(quina il·lusió! M'han enviat un meme! Ara sí que ja sóc algú en el món de la blogosfera!)
per què bloco?
els que em coneixen de fa temps ja saben de la meva bona relació amb l'escriure des de sempre; i els que em coneixen des de fa MOLT de TEMPS potser recorden fins i tot les meves famoses missives adolescents quan la correspondència epistolar ens omplia de les emocions que no trobàvem en el dia a dia quotidià. Recordo que els meus companys de mili (ahi va batalleta) al·lucinaven de la quantitat de cartes que jo rebia i jo sempre els contestava que el truco era escriure'n moltes també; em recordo en el lloc de guàrdia amb una llibreteta amagada a aquella butxaca lateral dels pantalons de "faena" i en la solitud i la tranquil·litat de les dues hores de plantón escrivint missives a tort i a dret explicant als amics i sobretot a les amigues el molt que els enyorava (pobres!)
i a l'escola saben de la meva disposició per prendre actes , per redactar comunicats, per elaborar documents, per fer revistes amb els alumnes, per fer-los escriure llibres... i fins per llançar experiments de weblogs escolars (vegi's www.ceipanxaneta.blogspot.com)
l'escriptura ha estat una bona companya de viatge durant molt de temps malgrat que no m'he llençat a fer una carrera per a la qual possiblement tenia certs dots
(mal m'està el dir-ho)
i després va arribar la informàtica i vaig notar que les hores s'escolaven sorprenentment rfàpides davant d'un teclat i després fou el xat i després fou el messenger
i després fou el bloc; així va anar.
I em cal explicar encara que el meu bloc va néixer també com a continuació natural dels fulls on deixava constància de les meves lectures i de havien evolucionat des de senzilles fitxes tècniques a petits comentaris de tipus mnemotècnis, intent de resistència inútil en la batalla contra la desmemòria. I que van incorporar fragments de pàgines web i després alguna fotografia i.. l'ADSL va fer la resta.
Doncs més o menys va ser això
I ara pensaré a qui puc passar el meme.
Per exemple a l'Àlex Masllorens, a l'Oriol Brugada, o a en Joan Lleonart
