Abstenció

Coincideixo amb els que creuen que ja n'hi ha prou de tant parlar de l'abstenció després de cada jornada electoral; l'abstenció és una opció legítima i cada partit que s'espavili a buscar els seus electors , a convèncer-los i a il·lusionar-los. He dit.

Qui guanya?

(per ordre)
1r- Qui té més vots
2n- Qui té més poder polític
3r-Qui incrementa el nombre de vots
4t- Qui incrementa el seu poder polític

Fotos per a la família

ara sí les fotos de Mas Garganta

Yourcenar: Un home obscur

La història d'un jueu fosc, moribund, recordaré que el deixen en una illa semideserta i que hi va morint a poc a poc després de diverses històries amb dones i viatges i mariners i fins i tot indis i tipògrafs i una espècie d'Spinoza i... (no sé si recordaré gaire...). Llegit tres dies a Vimbodí al final d'una Setmana Santa-poc-vacances.

Fade out (amb permís)

algunes consideracions sobre música i municipalisme intentant una perspectiva d'esquerres

La cultura ha d'arribar a tothom i per tant s'han d'establir mecanismes perquè la gent amb pocs recursos hi tingui accés.

La iniciativa cultural privada és bo que existeixi i s'ha de potenciar

Abaratir l'accés a la cultura potser implica encarir-lo per a alguns.

Els diners públics s'han de gestionar amb cura i sota el control dels organismes públics que en són els responsables.

Un Ajuntament ha de donar prioritat a les iniciatives sorgides des del propi poble respecte de les alienes (en igualtat de condicions almenys).

Cal equilibrar l'extensió de l'oferta amb el manteniment d'unes ràtios que permeten la qualitat pedagògica (i de ratios els mestres hi entenem...)

En fi...

Arcadi Oliveres: Un altre món

L'Arcadi Oliveres em cau molt bé però el seu llibre em deixa un cert regust de superficialitat. És difícil l'equilibri que busco entre els llibres d'assaig, que per una banda no poden ser llargs ni pesats i en els quals m'és imprescindible un to divulgatiu i que per l'altra em molesten si hi endevino els tòpics massa fàcils.
Em queden detalls que m'han cridat l'atenció: la reivindicació del setmanari El Temps com un dels pocs mitjans de comunicació fiables del nostre país, l'explicació de la banca ètica i el comentari sobre aquest concepte del decreixement econòmic que comença a estar de moda.


Entrevista a Arcadi Oliveres al weblog Puntos cardinales

Mas Garganta

cap de setmana familiar a Mas Garganta
cada racó un quadre; cada cop d'ull un plaer estètic; una meravella d'equilibri entre la conservació del passat i l'autenticitat de l' inevitable pas del temps. Entre les arcades de la galeria la plana verda fràgil com una copa de cristall.

i aquí la selecció de fotos de mas garganta:




(sí ja ho sé, l'enllaç no funciona; doneu-me una mica de temps. Figurava que aquest programa era fantàstic però no sé quin problema hi ha que no sé configurar el servidor. Si algú en sap i em vol donar un cop de mà...)

Alberto Méndez: Los girasoles ciegos

M'impressionen aquests quatre contes enllaçats sobre personatges vençuts a la guerra; vençuts moralment, derrotats vitalment; tant, que es llencen tots a la mort perquè la vida és molt pitjor. Posa la pell de gallina especialment l'home que jeu amb el seu nadó al costat del cadàver de la mare; o l'home que viu en un armari amb el pànic de sentir que l'ascensor s'aturi al seu pis (no ho cantava Raimon això?)

Elpaís.com; Babelia: Alberto Méndez o la dignidad de los vencidos
El mundolibro.com: La posguerra en cuatro actos

Màrius Torres

He descobert una web fantàstica sobre Màrius Torres. http://pv2.sbd.udl.es/vllibres/webmarius/index_1024.asp

Allà on falla la galaxia Gutenberg arriba Internet; tot un símbol!

parlem de nacions a l'hora de sopar

La Núria em pregunta: - I a tu qui t'agradaria que fos el president d'Espanya?
I jo: -El Pasqual Maragall!
I em quedo sobtat de la meva sorprenent lucidesa!

la meitat dels Alocs a Músser

DSCN5067, originally uploaded by marticasares.

Joan Sales: Cartes a Màrius Torres

Interessantíssim l'epistolari entre el novel·lista i el poeta. M'agrada aquesta visió de la guerra civil des de la seva contemporaneïtat, des del seu present i sense la perspectiva de la seva resolució final(no sé si s'entén). I l'explicació del desori de l'exèrcit republicà. I la crítica literària als poemes de Màrius Torres. I la desfeta que es va instal·lant gradualment en els convenciments. I l'exili caribeny que ofega d'avorriment i d'impaciència...
El meu gran èxit del dia de Sant Jordi

Nerviosisme

Marius Garcia atribueix “al nerviosisme de CiU” davant els comicis electorals la presentació d’aquest recurs

Faria una col·lecció de declaracions de polítics de tots, i dic tots, els partits en què acusen els seus rivals d'estar-se posant nerviosos. És d'aquells tòpics que des de fa temps m'enerva (és a dir, em posa nerviós).