En la línia d'alguns programes molt dignes de TV3 que prenen més valor pel fet del seu prime time. (agradaria molt a en Roc Canals pel plaer que troba a jugar amb les paraules, bon èmul d'en Màrius Serra o dels Oller/Barril). Una noia hi explica avui que les paraules comencen a anar de capa caiguda quan les diuen les mares; per exemple "fashion". Pel que sembla ara tot és "cool". I descobreixo que la meva filla Núria efectivament sap de sobres què vol dir "dish", paraula que jo no havia sentit a dir mai ni entre els meus alumnes.
5 comentaris:
Jo també tinc una filla -de tretze- i ara me n'adono del que volien dir els seus "dishhhhh" cada vegada que JO faig alguna cosa que considera patètica.
Em miro al mirall i sento dishhhhhh.
que bó!!! és que no hi ha res com tenir adolescents aprop per estar al dia (i adonar-nos que van passant els anys...)
Quan jo anava a l'Anxaneta (i ja fa uns anys), ja dèiem "dish". De fet, l'orígen és la sèrie de dibuixos animats "Dr. Slump", on els personatges cauen al terra de cop davant alguna cosa patètica. Crec que ara estan reposant la sèrie i per això es deu haver tornat a posar de moda.
Com sempre, la moda va i ve i tot torna!
No sabia que es tornava a dir aquesta paraula ... i això que també tinc nens i adolescents a prop. Fa uns quants anys que es va posar de moda, però no recordava que fos dels dibuixos Dr. Slump. Suposo que jo també la deia ... que patètic ...
ara resulta que tothom havia sentit aquesta paraula; la mestra d'Anglès de l'escola diu que quan fan vocabulari i surt la paraula tots els alumnes riuen (sembla que la paraula va acompanyada d'un gest característic amb el cap que no se sap si ve de l'Índia, del Pakistan o dels còmics "manga"...
Publica un comentari a l'entrada