dissabte, 3 de febrer de 2007

Petit homenatge al "tiet" Delfí
Quan tu duies trenes,
quan jo era un vailet,
no hi havia penes,
no feia mai fred.
Amb una joguina
buscàvem la pau.
Tu amb la teva nina,
jo amb el cavall brau.
Ning, nang, com ressona
la campana gran...!
Records d'hora bona
se'n vénen, se'n van...!

D'un vaixell corsari
jo era el capità;
de paper de diari
el vaig fabricar.
Collars i corones
lluïes, gentil;
eres reina a estones,
o captiva humil.

Ning, nang, com ressona...
Per Nadal nevava,
cantàvem cançons;
la mare ens donava
neules i torrons.
Un bri d'esperança
i ens vèiem pastors,
un buf de gaubança:
àngels bufadors.
Ning, nang, com ressona...
Eren temps feliços.
No ens calia més
que caramels i anissos
i jocs falaguers.
Rèiem i fremíem,
sabíem somiar.
El niu el teníem
dalt del campanar.
Ning, nang, com ressona...

4 comentaris:

Ramon B. ha dit...

Martí
Cada vegada que sento aquesta cançó m'adono que és d'un món molt llunyà, de paraules que gairebé no s'usen, d'una generació que ens va deixant. No ho trobes?

Martí ha dit...

home, això del buf de "gaubança" i del "rèiem i fremíem" no és gaire "fashion" realment, però sobretot això del "Per Nadal nevava" era abans del canvi climàtic, és clar.

Anònim ha dit...

Doncs a mi m'ha agradat. No conec aquesta cançó però me l'he llegit com un poema "dolcet" d'aquells que et deixen un bon gut de boca, potser perquè ens trasllada a una infantesa viscuda o volguda.

Anònim ha dit...

Com que sóc part "de la incultura" he oblidat signar. Sóc la Mercè del teu Cicle . ( sempre amb carinyo )