloc millor. Acabada la Primera Guerra Mundial, Gabriel Dan, un soldat austríac, torna de Siberia, on ha estat presoner durant tres anys. En arribar a Łódź, s'allotja en una habitació a la penúltima planta de l’Hotel Savoy. La seva idea es aconseguir diners d'un parent ric, Phöbus Böhlaug, que viu allà prop, per continuar el viatge. Perdut en el laberint d'aquest hotel on l'opulencia dels primers pisos conviu amb la pobresa de les petites estances enclavades a les golfes, el protagonista descobreix la imatge d’una societat de postguerra que s’esfondra, amb personatges com l’empresari Neuner, el clown Santschin o la ballarina Stàsia. Amb tots ells, Joseph Roth traça una paràbola contundent de l’Europa d’entreguerres.
Aquest procés de comprensió i control de la realitat hauria donat lloc a diverses formes d’expressió religioses. Així doncs, el politeisme i el monoteisme recollirien vivències elementals de l’ànima humana: el primer, la diversitat pròpia de la vida dels sentits; el segon, el desig d’unitat propi de la ment. Graupera ens exposa l’origen històric del monoteisme: què va desterrar, què va imposar, què va perdre pel camí. I, narrant els obstacles d’aquest amor que apunta cap a la transcendència per situar-se «sobre totes les coses», ens explica per què la seva victòria no pot ser mai definitiva.
https://www.fragmenta.cat/producte/estimaras-deu-sobre-totes-les-coses/
Enganxa aquesta història distòpica sense exagerar.
En una regió boscosa i remota que ha quedat aïllada per una apagada elèctrica general i un hivern d'intenses nevades, un jove es recupera d'un greu accident de trànsit. La seva vida ha quedat a càrrec d'en Matthias, un home taciturn que accepta tenir cura d'ell a canvi d'avituallament i la promesa d'una plaça al primer comboi que amb l'arribada de la primavera sortirà cap a la ciutat, on l'espera la seva dona malalta. Retingutsm per l'hivern implacable, hauran d'afrontar junts el fred i l'avorriment mentre la seva relació es mou entre la desconfiança i la necessitat que tenen l'un de l'altre per sobreviure.
El pes de la neu és una exploració hipnòtica sobre l’aïllament i la privació, un relat incisiu i un himne a la resiliència que pren forma de thriller psicològic. Christian Guay-Poliquin ha escrit una novel·la premonitòria en què una natura revolta posa a prova la relació entre la voluntat de l’home i la força dels elements.
No sé si l'havia llegit, però quin plaer!. Galdós si fos francès seria un Balzac!
https://ca.wikipedia.org/wiki/Tormento_(novel%C2%B7la)
També emmig del trasbals me’n surto d’anar llegint. No mégrada especialment però Roma sempre és Roma igual que Bach sempre és Bach. Marta, Martona!