diumenge, 11 de novembre de 2007

Once


A mi m'agrada però no és una opinió gaire compartida. Un músic de carrer es troba amb una noia txeca i viuen una impossible i soterrada història d'amor pels paisatges de Dublín en què la música es fa absolutament present. Una pel·lícula molt senzilla, lenta, de música suau, d'un absolut romanticisme però gens empalagós. No sabem ni el nom d'ells; ni ells se'l diuen i potser ni se'l saben, i el seu tocar-se són només dos segons emocionants. L'amor de la vida pasa pel seu costat de manera fugaç i constaten amb acceptada resignació la seva impossibilitat.

(el trailer)