Va "posem-s'hi"
El nazisme vist des de dins.
Una primera part impressionant per la tesi (tots hauríem pogut ser nazis) i pel punt de vista fred, però sembla que real i objectiu sobre les matances de jueus al començament de la segona guerra mundial. Realisme absolut que em provoca la sensació d'estar llegint unes memòries i no una novel·la. Segeixo emocionat sobre el mapa la campanya d'Ucraïna i l'avenç pel Caucas fins Stalingrad.
Després evoluciona i se'm fa menys interessant i més difícil.
Molt dures i pesades les pa`gines plenes de tecnicismes sobre l'eficàcia econòmica dels camps de concentracio i sobre les trifulques internes dels sectors diferetns del nazisme (apart de la dificultat per la no traducció dels noms dels organismes militars i polítics: la Wermacht, les SS, les SD, les SA, l'Arbeitsenzats, l'RSHA... i no diguem els graus militars (fantàstica paraula, però, obersturmbannführer)) i al guns trossos ja els llegeixo una mica en diagonal.
i de sobte descobreixes que la realitat s'intrinca amb la fantasia i això dóna profunditat a la novel·la i li fa donar un tomb però no sé si això m'agrada o no.
En fi, jo que sóc fill d'aquells volums del Readers Digest sobre la segona guerra munidal m'ho he passat bé retrobant Stalingrad, les ulleres de pinça de Himmler, l'atemptat contra el Führer i fins i tot els trens que la boira duia a Auschwitz.
Tota la fredor l'objectivitat i la perspectiva original no ens impedeix continuar creient que el nazisme va ser una barbaritat amb un plus d'inhumanitat respecte la immensa barbàrie que qualsevol guerra representa.
‘Germans de l’espècie humana, permeteu-me que us expliqui com va anar’. Aquesta primera frase —memorable— ja ens introdueix en el to que presideix tot el llibre, (Melcior Comes)
5 comentaris:
Primer de tot, felicitats! M'has guanyat, ets massa ràpid per mi llegint.
I ara voldria donar el meu punt de vista sobre això que dius: "Tota la fredor l'objectivitat i la perspectiva original no ens impedeix continuar creient que el nazisme va ser una barbaritat amb un plus d'inhumanitat respecte totes les barbàries que qualsevol guerra representa." Jo sempre he cregut que, precisament, el nazisme és una altra mostra d'allò terrible que pot fer la humanitat; o és que perquè va passar a Europa no ho podem assimilar i diem que és "inhumà"? Ara mateix estan passant coses semblants, iguals o pitjor que els dels anys 40 a Europa. I, desgraciadament, els protagonistes són ben humans.
La meva velocitat lectora es deu sobretot al temps de què he disposat els últims tres dies per circumstàncies excepcionals; el dia que et trobi t'ho explico.
i després això dels nazis : la sensació que em queda és que l'holocaust té un component especial d'inhumanitat (bé, d'acord, potser haurím de dir d'humanitat; en el fons aquesta és la tesi del llibre) pel fet que es tracti d'un genocidi premeditat que afecta totas una població sense cap mena de compassió i amb el que suposa de negació de la condició humana a tot un poble ; sí, és clar es pòdria comparar amb l'opressió dels milions d'esclaus negres, o amb el genocidi dels indis americans (del nord i del sud) però fins i tot aquestes barbàries se'm fan més comprensibles (entén-me la paraula) pel que comporten de por al desconegut, de despreci per l'estranger... però els alemanys i els jueus compartien país, moral, sistema de vida... matar un germà és tan greu com matar un desconegut però no em diguis que no té unplus de refinament i d'inhumanitat...
(evidentment que qualsevol assassinat és condemnable: aquest no és el tema)
De vegades és més fàcil odiar i fer mal a qui tens més a prop, encara que sigui només per enveja, gelosia o per greuges que hem heretat o adquirit amb el temps. I això encara passa. Ara mateix, per exemple, a l'Àfrica. I va passar també a l'antiga Iugoslavia: o no vivien tots junts fins llavors? No crec que el nazisme, amb tot l'horror que va comportar, sigui més "inhumà" pel fet de ser entre "germans", com tu dius. Per desgràcia, les guerres no les provoca només un tio que embogeix i uns quants que li segueixen els deliris. Els humans tenim això: podem arribar a fer les coses més belles i també les més terribles.
“Experimentos críticos en las ciencias humanas”
Así se titula la asignatura impartida por Rebecca Lemov, autora de “El mundo como un laboratorio ”. Cada semana se repasaremos los experimentos en el área de las ciencias sociales que han supuesto un impacto mayor en la comprensión de nuestra conducta y naturaleza humana.
Entre otros comentamos el de Stanley Milgram, que Sergio citó en un comentario del post “Neurofilosofía Moral”.
Dos individuos se ofrecían voluntarios a participar en un estudio a cambio de una pequeña cantidad económica. Uno hacía un test, y cada vez que se equivocaba, el otro presionaba un botón que le suministraba descargas eléctricas cada vez de mayor intensidad. El que recibía las descargas era un actor, que simulaba sufrimiento, suplicaba clemencia, gritaba… entonces el otro individuo pedía detener el experimento, pero el director le obligaba a continuar. Y lo hacía! Las siguientes imágenes causaron una gran conmoción. Nadie pensaba que personas corrientes serían capaces de llegar tan lejos, infringiendo dolor y comportándose de forma cruel inducidos sólo por las órdenes de un superior. Generaron importantes reflexiones sobre la conducta humana en conflictos bélicos, o nuestra actitud bajo la subordinación.
http://lacomunidad.elpais.com/apuntes-cientificos-desde-el-mit/posts
El que hi ha d'excessiu en la barbarie nazi no és el genocidi propiament dit. Com ja heu dit de genocidis se n'han comés molts i potser encara ar se'n'estan cometen. El que el fa especialment repugnant es que es va crear una industria, en el sentit estricte de la paraula, per poder dur-lo a terme. Per això em semblen de lo més interessants les parts finals del llibre, on es discuteix sobre l'utilització del jueus com a ma d'obra o sobre les racions alimentaries dels empresonats, etc. De la mateixa manera que a qualsevol Consell d'Administraciò d'una multinacional es dicutiria un pla d'inversions.
És impresionant, però em temo que va ser més o menys així.
I l'experiment de Milgram (http://maxaue.wordpress.com/2008/02/14/obediencia-i/) ens demostra com de possibles poden a arribar a ser certes coses
Publica un comentari a l'entrada