Toca dir alguna cosa de l'informe sobre l'educació a Catalunya de la Fundació Jaume Bofill. Només dues percepcions: els recursos són importants però encara ho són més els criteris a què es destinen; l'impressionant creixement de l'alumnat en els últims anys ha provocat segurament una priorització de les inversions en infraestructures i de l'augment del professorat. Però, per exemple, el vell problema, l'autèntica assignatura pendent de la formació del professorat, continua irresolt. Mai no s'ha donat respostes a les noves situacions sociològiques que han empobrit el nivell de les facultats de magisteri; potser com a totes les facultats però en les de magisteri la conseqüència és un efecte dominó que acaba repercutint en tot el sistema.
Una altra percepció: l'enfrontament dels criteris pedagògics de tot tipus entre la Primària i la Secundària (i no parlem de l'Educació Infantil de qui ningú es preocupa -ho fan els informes famosos?) es pot veure en els tòpics que circulen en la literatura més seriosa. Avui a La Vanguardia un preclar professor d'institut proclama que el problema és la permissivitat de la Primària on "es posa més l'èmfasi en què els nens siguin feliços que no en els coneixements"
I evidentment (gràcies, Simón) que el criteri per valorar l'exit o el fracàs de l'escolarització sigui la promoció /repetició de cursos indica que ens estem bellugant encara amb perspectives absolutament del segle XX, sinó del XIX).
Per cert deixeu-me caure a mi en el tòpic: el preclar professor és catedràtic de Llengua i Literatura Castellana...
(per cert, comentari dedicat a l'Imma Jordana)
evidentment no m'he llegit l'informe: si ho voleu fer el teniu aquí
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada