Inici de decàleg per a una altra política és possible

Dedicat a la Dolors Camats

No mentiràs mai.
No insultaràs.
L’important és el programa. No cauràs en personalismes.
No respondràs les declaracions dels altres i menys les publicades a la premsa.
Posaràs l’accent en les polítiques pressupostàries possibles. No prometràs allò que econòmicament és inviable.
Valoraràs els fets amb independència del seu profit electoral. No tindràs en compte si una cosa et fa perdre vots o no. (La coherència té bons efectes a llarg termini)
No pensaràs mai que tots els altres estan equivocats. Ni pretendràs que en el teu partit tots esteu d’acord. Permetràs per tant la dissidència. A tots els altres partits hi ha gent intel·ligent i gent que en saben més que tu.
A tots els partits hi ha corruptes: també al teu.
No amaguis les teves ignoràncies: es pot no tenir opinió sobre allò que no s’ha estudiat o debatut. I les opinions sempre són provisionals.

(S'accepten propostes)

Posted by Martí at 3:45 PM

Greuges

Que difícil és prescindir dels vells greuges entre partits! I que necessari és, en canvi, buscar plantejaments positius cap a les forces políticament veïnes. Que típic és que sigui amb els partits més afins amb els que les ferides són més obertes i doloroses! I com és d'imprescindible que les esquerres busquin estratègies globals sense electoralismes partidistes!

El passat 9 de gener es va constituir a Barcelona la campanya unitària ‘Si al procés de Pau’, a iniciativa de diverses persones vinculades al moviment per la pau i la solidaritat. En la darrera reunió del 16 de gener es va decidir, tanmateix, convocar una primera mobilització social, en forma de concentració a la plaça Sant Jaume, per al proper 28 de gener a les 12.00 hores.

Demà, divendres 19 de gener, el grup promotor de la iniciativa, presentarà la campanya, la filosofia de la mateixa així com el manifest ‘Cap violència, si a la pau’ que crida a la concentració del proper dia 28. En aquests pocs dies ja s’hi ha adherit entitats com Justícia i Pau, Ciutadans pel Canvi, el Centre Cultural Euskal Etxea de Barcelona, Sodepau, Dones x Dones, Entrepobles, l’Observatori del deute en la Globalització (ODG), la Marxa Mundial de Dones de Catalunya, Avalot -joves de l’UGT de Catalunya-, la Intersindical Alternativa de Catalunya o la USTEC, així com personalitats com Salvador Cardús o Marina Rosell.

(nota de la Federació Catalana d’ONGD )

María Antonieta

Res. Avorrida com una ostra i amb poquíssim interès. Hi arrossego en Bernat que surt a mitja pel·lícula. Diu: "Torno al final per quan la guillotinin". I ni això: al final no la guillotinen! Sort de les crispetes! (Ja vaig caure a la trampa de la Coppola quan vaig anar a veure "Las vírgenes suicidas" -es deia així, oi?)

si entreu a la web ja veureu de què va:
http://www.sonypicturesreleasing.es/movies/mariaantonieta/site/

Caçadors de paraules

En la línia d'alguns programes molt dignes de TV3 que prenen més valor pel fet del seu prime time. (agradaria molt a en Roc Canals pel plaer que troba a jugar amb les paraules, bon èmul d'en Màrius Serra o dels Oller/Barril). Una noia hi explica avui que les paraules comencen a anar de capa caiguda quan les diuen les mares; per exemple "fashion". Pel que sembla ara tot és "cool". I descobreixo que la meva filla Núria efectivament sap de sobres què vol dir "dish", paraula que jo no havia sentit a dir mai ni entre els meus alumnes.

Gargallo

L'exposició de Gargallo em provoca una admiració encara més enllà de la que ja m'esperava. Una meravella feta de força metàl·lica, de volums creats amb el buit, de concavitats convexes, de gestos voluptuosos expressats amb materials rudes. I un vídeo on la seva filla posa de manifest amb excepcional eficiència algunes claus interessants d'aquest escultor.

El gran Meaulnes

Llegeixo el grand Meaulnes, una novel·la poètica, misteriosa, plena de fantasia i el francès ric i diícil provoca un allunyament que contribueix a difuminar la història a emboirar-la d'un to absolutament apropiat.

Diu Jose Mª Valverde: "Ante esta extraña maravilla que es El gran Meaulnes , puede ser lícito, y aun inevitable, presentarla en términos personales, como una experiencia emotiva que, a través del tiempo, se revela aún más romántica en el reencuentro. No ha sido azar, sino destino, mi manera de hallar y recobrar esta obra... Leí El gran Meaulnes cuando tenía yo la misma edad de sus personajes, y me quedó confundida entre mi propia adolescencia, sin recordar bien si era un libro mágico por sí mismo o porque se había identificado con un momento de mi vida -más aún: mi primera noticia del libro había sido al encontrar en mi texto del francés, del Bachillerato, un trozo suyo, el de la pelea en la escuela jugando a caballos y jinetes... Casi cuarenta años después, y al terminar mi colaboración en la traducción de este libro, me he informado mejor sobre el autor y sobre la génesis de El gran Meaulnes , y me he quedado maravillado al ver como se unían la literatura y la vida en él."

música

tertúlia amb la Laia C. sobre l'agressió que representa 1a música ambiental a les botigues, al tren o als restaurants. però res de comparable a les nadales ambientals que sonen a tot drap pels carres en dates assenyalades. Socors!
la tertúlia continua sobre la manera com els nous formats han determinat les noves maneres d'escoltar música.

frases breus

es permeten frases breus per entendre, per copsar, per referir-se a un món tan complex? ( i ja he necessitat dos aclariments per aproximar-me a la idea...)

Felicitat

Un dels meus leit-motivs: si tu no ets feliç, difícilment faràs feliços els altres.

Inseguretat

Em passa sovint de no saber què fer. En això conservo del tot la meva inseguretat adolescent. Amb una diferència: sovint no sé QUÈ s'ha de fer, però sí que sé COM s'ha de fer. I sobretot sé com NO s'ha de fer.

Jack London: la quimera del oro

Fantàstics, fantàstics, fantàstics aquests contes de Jack London. Em transporten a Alaska , a l'època de la febre de l'or. Narracions dramàtiques i descripcions amb un pes psicològic impressionant. Des del vell cap indi que espera la mort, passant per l'explorador abandonat per l'amic, pel que intenta encendre una foguera, pel que vol vendre mil dotzenes d'ous, pels... ja de nen recordo que m'havien emocionat les històries dels exploradors àrtics: el capitán Hatteras, Pequeño Zorro el gran cazador...

Una veritat incòmoda

l'Al Gore fent conferències sobre el canvi climàtic. No diu res que no sapiguem però ho explica bé i mostra imatges tan evidents que posen els pèls de punta. Ell hi queda molt bé és clar i és cert que el toc de la seva aportació personal fa la pel·lícula molt passable. Obligatòria als instituts.

(web oficial)

temes d'un dia de Reis:

Temes Juanola:
Qui és català?
Són tots els ecologistes uns pixapins barcelonins?
Els quads i les motos són iguals d'antipàtics?
Els directors d'escola han de ser companys dels seus companys?
Què us han portat els Reis?
Per què es diu que l'arc de Sant Martí té set colors?

Temes Casares:
Es pot ser "fatxa" i bon mestre?
Era el Virtèlia una escola progre?
Com es calculen les despeses mensuals a partir de l’extracte del banc?
Què us han portat els Reis?
Per què es diu que l'arc de Sant Martí té set colors?
i un parell de guapes